dilluns, 1 de setembre de 2014

Estiu de Sobiranistes VII: La sobirania restringida dels europeus i d'Ucraïna

Com cada any, intento mantenir viva la sèrie d'article/apunts al bloc sota el títol "estiu de sobiranistes" (o similar). Malgrat pugui semblar que l'article va sobre la nació catalana, no sempre és així, i aquest any, el del Tricentenari i el de la consulta, com ja se n'ha escrit molt i millor del que ho podria fer jo, deixo el meu estiu de sobiranistes per una altra dimensió, la europea, comptant Europa fins els Urals (fins al Mar d'Azov, em val).
Internacionalment, aquest estiu estem tenint dos punts calents, Ucraïna i el Pròxim Orient, amb la guerra a la república ex-soviètica per una banda i el Califat de l'Estat Islàmic expandint-se i els atacs a Gaza per l'altra.
Em centraré amb el cas ucraïnès, on s'han succeït en els darrers mesos uns fets que han portat a fer caure un president, Ianukovitx, a través d'una revolta popular a la capital, Kiev, on els territoris de l'est i el sud de la república ucraïnesa, amb majoria russa s'ha revoltat i ha demanat, primer, una reforma federal d'Ucraïna, i després la independència previ pas a la unió amb Rússia. Qui ha fet tot el trajecte fou Crimea, territori històricament rus (amb permís dels Tàrtars) que Kruschev va cedir a la seva Ucraïna soviètica durant el seu mandat (1950/60).
Vist des de l'òptica occidental, és a dir a través dels mitjans "oficials" (siguin públics o privats) i els portaveus governamentals, el conflicte es redueix a un president corrupte i titella de Putin, deposat pel poble ucraïnès per establir una millor democràcia i integrar Ucraïna en la família europea i atlantista (del Mar Negre a Los Ángeles!) i alliberar-lo de les urpes de l'ós rus, que imposa a la força la revolta a l'est i sud d'Ucraïna i invadeix i s'annexiona Crimea. Ja només queda veure a TV3 el mapa de les agressions imperialistes russes pel món post-soviètic (Transdniester, Abkhàsia, Ossètia del Sud... i Nagorno Karabakh -sic!- sense analitzar el com i perquè hi ha aquests conflictes i quin paper hi té Rússia en tot plegat) per veure la vilesa intrínseca de Rússia. L'amença asiàtica a Europa...
Si busquem informació alternativa al "oficial" o bé mitjans russos, trobarem altra tipus de propaganda o informació que aquí no arriba, com els grups d'extrema dreta al govern "revolucionari demòcrata" de Kiev, de grups d'aquests com el Pravy Sektor (Sector Dretà), amb parafernàlia neo-nazi va dirigir les "autodefenses" en la revolta contra el president Ianukovitx a la Plaça Maidan i com després van crear grups paramilitar que van actuar i actuen a les regions rebels, els contactes de senadors republicans americans amb els grups extremistes, els lligams entre Merkel i Khlitxko, un líder de Maidan ara alcalde de Kiev; agressions falses i televisades com a reals, extremistes ucraïnesos que cremen vius prop de 50 persones a la pro-russa Odessa, etc.
Però algú es pregunta perquè va començar tot plegat? Simplificant, Ucraïna és molt diversa, amb majoria russa a est i sud, i que tendeixen a sentir-se identificats en l'imaginari col.lectiu de l'àmbit soviètica, molt proper a Rússia i obertament oposats a la OTAN, i la UE ni fu ni fa. A l'Oest trobem territoris amb una identitat nacional ucraïnesa molt forta i un sentiment anti-rus (anti-soviètic), molt fort. Són territoris recuperats als ans 40 per la URSS, que no van viure els anys de la creació de l'Estat Soviètic sinó directament els anys d'Stalin. Igual que Kiev i el centre són territoris a favor d'una major integració amb Europa, però en aquesta part més central, no es rebutja tant l'espai ex-soviètic i si que es rebutja (si més no abans del conflicte armat a l'Est) l'OTAN, majoritàriament.
Ucraïna ha estat des del 1991, dissolució de la URSS un país neutral, que havia de formar part del cordós sanitari de Rússia respecte la OTAN, cada cop més petit davant les queixalades atlantistes a l'Europa de l'Est i en repúbliques ex-soviètiques com les Bàltiques i, fallidament, Geòrgia.
La revolta de Maidan, s'encen quan el corrupte Ianukovitx es desdiu de signar un acord d'associació amb la UE, per signar-ne un amb Rússia i la Unió Aduanera Euro-Asiàtica. I quan Ianukovitx ha de triar entre Europa o Rússia, Ucraïna es trenca i més quan els revolucionari imperants empren una retòrica xovinista anti-russa i parlen d'integració a la OTAN.
Quin és l'objectiu de Rússia en el conflicte, recuperar a Ucraïna per l'esfera d'influència històrica, russa, o com a mínim, blindar la neutralitat ucraïnesa a través d'una federalització de la república amb dret a veto de les regions per grans acords com serien la integració a la UE o la OTAN. I pel mig es "recupera" Crimea...
I, ara després d'una guerra oberta entre les tropes governamentals i dels rebels de les Repúbliques Populars de Donetsk i de Luhansk (autoproclamades en diuen els mitjans catalans i, suposo, occidentals) amb més de 2000 morts segons la ONU (2000! en bona part civils) i amb un avió comercial misteriosament abatut, els EUA han impulsat al costat de la UE un seguit de sancions a Rússia, econòmiques i comercials que han suposat un seguit de mesures i sancions russes a la UE i els EUA.
I amb aquest intercanvi de sancions en una guerra comercial entre occident i Rússia, els pagesos, entre ells els catalans, es fa palesa la submissió europea respecte els interessos americans. Va ésser el posicionament dels americans, atiant l'anti-russisme de països com Polònia, que va fer que les tesis més extremistes a Maidan s'imposessin a les més pactistes (com la de l'abans esmentat Khlitxko), apadrinades per Merkel. Els EUA han imposat els falcons en aquest conflicte que trenca els vincles comercials en un dels mercats emergents per Europa, Rússia, a més de desestabilitzar de forma greu la frontera oriental de la UE.
Quina ironia del destí, quan els mitjans i els opinadors parlen de la desgràcia d'Ucraïna, amb una sobirania restringida, com a mera peça d'un tauler d'escacs rus, resulta que Ucraïna també és una peça del taulell a mans dels EUA, una peça més al costat de la UE i dels pagesos com a peons.

El darrer apunt sobre Ucraïna i el paper de Putin, era l'inici del conflicte: "El 2013, com el 2009, el gas apuntala el poder internacional de la Rússia de Putin"

Estiu Sobiranista (2002)
Estiu de Sobiranistes II (2003)
Estiu de Sobiranistes III: Europa, Iraq i Gibraltar (2004)
Estiu de Sobiranistes IV: El caos còsmic post-Pujolista (2007)
Estiu de Sobiranistes V: Olimpiades, el Cauques i finançament (2008)
Estiu de Sobiranistes VI: Gibraltar (2013)

Cap comentari: