dijous, 22 d’abril de 2010

Samaranch entre la llum olímpica i la foscor franquista

Ha mort en Samaranch, un personatge ple de clarobscurs i incòmode pels que analitzen el seu valor com a figura històrica.
Juan Antonio, que és com es feia dir i com li deien, no podem negar que és un català universal, amb una projecció internacional espectacular i dificilment irrepetible. És l'home més important de l'olimpisme modern després (o al costat) del refundador Pierre Coubertein. es podria dir que el català va refundar l'olimpisme, convertint els Jocs Olímpics en un esdeveniment anhelat per totes les grans ciutats del món.
No es pot negar que sense Samaranch Barcelona no hauria tingut els JJOO i que la nostra capital ara no seria la ciutat que és ara, oberta al món (i oberta al mar). Segons Solé i Sabaté, ja els 70's Samaranch va dir a Pujol que faria tot el possible per portar uns jocs olímpics a Barcelona. Llavors era presdent de la diputació franquista de Barcelona.
Però Samaranch té una gran ombra, que és la del franquisme. Aquest català va ser un militant franquista dels primers temps, adicte al Movimiento i ocupant als càrrecs del règim parafeixista del Generalísimo. Mai, que se sàpiga, ha rebutjat el seu passat ni ha rectificat públicament d'aquesta militància a les antípodes de la democràcia i els drets humans.
Aquesta doble ànima de Samaranch, la de català universal (reconegut) i la de militant (com a èlit) del franquisme fa que els dubtes, com a mínim, apareguin.
La Catalunya políticament correcte, però, s'interessa només pel valor internacional i olímpic de Samaranch, ara bé, aquesta Catalunya políticament correcte (en molts casos encarnada per la progressia local), com es comportaria davant un mussolinià o un alt càrrec de Pinochet amb el currículum de Samaranch?
El govern alemany instal.laria una capella ardent en seu governamental per homenatjar a un antic membre del Partit Nacional Socialista alemany que no hagués rectificat públicament?
El pecat original de Samaranch és prou greu, perquè com a mínim algú es pregunti sobre la ideoneïtat dels homenatges de les institucions democràtiques dle nostre país.
Nació Digital: Vergonya nacional
Bloc de Libertad Digital de José García Domínguez: Samaranch
Fotografia: Samaranch amb camisa blava, de genolls, jurant els principis del Movimiento, observat per Franco i Carrero Blanco, entre d'altres.