dimecres, 14 de juliol del 2010

D’IPes i ILPes... Acatem la sentència?

Després de la sentència del TC, Esquerra va dir: “no acatarem la sentència”.
No acatar la sentència volia dir, primer: no acceptar que la voluntat dels catalans expressada en les urnes està subjecte a ser coartada per l’Estat espanyol i, segon, que el xoc de legitimitats entre Espanya i Catalunya es materialitzava.

Ahir, la Mesa del Parlament va fer marxa enrere després que CiU i ICV es sumessin al bloc del PP i PSC en contra de l’acceptació de la IP (Iniciativa Popular) per fer una consulta sobre la independència de Catalunya. Esquerra es va quedar sola...

La IP és una fórmula recollida en la Llei de Consultes Populars que va aprovar el govern català fa uns mesos. La marxa enrere arriba després que el Consell de Garanties Estatutàries dictaminés que fer un referèndum sobre la independència estava fora de l’ordre constitucional, malgrat dir que tots els processos d’independència el món mundial s’han fet al marge dels ordres constitucionals on estaven reclosos. Una obvietat!
Tampoc cal oblidar que els dictàmens d’aquest consell no és vinculant, no té valor jurídic, només polític. És a dir, que CiU i ICV van fer marxa enrere per motius polítics, no legals.

Tot seguit es va votar si s’acceptava una ILP per fer una consulta també per la independència, al marge de la Llei de Consultes, perquè aquesta llei estava sentenciada pel TC.
Cal acatar la sentència i impulsar la ILP en lloc de la IP?
Potser és complicat d’entendre que es voti a favor de la IP i no de la ILP, però era acatar la sentència del TC (votar la ILP) o no (apostar per la IP). Jo no acato la sentència!
I que no ens enganyin! que Esquerra no va votar en contra de fer un referèndum per la independència, s'hi va quedar sola!

PS: Unitat... unitat... unitat per a fer què?!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

D'acord. Però quin problema hi havia per votar a favor de les dues coses. Amb la primera votació ja quedava clar que no s'acata la constitució. I amb la segona, obrim una altra porta.
Ara molta gent no entén que ERC no hagi donat suport a la iniciativa de dues persones que han lluitat pels referendums no vinculants arreu de Catalunya. I això no es pot menjar i digerir facilment.

Jordi Casals i Prat ha dit...

Hola Anònim,
tens raó, és una decisió difícil d'explicar i d'entendre així de bones, i menys amb la confusió que juguen certs mitjans o persones interessades.
Jo he intentat explicar-ho el més planerament possible (prou perquè jo ho entengui).
En el seu moment en López Tena va donar suport al fet que és donés l'OK a una IP però no a la ILP, perquè ell apostava per la Llei de Consultes.
El seu argument és que la sentència desmunta la llei.

Lluís Sabatés i Padrós ha dit...

Estic d'acord amb l'Anònim, hauríem de ser capaços des d'ERC a no ser tan puristes cosa que fa que gent normal com jo em sigui molt difícil d'entendre el que s'ha fet, tot i posant-hi tot el meu interès i entenent que legalment, o no ser com dir-ho, és una actuació correcte. Però la gent normal ens agraden els missatges i les actuacions més planeres. Per cert quan dic gent normal vull dir gent que no està tan ficada amb la legislació política, no ho dic en cap tó despectiu ni irònic contra ningú.

Jordi Casals i Prat ha dit...

Com he dit abans segurament el que cal ara és actuar amb més simplesa, perquè són moments que les formes importen, perquè són moments de resistència però també de propostes, possiblement al marge de les estrucutres actuals.
Ara bé, no rebutgem les explicacions quan es donen i quan n'hi han.

Anònim ha dit...

QUI VA REGALAR LA GENERALITAT AL "VALENT" MONTILLA?....LA CABRA PER ELS SEUS PECATS PORTA EL GEN.... I DEIXEU DE DERIBAR TOT A CIU,QUE TOTS SOM IGUALS DE RESPONSABLES.
JUGANT.....

Lluís Sabatés i Padrós ha dit...

Anònima que sempre juga. Ja canses una mica amb les teves argumentacions, tan costa reconèixer que tan valent és en Montilla com en Mas. La traició més gran feta mai a Catalunya la va portar a terme el "Sr." Mas amb el seu pacte a la Moncloa amb ZP. I aquesta és la realitat. CiU va tenir molt poder durant molts anys (recorda les moltes majories absolutes que va tenir i lo decicius que han estat a Madrid en moltes legislatures) i no va fer cap pas clar cap a la Independència. Esquerra amb els seus 21 diputats te la força que te, però penso que ha fet més per Catalunya amb aquests anys que no els altres amb 25 anys.

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu, però per molt que volguem ser independents no ens ho deixeran ser, i ara menys, que el TC ens ha proivit fer referèndums. Bé... dels partits no espero gran cosa, però tinc l'esperança que algun dia, CIU per exemple, faci alguna cosa per Catalunya, bé... per l'independència de Catalunya.
Res, visca Catalunya lliure!

Jordi Casals i Prat ha dit...

Hola Anònim.
La independència es pren, no es demana.
No entenc però la diferència entre partits i CiU, però vaja... jo també epsero que algun dia apostint realment per la llibertat. Però fa tant de temps ja...

Jordi Casals i Prat ha dit...

Juganera, a vegades et llegiràs el que comentes o només pontificaràs i llançaràs anatemas?
Apa, gràcies per papssar per aquí.

Ferran Camps ha dit...

Si t'he de dir la veritat, Jordi, jo tampoc he entès ERC, o l'he entès massa. Aquest és un país fràgil i mesquí, produndament mesquí. La majoria dels que surten bramant independència, exigint cops de puny sobre la taula als polítics, s'amagaran com rates quan la Guardia Civil vingui a detenir el govern de la Generalitat. Fugiran només sentir els espanyols mencionar l'exèrcit. Deixaran a aquests polítics als que tan exigeixen a la seva sort. En un país com aquest cal tenir molt ben apamat cada pas endavant que es vulgui fer, perquè sinó, qui tingui la valentia de donar-lo, pot trobar-se que no té ningú darrere seu quan les coses es compliquin.