Els paladins de la sociovergència: Corbacho i Cullell

Avui es poden llegir declaracions d'un rehabilitat Josep Maria Cullell, de la vella guàrdia convergent, que en el seu moment va haver de dimitir de Conseller d'Obres Públiques de la Generalitat per un suposat tràfic d'influències a Sant Pere de Torelló. Aquest fet va ser el que va estroncar la carrera política del qui sonava com a delfí de Jordi Pujol.
En Cullell, que ha estat, com he dit, rehabilitat per CDC fent-lo President del Consell Assessor, ha manifestat en una entrevista a El Periódico que el que cal és "la sociovergència". Tota l'entrevista, que la podeu llegir clicant aquí, té una remor de roquisme pur i dur, de la convergència més regeneracionista espanyola que no pas sobiranista. A vegades va bé, que algú ens recordi que bona part de CDC (i molt bona part de la vella guàrdia pujolista) està per la sociovergència, per l'status quo del vell pujolisme, on fem veure que tot va bé però que la nació es desinfla, en totes les seves dimensions: lingüística, de benestar, política.
Un altra que surt avui als mitjans és Celestino Corbacho (wiki), l'home més reforçat a Catalunya després de les últimes eleccions espanyoles (ja sabem que la dona és Carme Chacón).
Corbacho sempre ha estat el guardià de les essències del PSOE a Catalunya, no és cap secret que és el màxim contrincant intern a José Montilla, sobretot després que el de Cornellà pactés amb ERC a esquenes de les opinions de Ferraz, seu del PSOE.
Ara, des de la tal.laia del seu ministeri, serà el vigia d'occident del PSOE. I ja ha avisat que el PSC votarà a favor dels pressupostos de Zapatero (també ho podeu llegir a l'Avui), hi hagi finançament, o no. Un autèntic torpede a la línia de flotació dels socialistes catalans.
Dos paladins d'un possible futur de Catalunya, el sociovergent, amb una CiU regeneracionista espanyola i un PSC més PSOE que mai!