M'acabo de veure a la tele, a El9TV, en un especial del program de debats polítics Angle Obert. Normalment aquest programa és conduït per l'Agustí Danés i participat per polítics comarcals que parlem de temes que afecten la comarca i el país.Aquest cop, però, el debat l'ha conduït en Josep Comajoan (bloc) i el tema era girava a l'entorn de la pregunta "Catalunya pot ser independent el segle XXI?", proposat per estudiants de l'UAB que participen en una assignatura que treballen els mitjans locals i comarcals. L'any passat, es va fer un debat similar però a l'entorn de la immigració.
Els companys de tertúlia han estat el convergent Xevi Solà (que ja hem compartit d'altres moments polítics...), la socialista Lluïsa Carbonell i la professora italiana de la UAB Laura Cervi.
Des del primer moment s'han creat dos blocs, el sobiranista format per un servidor i en Solà (ara toca, això de la independència a CiU?) i per l'altra banda la socialista Carbonell, molt interessada en la meva condició de no nacionalista i sí independentista, i per la italiana Cervi encaparrada a Padanitzar l'independentisme català.
Puc constatar que m'he d'aprimar uns quilets, que el Frenadol em va durar fins a la mitja part i que el que motiva al PSC i a CiU no és la independència sinó fotra-se les un contra l'altre.
L'Isaac Peraire, que era allà el dia de la gravació n'ha fet una crònica, la podeu llegir en el seu bloc.
2 comentaris:
Vaig veure el debat.
Sincerament crec que la Laura i tu tenieu molts més arguments. En Xevi Solà no va aportar cap argument seriós ( ell té les seves pròpies teories !...), la Lluïssa va trobar la seva salvació en la Laura i aquesta , lògicament molt ben documentada , va oferir un ventall molt teòric de la seva concepció del nacionalisme. Jo crec que en alguns punts tenia raó, però també crec que és molt difícil teoritzar aspectes tan generals del nacionalisme, sense analitzar les particularitats pròpies de cada territori.
En fí, bon debat ! Potser cal que el pròxim cop us portin a la Laura i a tú , rivals amb arguments i coneixements més sòlids.
Gràcies Domènec, aquest comentari, pel fet de qui ve m'omple d'orgull.
Qui més crida no és qui té més raó.
Publica un comentari a l'entrada