diumenge, 11 de juliol de 2010

Ja tenim la gent el carrer. Ara, propostes clares

Quan la gent surt el carrer, en democràcia, és que el sistema no dóna les respostes que el poble, l'amo de la democràcia, espera.
El 10 de juliol una gran massa va sortir al carrer darrera (i davant) un lema: Som una nació i nosaltres decidim. Aquest era el lema final, que va provocar discussions que s'han vist estèrils, ja que el lema es va veure sobrepassat per les crides a la independència de Catalunya. Clam majoritari com van ser les estelades. En una
twitada del Joan Ayats deia: "portava una senyera enmig d'un mar d'estelades".
La gent va sortir al carrer per enterrar l'autonomisme fruit d'un pacte constitucional que les estructures de l'Estat (el Tribunal Constitucional, l'interpretador de la Constitució) l'han involucionat.
Espanya ha dit prou. Prou a l'autonomisme, prou al federalisme.
La democràcia representativa es basa en els partits, que representen la ciutadania al Parlament. Ara, els partits, per responsabilitat han de fer propostes clares de quin és el futur que volen encarar si governen.
Les mitges tintes ja no tenen lloc i, sobretot, els enganys electorals tampoc. Perquè ja tenim la gent al carrer.


Naciódigital.cat:
La base es torna exigent
Naciódigital.cat:
El poble fa història
Bloc de Saül Gordillo:
Clam per la independència

3 comentaris:

Josep ha dit...

Espanya, a través del seu garant constitucional, el TC, ha acabat amb els ilusos intents d'una estat plural, i fins i tot amb el model autonòmic. Això ja ho sap tothom. A partir d'aqui es plantegen tant sols dues opcions: ser independents, o no ser.
Degut a això, sembla evident que tots els partits s'han de mullar. De la mateixa manera, gairebé existeix unanimitat en la idea que el "catalanisme", representi el que representi aquest mot, s'ha de mostrar unit de cara l'estat espanyol.
Dit això, si els partits que ara es posicionin a favor del dret a decidir, i per tant defensin la necessitat de referendar el futur del nostre país, aconsegueixen sumar una majoria suficient per governar als propers comicis d'octubre, creus que hi ha d'haver un govern d'unitat nacional? O existeix una altra via? I si no sumen aquesta majoria? Què hem de fer?

Lluís Sabatés i Padrós ha dit...

Pels independentistes la tant reclamada unitat representa relament tirar aigua la vi. I això no ho podem permetre. Posicions clares en tos els àmbits i full de ruta ambiciós; eleccions i que la gent decideixi. Aquesta és la millor unitat que es pot demanar en democràcia.
Els atacs a posicionaments electoralistes que es fan des d'alguns mitjans i "creadors d'opinió" son per la por que tenen alguns partits i els poders fàctics a posicionar-se clarament després de comprovar, dissabte, que una part molt important de la ciutadania de Catalunya vol la independència i que ha dit prou a tacticismes i ambiguatats.

Jordi Casals i Prat ha dit...

Hola Josep,
més que un govern d'unitat nacional (que seria de tots els partits que creueu nque Catalunya és una nació) la única unitat vàlida pels que volem una Catalunya lliure és un govern d'unitat independentista!
Com diu el Lluís i com vaig escriure jo, la unitat per si mateixa no és bona, el que és bo o no és l'objectiu.
I serà el poble qui decidirà en urnes si continuem com estem o fem un pas endavant... clar que ja es comença a preveure qui jugarà a fer la "p...a i la Ramoneta"!