dijous, 25 de febrer del 2010

Ser un jove d'orígen català a Amèrica, per exemple

Ahir un grup de joves de Casals Catalans de l'exterior van participar en una taula rodona en el marc de la Trobada de Joventut que organitzem a Manresa.
Hi havia joves de casals de Costa Rica, l'Argentina, el Québec i Equador.
el que va quedar demostrat que viuen amb molta intensitat la seva identitat, sovint transmesa familiarment, ja que la majoria de joves dels Casals (a excepció, per exemple, del del Québec, que solen ser de joves que han anat allà a estudiar o treballar) no han viscut a Catalunya.
Aquest fet ens porta a una doble reflexió sobre com viuen la identitat catalana aquests joves catalans o els que vivim aquí. I l'altra reflexió és el fet de veure que els catalans no ens dissolem en els països que ens acullen, el que no vol dir que estiguin "integrats" en aquests països. No cal perdre els orígens per acomodar-te en la societat que t'acull.
Per altra banda, el Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, va posar damunt de la taula que el fet que els joves prenguin protagonisme deins els casals, aquests són més dinàmics i miren cap al futur. Els casals catalans de l'exterior no només poden viure de la nostàlgia.

4 comentaris:

Jordi Casals i Prat ha dit...

Mirant les visites del bloc veig que hi ha moltes visites d'Argentina i Canadà, segurament de gent dels Casals Catalans, podeu dir aquí la vostra.
Us animo a deixar algún comentari.
Gràcies per venir pel meu bloc!

Makinis ha dit...

Hola Jordi!
Moltes gracies per la teva resenya. Jo soc la Magdalena, del casal de catalunya de paraná, Argentina, companya del Juan Manuel, qui ha anat a la trobada en representacio nostra.
Per a mi, el nostre casal, a mes de ser una institucio cultural i social molt activa, es un espai de participacio i practica politica pels nostres joves. En un moment i una societat que no ens anima molt a participar a la toma de decisions, el nostre casal sempre esta obert a nostra opinio i ens fa protagonistes de la institucio.
Moltes gracias pel espai!

Jordi Casals i Prat ha dit...

hola Magdalena,
gràcies pel comentari.
Trobo molt interessant fer saber la vostra realitat, si voleu podeu fer arribar algun enllaç de blogs o webs i les enllaçaré al meu bloc.
ho podeu deixar aquí o enviar-ho a jordi.casals@gencat.cat

Anònim ha dit...

És un orgull que aquests joves catalans s'estimin la nostra terra. Aquí potser falta una mica d'aquest amor.
Només es té de ser uns dies lluny de Catalunya per trobar-la a faltar.