diumenge, 23 de gener de 2011

Revolució i reacció, conversa amb Gabriel Cardona

En la vigília del dia de Reis, va morir Gabriel Cardona (wiki), historiador i militar opositor a Franco, membre de la UMD (Unió Militar Democràtica).
El Dr. Cardona va ser professor meu en les classes de doctorat que vaig fer, en una assignatura sobre l'exèrcit i les institucions.
Recordo que vaig fer un treball sobre la creació de l'Exèrcit Roig per part de Trotski, amb la seva organització a base de cercles d'influència, més que a través de la jerarquia. En el nucli intern s'hi trobaven Trotski els més lleials a ell i a la revolució i en els següents cercles s'hi trobaven els menys lleials, tinguessin la gradació que tinguessin.
Conversant amb Gabriel Cardona vam parlar sobre el treball i vam anar a parar de l'exèrcit trotskista a la organització dels partits polítics, on més que els càrrecs s'han de mesurar per la influència dels individus i els pols de poder relligats per les lleialtats. Us sona el pinyol d'Artur Mas? Un exemple de tants, però ben allunyat del trotskisme.
Aquella conversa sobre Trotski i l'Exèrcit Roig també va saltar cap a un monòleg de Cardona, brillant, sobre la revolució i la contra-revolució. Era tot canvi sotmès a la condemna de la reacció i de ser desmantellat o com a mínim aigualit? "La solució era la repressió o el pacte amb els membres del respectiu l'antic règim?", em va sortir aquesta pregunta, pensant amb Robespierre o Lenin. Em va mirar amb aquella mirada generosa, em va somriure tot obrint els ulls. Tot seguit va atendre a la meva companya de classe també menorquina que restava allà escoltant la conversa, amb qui va parlar amb el seu català salat de Menorca.
Posteriorment, aprofundint en la seva biografia, he suposat que ell no pensava tant amb latituds francesos o russes, si no molt més properes. I aquell somriure...

Bloc de Xavier Díez: Gabriel Cardona (Una compartida precepció del militar i historiador)
Obituari a El País