Havia fet un propòsit per aquest Sant Jordi, i era escriure un relats, ficció. Però el calendari electoral s'ha imposat, en forma de drac invencible. Així que recupero un relat curt, ben curt, de fa un temps. Llavors va ser, entre d'altres, un petit homenatge a Gogol.Si us el llegiu, gaudiu!
PIETRO VIERCHOWOOD I UNA ORELLA
Al costat de Pietro Vierchowood hi havia una orella.
Envoltats pel sacseig del tren, ell mirava per la finestra els camps que passaven a gran velocitat per la finestra. L'orella escoltava música, restava immòbil.
Pietro va moure sense voler el seu braç, tot tocant la companya de viatge, aquesta restà immòbil. Estava ben adormida, tot escoltant, amb un auricular, una dolça veu.
Vierchowood, va clavar la mirada a la finestra, però, ara, no es fixava en els camps sinó que intentava veure el reflex de l'orella. (segueix llegint)
Envoltats pel sacseig del tren, ell mirava per la finestra els camps que passaven a gran velocitat per la finestra. L'orella escoltava música, restava immòbil.
Pietro va moure sense voler el seu braç, tot tocant la companya de viatge, aquesta restà immòbil. Estava ben adormida, tot escoltant, amb un auricular, una dolça veu.
Vierchowood, va clavar la mirada a la finestra, però, ara, no es fixava en els camps sinó que intentava veure el reflex de l'orella. (segueix llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada