divendres, 26 de març de 2010

Amb les enquestes calentes i en la recta final

Amb les enquestes del Conde de Godó i de El Periódico encara calentes, on CiU es dispara, Esquerra va a parar a la ultratomba i el PSC punxa, els partits van traient les seves essències.
CiU va llançada, se sent guanyadora i va a practicar el tacticisme electoralista pur i dur, sense discurs polític, la línia d'actuació és: el Tripartit és desgovern i la legislatura s'ha acabat (que no es faci res!).

El PSC es mou entre el més PSC o a visca el tripartit. Sabent que segurament una cosa anul.la l'altra.

ERC treu l'orgull de la feina feta, del compliment dels compromisos, de l'obre de govern feta.
Però l'opinió publicada
ha sentenciat que el tripartit ha mort, barrejant-se dinàmiques internes i actuacions poc apropiades del mateix govern, han desgastat la imatge del govern d'esquerres, que a més se suma a la incapacitat de construir un relat comú de govern per part dels tres partits.
Tot plegat és un còctel d'amortització del tripartit.

I quin és el futur polític del país? Un govern de CiU per canviar (per a fer què?)? Una sociovergència que narcotitzaria la política catalana? Un govern de CiU i ERC per fer passos sobiranistes? Un nou govern d'esquerres per fer front a la crisi des d'una perspectiva més social? Un Parlament fragmentat amb forces extraparlamentàries com Reagrupament, UPyD, la Nebrera o l'Anglada?

Fins que tinguem la resposta veurem fins on arriba el tacticisme gallinaci de CiU, els dubtes del PSC o si ERC aconsegueix que l'obre de govern sigui un capital polític de l'independentisme.

Apunt anterior:
El somni humit del stablishment: l'enquesta de La Vanguardia

1 comentari:

Jordi ha dit...

Electoralment parlant, el problema d'ERC no és altre que el candidat. Ho vaig comentar fa uns quants dies a una companya teva de Vic: en aquests moments calia un candidat engrescador, o millor encara: una bona candidata.

No pot ser, crec jo, que ens carreguem el partit només per la sorda ambició d'una sola persona, i mirar-nos-ho com si no passés res, com si tota la culpa fos dels altres i de les bajanades de Convergència.

Si us plau, feu-hi alguna cosa. El desastre electoral encara ens el podem estalviar. Jo, per la meva banda, tinc una cosa molt clara: no penso votar Puigcercós.

Salut!