dimecres, 20 de maig del 2009

Jordi Pujol, l'home per qui "mai no toca" la independència

En Jordi Pujol (wiki) és un homenot de la política catalana, de la seva història. Ha estat un dels governants de Catalunya més longeus. 23 anys, un nombre d'anys més digne d'un comte-rei que d'un president.
Jo que he crescut amb la seva figura com a líder nacional forma part del meu imaginari col.lectiu, malgrat que pugui ser crític amb algunes de les seves accions o decisions polítiques, o que no comparteixi el seu ideari polític autonomista i de tall socialcristià.
Pujol encarna l'ambigüitat nacional dels catalans, que parlem de dret a decidir per no parlar d'independència i de federalisme per parlar de confederalisme, que parlem d'Arc Euromediterrani per dir Països Catalans.
En Pujol és un nacionalista que diu que vol fer país però que nega i nega l'independentisme. Ho ha tornat a fer aquests dies, quan corria el rumor que s'havia adherit a la plataforma sobiranista (ergo, independentista) Sobirania i Justícia, impulsada per antics membres dels seus governs.
Pujol pot parlar de fracàs del projecte espanyol, però alhora nega la via independentista. Ens quedarem encallats en el fracàs?
Qui no ha pensat alguna vegada que fer país o construcció nacional, vol dir caminar cap a la independència? Qui no ha pensat que si Pujol digués que la independència "ara toca", tot faria baixada? Però "això no toca".
Segurament Jordi Pujol i Soley, serà el líder no independentista català més respectat i admirat per a més independentistes catalans. Quines coses que té aquest petit país...
Centre d'Estudis Jordi Pujol: www.jordipujol.cat
Sobirania i Justícia: www.sij.cat
La Vanguardia: Jordi Pujol considera que "tiene toda la lógica del mundo" que ex altos cargos suyos se proclamen ahora independentistas
3cat24.cat: L'expresident Pujol es desmarca de l'associació independentista Sobirania i Justícia

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El Pujol és i serà el major tap per la llibertat del país que tant estima

Miquel dels Sants ha dit...

Ens manquen líders que no siguin ni uns fenicis (=Pujol) ni uns il.luminats (=Carod i Carretero), si no mai anirem endavant