..
Aquest cap de setmana vaig anar a fer un tomb a Rupit i a comprar embotits i formatge i, sobretot, coca de crema farcida de crema. Quanta crema… i que bona!
Feia temps que no hi anava i no recordava la capacitat per absorbir turistes que té aquest petit poble. Quina munió de gent!
És curiós el dilema estètic que planteja el fet que als llocs turístics per la seva bellesa, com Rupit, queden desvirtuats per la colonització temporal que en fan els turistes (i que un mateix hi forma part).
Ara bé, el que no recordava (ni aconsegueixo recordar) és que a Rupit i al consorci de turisme de la zona hagin adoptat, suposo que en voluntat d’agermanament transfronterer amb els catalans de Perpinyà, l’adopció d’estratègies turístiques comunes amb la Catalunya Nord.
Em vaig dirigir a la caseta del punt d’informació turístic que hi ha a l’entrada del poble, en aquell moment va ser quan vaig adonar-me de l’estratègia comuna, quan l’informador em va contestar el meu “hola” en un castellà amb accent francès. Vaig pensar que, acostumat als nombrosos visitants castellanoparlants de Rupit, m’havia respost amb la llengua de Cervantes, amb tocs de Dumas. No és que els turistes de l’àrea metropolitana de Barcelona tinguin accent francès, eh!? Aquest accent devia ser propi de l’informador.
La qüestió, però, va ser que no, que la explicació donada després de la meva petició per preguntar en quin quilòmetre hi havia el trencant per anar per Tavertet via l’Avenc, en un català força clar, el senyor ho va fer en castellà amb accent francès. Igual que a Perpinyà.
És força estrany que a Rupit l’informador turístic sigui incapaç de parlar en català (o que li faci mandra). Tant com per entendre’ns a Perpinyà ho hagués de fer en castellà...
Serà que el castellà amb accent francès és el que relliga els Països Catalans?
És una nova estratègia dels estrategs locals de turisme?
PS: i que consti, jo ja vaig fer com em diuen al vídeo, "la primera paraula en català!"
Feia temps que no hi anava i no recordava la capacitat per absorbir turistes que té aquest petit poble. Quina munió de gent!
És curiós el dilema estètic que planteja el fet que als llocs turístics per la seva bellesa, com Rupit, queden desvirtuats per la colonització temporal que en fan els turistes (i que un mateix hi forma part).
Ara bé, el que no recordava (ni aconsegueixo recordar) és que a Rupit i al consorci de turisme de la zona hagin adoptat, suposo que en voluntat d’agermanament transfronterer amb els catalans de Perpinyà, l’adopció d’estratègies turístiques comunes amb la Catalunya Nord.
Em vaig dirigir a la caseta del punt d’informació turístic que hi ha a l’entrada del poble, en aquell moment va ser quan vaig adonar-me de l’estratègia comuna, quan l’informador em va contestar el meu “hola” en un castellà amb accent francès. Vaig pensar que, acostumat als nombrosos visitants castellanoparlants de Rupit, m’havia respost amb la llengua de Cervantes, amb tocs de Dumas. No és que els turistes de l’àrea metropolitana de Barcelona tinguin accent francès, eh!? Aquest accent devia ser propi de l’informador.
La qüestió, però, va ser que no, que la explicació donada després de la meva petició per preguntar en quin quilòmetre hi havia el trencant per anar per Tavertet via l’Avenc, en un català força clar, el senyor ho va fer en castellà amb accent francès. Igual que a Perpinyà.
És força estrany que a Rupit l’informador turístic sigui incapaç de parlar en català (o que li faci mandra). Tant com per entendre’ns a Perpinyà ho hagués de fer en castellà...
Serà que el castellà amb accent francès és el que relliga els Països Catalans?
És una nova estratègia dels estrategs locals de turisme?
PS: i que consti, jo ja vaig fer com em diuen al vídeo, "la primera paraula en català!"
8 comentaris:
ja no és tant bona la coca de Rupit...jo hi vaig ser divendres
pa y a l´avenc se va sin coche que e lo bonito compañero.la coca si e de la que se inpira mucho mejor colega.y la crema pa que no quedemos tostado de tanto sol amigo!vente a castefa que te voy a dar la mejor coca !! rubito de córdoba
Aquest cap de setmana tots els osonencs ens hem posat d'acord, jo diumenge mati també vaig estar per Tavertet i l'Avenc, però per Rupit no hi vaig passar!
No sé si és millor la coca de crema o l'Avenc, on per cert, fa anys gairebé m'hi deixo el coll!
la resposta cerc que és menjar coca de crema a l'Avenc!! Tot i així jo tiro més per la coca de pà amb xocolata!
Dona, coca de crema a l'Avenc i acompanyat amb xocolata seria la hòstia!
bona la coca, meravellós l'Avenc i molta pena perquè a Rupit es va buscar molt de temps una persona (que parli català) per l'nformador turistic, però no hi va haver manera de trobar-la. Ni amb la crisis... Serà perquè els immigrants catalanoparlants disposats a treballar els cap de setmana ja treballen en els restaurants?
Hola Anònim, veig que compartim gustos.
Jo no dividiria els immigrants en catalanoparlant i no catalanoparlants, tots han d'aprendre la llengua, només s'ha d'exigir el català, com a mínim, per atendre al públic.
Gràcies pel comentari
Publica un comentari a l'entrada