dimecres, 26 de març de 2008

Esquerra avança cap al Congrés Nacional

Són dies intensos per Esquerra Republicana de Catalunya.
Després de la decisió de sortir del govern per enfortir el partit, per part del secretari general Joan Puigcercós, i d'avançar el Congrés Nacional al juny, cadascú fa els seus moviments tot plantejant projectes polítics i de lideratge del partit independentista de l'arc parlamentari català.
Si la setmana passada sortia a la llum el manifest "Esquerra Positiva", que apostava pel lideratge electoral de Joan Puigcercós (bloc) i pel lideratge ideològic a Carod-Rovira, avui, l'actual president del partit i Vicepresident del Govern ha anunciat, a Catalunya Ràdio (cosa que ha enfurismat al Basté), que renuncia a presentar-se per president d'Esquerra i que sols optarà a ser candidat a la Presidència a la Generalitat. En les últimes setmanes Carod ha tingut alguna patinada com la d'insinuar a a la taula d'un Cuní, entusiasta amb la salsa rosa política, que hi ha joc brut dins ERC (cosa que va aprofitar l'escindida i rancuniosa Pilar Rahola) o excedir-se amb la promoció del bloc, fet denunciat per Joan Ridao (notícia a Racó Català).
Carretero (del qual Carod en parla molt bé últimament) i Esquerra Independentista han presentat o presentaran les seves propostes davant el Congrés Nacional.
Ahir a la nit, Joan Puigcercós va fer pública la seva candidatura a la presidència d'ERC, emprant sempre un "nosaltres" per parlar del projecte de partit. És bo que la noció d'Esquerra es basi en el col.lectiu. Del seu programa, esbossat lleument davant la Terribas, se'n desprèn que segueix les línies mestres de la seva conferència feta fa mesos al World Trade Center de Barcelona, podríem dir que és el de l'independentisme pacient, fet pas a pas. El que se'n diu obrir espais de sobirania.
El procés intern d'Esquerra és únic al nostre país, absolutament democràtic, dons s'escollirà president i secretari general per sufragi universal de la militància, no en un congrés assembleari sinó amb urnes a cada capital de comarca o secció local.
El què hauria de ser un model a seguir i un fet admirable pels demòcrates, de moment es destil.la un interès morbós per la picabaralla interna. És curiós que els que s'admiren tant de la democràcia americana davant les primàries americanes no ho facin amb la d'Esquerra, si no el contrari. Tampoc és una sorpresa...

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig que et posiciones al costat d' en Puigcercós, aposta arriscada doncs representa al passat enfront de postures renovadores com les de Carretero. Jo aposto per Carretero President i Carod candidat.
Puigcercós només ha creat una trama d' interesos i favors mutús que han acabat perjudicant al partit(demaneu referencies per Ripoll a veure que opinen). Carod te una bona part de responsabilitat per permetre-ho. Amb la força de la militancia ens treurem de sobre a tots aquells politics que han fet del partit el seu modus vivendi. Endavant Esquerra Renovadora.

Lluís Sabatés i Padrós ha dit...

ERC fa ràbia al satuts quo actual i per això sempre es visualitza la part negativa i no la positiva. El sistema d'elecció del President i el Secretari General d'un partit en totes les organitzacions polítiques catalanes és poc participatiu, exceptuant ERC. Tothom parla que s'ha de canviar el sistema d'eleccions, d'acostar la democràcia al ciutadà fent polítiques participatives, llistes obertes, etc... i encanvi critíquen la forma més democràtica que existeix que és el sufragi universal per elegir els futurs càrrecs d'un partit.
En aquests moments m'agradaria ser militant per poder participar en aquest procés d'elecció ja que representa la puresa de la democràcia. Des de la meva posició de càrrec electe municipal en unes llistes d'ERC com a independent encoratjo a l'organització a seguir per aquesta via i a demostrar la maduresa i la seriositat que aquest procés genera i que al final sigui quin sigui el resultat tots, militants, simpatitzants, amics i saludats seguim treballant amb més fermesa si cal, per el nostre objectiu comú que és l'alliberament nacional i la justícia social.
També aprofito per tenir un record en el segon aniversari de la seva desaparició al nostre amic JOAN GIRBAU i POL que segur que estaria orgullós d'aquest procés i que hi participaria activament. Els republicans de Torelló no t'oblidarem mai!!!!!

Quim ha dit...

A ERC li cal un canvi de rumb i una forta renovació, i això no ho representa en Puigcercós. Amb el ritme actual a les properes eleccions catalanes, resultat: 6-8 diputats.

Anònim ha dit...

Encara que no ho volguem a Catalunya te més projeccció i futur el PP que ERC. ERC han aconseguit situar-se a les antipodes de la practica politica fent publiques les seves miseries i dient que són els més democrates quan en realitat són senyors feudals. En Carod, el més llest, s' ha apartat de la lluita i quan tot s' acabi (la lluita només comença) apareixerà com el gran salvador i l' home de seny. Podem apostar.

Marc ha dit...

A lo raier Quim, aquest fatalisme és propi de Can Barça, passem de l'eufòria a la catastrofe en un tres i no res.
I al darrer anònim, el mateix, encara que ell segur que mai ha set eufòric per ERC.
Puigcercós és el canvi per què cal fer un salt qualitatiu, no al buit.

Anònim ha dit...

No acabo d'entendre això de la renovació. La renovació passaria per un canvi d'estratègia que comportés un canvi d'aliances (suposo que Esquerra no aspira pas a tornar a l'oposició). Puigcercós és l'ànima material del tripartit i canviarà d'aliances. Carod és l'ànima intel·lectual del tripartit, i els sucedanis d'ell mateix que pugui prensetar tampoc estaran per canviar d'aliances. Les dues opcions a priori més minoritàries no parlen de canviar de canviar de companys de viatge.
Tenint present que el pacte fet és un pacte i que no pot canviar-se fins d'aquí a tres anys, jo no veig perquè aposten uns i perquè aposten els altres.
Ferran Camps

Anònim ha dit...

Volia dir que Puigcercós NO canviarà d'aliances

Ferran Camps

Endavant amb l'Esquerra ha dit...

Ara no toca canvis d'al.liances, ara toca posar ordre.
El canvi d'al.liances arribarà al 2010, o potser no.
En 8 anys hem passat de 1 a 8 i después a 3 diputats, el balanç no és tant negatiu com per fer foc nou.
Puigcercós és l'home necessari en aquests temps.
Espero que l'Uriel hi pacti i sigui un capital de futur.