dilluns, 10 de gener de 2011

El meu NYC (III): classisme racial

Dir que la societat nord americana és multicultural no és dir res de nou, tot un gressol de colors i accents, perquè hi ha molts accents diferents malgrat la gent néixer al mateix New York, alguns fruit de la influència de la seva llengua materna, com els llatins, i d'altres amb el seu accent genuí propi, com els afroamericans.
El que si que sobta una mica és veure que davant tanta diversitat cromàtica, hi ha poca barreja. Difícilment vaig poder veure grups de persones de diferent raça anant junta i menys parelles, i si passava normalment hi havia algun asiàtic (coreà o japonès) pel mig.
A més, hi vaig trobar una distribució de tasques laborals molt homogènies racialment. Les cuines estan plenes de llatins, sigui quin sigui el restaurant: japonès, italià o yankee.
Servint taules hi trobem gent blanca i també llatina i només vaig robar a afroamericans netejant les taules (perquè qui serveix les taules no les neteja) o el terra.
Els paquistanesos tenen els seus propis negocis, bàsicament fast food al carrer i botigues de souvenirs. Els taxis majoritàriament són conduits per homes amb turbant hindú i llarga barba.
Els hebreus amb la seva kipà gairebé residien al carrer 47, on hi ha les seves joieries.
Els homes i dones de negoci, amb llargs abrics foscos, trajo i maletí tots són blancs i algun és asiàtic, també algun amb kipà.
Hi ha un munt de paradetes de venda, que en podríem dir ambulant, però totes amb el seu permís, regentades per negres.
Això sí, al Moma, la gent de recepció i de la botiga són blancs i la gent de seguretat i del guarda roba són tots negres.
L'únic ofici que sembla que hi ha igualtat racial és a la policia, excepte els d'assalt (majoritàriament blancs), que eren indistintament blancs, llatins, asiàtics o negres. Bé, paquistanes i àrabs no en vaig veure cap.
Els que remenaven a les deixalles, ja fossin per recollir-les (on ja es feia) o bé per trobar-hi alguna cosa, tots eren negres.
Com podeu veure, una societat multicultural, però molt estanca i cadascú allà "on li toca".

2 comentaris:

Carles ha dit...

Jordi!
Admiro molt les teves paraules,i més o menys és com ens imaginem els EEUU, però no et sembla una mica agosarat d'afirmar això havent estat únicament uns quants dies a NYC?
No em mal interpretis eh, entenc que escrius aquí les teves visions. Però no es pot jutjar una ciutat, i menys una com NYC, amb tan poc temps.
De totes maneres, encantat de llegir-te!
Salutacions!

Jordi ha dit...

Hola Carles,
gràcies per llegir-me i honorat que a més t'interessi el que llegeixes.
Tens tota la raó, el meu coneixement és molt parcial, sent generós. És per això que titulo aquests apunts amb "El meu NYC", perquè ha estat la meva percepció. Tant de bo tingui l'oportunitat de tornar-hi i coneixer-ho millor, val molt la pena.