dimecres, 17 de febrer de 2010

Ernest Maragall: entre la venjança i les 100 famíles

Hi ha una teoria que diu que a Catalunya històricament han manat 100 famílies, que en la història contemporània s'han situat en els partits dominants, llegim CiU i PSC.
Parlem de gent de Barcelona i de tradició familiar burgesa.
És el que en podríem dir classes dominants del país, en termes clàssics.
Un dels grans impactes psicològics de l'accés al govern del primer tripartit, va ser l'accés al poder de subalterns com ara els de comarques o l'àrea metropolitana. Amb el segon tripartit, amb Montilla al davant, substituint a Maragall, aquesta situació encara s'accentua.
L'estat polític natural per aquesta classe dominant és la sociovergència, implícita (pactes socials i econòmics) o explícita (encara mai editada) amb un govern liderat per CiU i acompanyat pel PSC de Sant Gervasi.
Aquest PSC de Sant Gervasi és el de Maragall i Castells, al que alguns anomenen sector catalanista. Potser és millor dir-ne sector sociovergent.
Segurament el moviment radical en dos passos (conferència i article)en el taulell d'escacs de la política catalana protagonitzat per Maragall (Ernest, wiki) és una barreja entre la venjança (servida freda) per la decapitació del seu germà al front del PSC i un moviment per tallar les ales a un futur govern de subalterns de comarques i de l'àrea metropolitana i on el PSC pactés amb CiU. I això no seria possible amb Montilla (ni amb els montilles) al davant dels socialistes, però sí amb un Castells.
La fórmula de govern tripartit d'esquerres pot agradar o no, però suposa fer trontollar les estructures psicològiques del país amb l'entrada de sectors no dominants (social, econòmic i territorialment) al govern, i a alguns això no li agrada gens i els fatiga.


Web del col.lectiu Els altres andalusos: El final de les cent famílies?
Ernest Maragall: PSC y Catalunya (l'article d'opinó)
La Vanguardia: Ernest Maragall ve a Catalunya "fatigada" del tripartit y cree que no sumará en las próximas elecciones
Avui
: José Zaragoza: "Quan tens responsabilitat de govern i veus que has comès un error, cal rectificar"

El Periódico: El PSC tanca en públic la crisi i obre el pols entre bastidors

Nació Digital: Carme Capdevila: «El tripartit no ha sabut comunicar-se amb la gent»
PDF amb la conferència del Conseller Maragall (a través de Vilaweb)


2 comentaris:

Sergi Tarrés ha dit...

Suposo que perdre l'hegemonia del poder ostentat durant dècades (potser segles) vulguis que no deu molestar, sobretot si no has entès això de la democràcia. Ja ho deia la Marta: "sembla que hagin vingut uns de fora i ens hagin entrat a casa i ens l'hagin pres". A veure com anirà tot plegat... per a o per b crec que al final s'acabarà imposant la "lògica" sociovergent del manteniment de l'hegemonia encara que hagin de fer un pacte explícit. I com més s'atomitzi l'arena política (rcats, laportes, nebredas i tutti quanti) encara voldran tancar més les files. E si non e vero, e ben trobato! (no està ben escrit, oi?)

Iñaki ha dit...

Gran post, company, gran post! Per a subscriure-ho fil per randa...