dijous, 3 de gener del 2008

Religió: el pols identitari global

Vivim uns temps de tensionament identitari fruit dels dubtes. No parlo de les identitats. Parlo de les identitats que ens situen en aquest món global polaritzat.
La religió, sorprenentment, és un dels factors identitaris que s'estan reforçant més en els temps que vivim. Segurament la fi del conflicte entre el decadent occident i la pàtria del proletariat, o de la democràcia del món lliure i la dictadura darrera el teló d'acer, va fer esclatar les dicotomies identitàries més materialistes. Les pàtries violentes van rebrotar en part del bloc perdedor.
Però el que sembla que és el gran esclat identitari, el religiós, es va obrint pas.
Veiem una explosió d'un món musulmà ferit de l'orgull per un occident cristià que durant els darrers segles sempre l'ha subjugat. Una explosió identitària a l'entorn de la mitja lluna.
Però també veiem que l'ombra de la creu s'allarga i, per exemple, cobreix els carrers de Madrid o ocupa els micròfons més influents dels EE.UU i de les cadires dels assessors presidencials. A Amèrica Llatina les sectes cristianes prenen força i aconsegueixen situar-se a l'entorn del poderós Lula de Brasil, pare del progressisme democràtic del Sud.
L'Hinduisme es reforça i a vegades es radicalitza, el Budisme també i el Shinuisme japonès pren força altre cop.
Les religions prenen força, no per aprofundir en l'espiritualitat, sinó en la contraposició vers els altres per reforça una identitat massa confusa per la globalització. Per una identitat que es veu amenaçada pel diferent.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Un escrit molt interessant, crec que els pensaments que hi poses són bastant encertats, si més no de moment. Ja veurem que ens espera en un futur.
Però et manca referir-te als de la religió de l'anti-clrericalisme, no vull anomenar-los laics, perquè són destructius.

Anònim ha dit...

No puc estar d'acord amb la última part del teu apunt on afirmes que les religions prenen força no per l'espiritualitat sinó per reforçar una identitat. Entenc que la religió ve a omplir una dimensió humana molt profunda, la necessitat d'una resposta intíma i la busqueda d'un absolut. Respostes que ni el desenvolupament econòmic, ni material, ni cientific actual han sabut donar als homes. Per tant aquesta dimensió, necessitat i buit existeix i volguèr silenciar-ho o amagar-ho com s'ha fet durant les darreres decàdes a occident no serveix de res. donem un bon ús a les religions i no deixem que sigui aprofitades per fonamentalismes ni per justificar identitats i ideologies. La religió és i ha de ser un element per fer crèixer el món en humanitat i felicitat.