Fa 3 anys de la unitat del catalanisme polític en l'aprovació d'un estatut en seu parlamentària catalana. Un 30-S. Va ser un dia que va prestigiar la classe política catalana, que el país podia sentir orgull dels seus dirigents. Els partits catalanistes s'havien posat d'acord en un estatut que era de tots i que suposava un salt qualitatiu en l'autogovern català important, reconeixent Catalunya com a nació, blindant les competències i establint un sistema de finançament que s'anomenava concert econòmic a la catalana.
El preu de l'acord va ser una foto de Mas i Maragall i una aparició fugaç i clerical de Duran i Lleida, a última hora. Esquerra va suggestionar l'entesa entre govern i oposició, sense sortir a cap foto.
L'esperit del 30-S es va acabar en el primer pont aeri cap a Madrid i tothom sap com va acabar la cosa.
Avui es reviu l'esperit del 30-S. Tres anys després, els partits catalanistes s'han unit en el pacte pel finançament (fill de l'estatut retallat i pactat per Mas i ZP).
S'ha pactat una xifra que no s'ha fet pública, diuen que per motius de negociació. Un acord a última hora, on Esquerra ha tornat a engreixar la maquinària perquè l'acord entre CiU i PSC fos possible. Aquest cop la foto ha estat en forma de trucada de Montilla i Mas, pactant la xifra.
L'esperit del 30-S del 2008 tindrà un millor final que el del 2005?
Aquest cop ha estat menys èpic (sense Segadors) i segur que el pacte és menys ambició que el de l'estatut parlamentari (i car! els autonomistes són àmplia majoria al Parlament). Malgrat tot, els partits polítics aguantaran la temptació del tacticisme fàcil?
3 comentaris:
Difícil això de la política ficció però no veig vies de solució a la relació Catalunya Espanya. No sé si és l'edat però el meu escepticisme, també en política, creix cada dia més. Espero arribar a saber compaginar allò de l'escèptic amb l'optimista, tot i que és difícil compaginar una cosa amb l'altre.
Ens llegim,
Biel,jo tampoc veig solució al tema Catalunya-Espanya, si no és la independència. Però no estaria mal, que els catalans algun cop anessim junts a fora, oi?
Aquest és el drama, la divisió dels catalans quan anem a pactar amb els nostres amos. Divisió fomentada pels espanyols i practicada pels catalans mesells o botiflers.
Publica un comentari a l'entrada