Ahir al vespre, a la seu comarcal d'Esquerra Osona (web), Josep Maria Freixanet (bloc), diputat de la nostra federació comarcal al Parlament, i Carles Martínez, president de la Sectorial Nacional d'Educació d'Esquerra, varen compartir 2 horetes parlant de la LEC (Llei d'Educació de Catalunya) amb militants i simpatitzants osonencs, molts dels quals eren mestres.Va ser un acte molt interessant, sobretot pels que només han seguit el tema per la premsa. Poder tenir al diputat que porta els temes d'educació per Esquerra és tot un privilegi i sobretot molt aclaridor.Jo, per proximitat en el dia a dia amb el Freixanet, ho he anat seguint i a vegades he al.lucinat amb certes afirmacions i posicionaments, lícids, òbviament, però sovint superficials i precipitats.Ahir al vespre, però va quedar clar algunes coses:
a. Que és una llei que sorgeix del Pacte Nacional per l'Educació, amb l'ampli consens que es va aconseguir.b. Que trenca amb l'opacitat per accedir als concerts educatius.
c. Que s'aprofundeix en la unificació en una sola xarxa educativa real, exigint deures com la gratuïtat i l'escolarització mixta.
d. Dedicar esforços en la part de l'educació post-obligatòria. e. Que es blinda el català com a llengua vehicular en l'educació a Catalunya, i aquest punt Esquerra hi té molta responsabilitat.
Tanmateix hi ha coses a millorar, i Freixanet ja ha dit que Esquerra demanarà que s'asseguri, com a mínim, un 6% del PIB en inversió a Educació, per exemple.
Un acte molt profitós, sí senyor!
Ja fa uns mesos, a el 9 TV, mentre esperàvem que engeguessin càmeres i comencés la tertúlia, amb alguns contertulians estàvem fent-la petar. Llavors, va sortir el tema de Carme Chacón (wiki) i el fet que fos nomenada ministra de Defensa.Allà, em vaig tirar a la piscina, i vaig dir que el nomenament de Chacón per Zapatero era l'aposta d'aquest últim per posar-la en la carrera de la seva successió.
Em va venir el cap aquesta conversa quan el diumenge vaig llegir aquest article a La Vanguardia, on s'argumenta la força que està prenent Chacón a nivell polític, essent ministra de Defensa, i com a dona influent. Ja comença a sortir en diferents rànquings de dones influents a Europa.Més enllà de les enquestes de valoració dels ministres espanyols o dels rànquings en premsa, crec que el perfil de Chacón per ser presidenciable espanyola pel PSOE segueix perfectament els patrons de Zapaterisme: l'estètica i els valors (i no en l'ordre contrari).
ZP ha basat la seva acció política amb els simbolismes, aquí és on ha estat més valent: retirada de les tropes a l'Irak, declarar-se amic de Catalunya, declarar-se republicà, ser del Barça (!); o cops d'efecte com en els matrimonis gais, nomenament d'una dona al Ministeri de Defensa, picabaralles amb l'Església, etc.
En canvi, fora d'aquests fets puntuals, ha estat força conservador o continuista: manteniment de les tropes a l'Afganistan, retallada de l'Estatut català, no ha anat al Camp Nou (!), buscar acords cap al centre (CiU, PNV, CC), posar a Bono a la presidència del Congreso, etc.
Així que si el Zapaterisme del canvi estètic vol impregnar el dia després de ZP, res millor que Carme Chacón: dona, jove, catalana i seguidora entusiasta del Zapaterisme, amb capacitat política per fer polítiques de cop d'efecte, com ara llençar una anomenada Renta Básica de Emancipación, que havia de ser la hòstia, però només feia que duplicar el que es feia a Catalunya (envaint competències) i els problemes de cobrament per part dels joves són més que preocupants o dir que vol el concert econòmic per Catalunya (sense fer res per aconseguir-lo).
I, finalment, no va ser Bachellet (wiki) ministra de Defensa abans de ser la Presidenta de Xile, pels socialistes xilens?
Sembla que quan les democràcies liberals on vivim es consoliden, normalment, la participació política de la ciutadania és baixa. I parlo tant de la participació en àmbits polítics formals (partits, eleccions, etc.) com els que no són formals.A casa nostra comença a passar, el sistema democràtic s'ha consolidat i si no és en moments de voluntat de canvi profund de l'escenari (com ara les eleccions catalanes del 2003 o les espanyoles de després de l'11M), els vots cada cop són més minsos.
És hora de començar actuar si no ens volem resignar a la baixada de participació electoral dels nostres ciutadans.
Hi ha una tasca més a llarg termini que és l'educació en la participació, començant pel nostre entorn més proper, de mica en mica podem anar interioritzant que som subjectes polítics i que, com diu el clàssic, si no fas política te la fan.
Però a més curt termini cal prendre mesures per apropar les eleccions al votant. Crec que s'ha de fer en dues dimensions. Primer la d'aprofundir en un sistema electoral on els votants siguin més decisius. Segurament un sistema electoral on hi hagi part dels diputats que siguin elegits nominalment facilitaria un apropament a la política per part de l'elector.
La segona dimensió és la de la quotidianitat, la de facilitar el vota als votants, que no comporti més maldecaps del compte. Això vol dir adaptar horaris o fer ús de les noves tecnologies, per exemple.
Aquesta darrera opció és la que el que la Conselleria de Governació, dirigida pel republicà Jordi Ausàs (bloc), portarà a terme amb una prova pilot amb els universitaris catalans, que podran votar per internet.
Aquesta idea, pren com a referent un projecte que fa temps em va comentar un company de les JERC de Sant Andreu de Llavaneres, fent ús del vot per internet en l'elecció d'un ajuntament jove (web). Aquest projecte de Sant Andreu de Llavaneres, liderat pel regidor de Joventut d'ERC, a més, també incideix en la formació en la participació política, aproximant la praxis política als joves.Avui: Els universitaris votaran a través d'internet a les pròximes eleccions al Parlament
La Vanguardia: Llavaneras estrena el voto electrónico con una iniciativa que acerca las administraciones a los adolescentes
En aquest enllaç, podeu trobar-hi un article de Josep Maria Reniu (bloc), sobre el vot electrònic.
Aquest cap de setmana comença la celebració del 26è certamen del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, una mostra més del talent de la Vall del Ges, del saber fer les coses des de baix, des de la societat.
Enguany, el festival farà un homenatja a Norman G. Dyhrenfurth (Wroclaw, 1918) un dels muntanyencs i cineastes que ha filmat les ascensions més importants a l'Himàlaia; a més de les pel.lícules que es podran anar veient, atraient els aficionats a la muntanya de Catalunya i de més enllà dels límits del nostre país. Se'n podran veure més de 30 de 15 països.Personalment, sempre, per aquestes dates, recordo el meu pare, amant de la muntanya des de l'excursionisme fins a l'escalada passant per l'esquí. Una muntanya que ja fa temps que se n'ha apartat perquè no la pot tenir tota. No per gust, sinó per disgust seu.
Així que li dedico aquest post a ell.
Podeu llegir un especial sobre el festival a Osona.com.
També podeu visitar la web del Festival: www.torellomountainfilm.cat
Aquesta setmana, els republicans d'Osona (i del Lluçanès i Ripollès) som més 2.0.
Les JERC d'aquests territoris han estrenat bloc i diferents fotologs, com, per la part que em toca, el de la Vall del Ges.
Us animo que us els poseu a preferits i que els aneu seguint. I, ep! que els vagin actualitzant! bloc de les JERC d'Osona, Ripollès i el Lluçanès: jerkis.blogspot.com
fotolog de JERC Vall del Ges: fotolog.com/JERC_valldelgesWeb de JERC d'Osona, Ripollès i el Lluçanès: www.jerc.cat/osona
PS: segur que la Glòria Rovira, d'Imatge i Comunicació regional de les JERC i adjunta meva a la secretaria d'Imatge i Comunicació hi té molt a veure. Visiteu el seu bloc personal clicant aquí.
Aquest dimarts va ser un dia bastant ocupat, acabant a la Sala Bikini.
Sí, a la sala de concerts barcelonina, però no per sortir de festa si no perquè es celebrava la final del concurs Sona 9 (bloc, web i myspace), del qual la Secretaria de Joventut hi participa (no tocant ni cantant, eh!). A més del suport global hi ha un premi concret, el que s'anomena Premi Joventut, que em va tocar entregar en representació del Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí. Ja em va tocar anar-hi l'any passat.
És curiós donar un premi amb les cares llargues del qui el reben, ja que és el segon premi, que vol dir que no han quedat primers... cares llargues!
Aquest any, a la final, hi han arribat tres grups prou diferents. En tercer lloc va quedar Espart (
Myspace), grup de rock de sant Cugat, en segon lloc el Projecte Bu (Myspace), grup de rock contundent del Bages, i qui va guanyar va ser una opció innovadora, però cada cop més normal (i més que ho serà) com és el hip hop en català, que va portar a guanyar a El Nota (el putu Nota, segons myspace), de Cornellà.
Com diu la Generalitat: Som-hi amb l'aire fresc en el panorama musical en català! Som-hi!
Jove.cat: El grup de hip-hop El Nota guanya la final del Sona 9
PS: Com podeu veure, el regidor d'Hisenda sí que va parlar a la premsa...Font: El9TV
Inaudit. El que ha passat no m'ho podia haver imaginat mai que succeiria.
En el Ple extraordinari per aprovar les ordenances, és a dir, els impostos i les taxes, ha succeït una cosa molt greu: l'equip de govern capitanejat per Miquel Franch ha aprovat les ordenances manu militari, fent ús de la majoria sociovergent (13 regidors contra 4 de l'oposició) i en silenci. Sí, ho heu entès bé: en silenci.
Havíem vist un Miquel Franch agressiu, un altre que tallava les paraules de l'oposició, fins i tot havia jutjat silencis. Doncs bé, avui, el seu equip no ha explicat cap ordenança ni ha justificat el vot en contra de les esmenes que hem presentat Iniciativa i nosaltres, ni tampoc ha replicat els vots en contra de l'oposició.
La sociovergència ha aprovat la pujada de l'IBI més d'un 11%, la sobrecarrega de la taxa d'escombraries, el manteniment del màxim permès en la recaptació de l'impost dels vehicles i ha tombat la proposta d'establir bonificacions a famílies monoparentals amb la mà alçada i la boca tancada, el nou lema de la sociovergència torellonenca.
Com jutjaria aquest silenci l'alcalde Franch? menysteniment a l'oposició? menysteniment a la ciutadania que veu que s'aproven els impostos perquè sí? ganes d'anar a sopar? tinc certa curiositat...
Jo creia que el Ple Municipal és un espai de control, debat, diàleg i votació. Veig que per la sociovergència sols és el darrer.
El dijous a la nit vaig assistir, amb el Director de l'Agència Catalana de la Joventut, a la 14a edició de la Nit de l'Empresari, de la CECOT. L'any passat també hi vaig assistir (veure aquest apunt).
En aquestes nits de l'empresari, la CECOT premia a diferents iniciatives empresarials i es reconeix a alguna persona per la seva trajectòria, enguany li ha tocat a Andreu Mas-Colell (wiki), que va fer un parlament a l'entorn del talent, el leitmotiv d'aquesta edició.
Després va parlar el president de CECOT, Antoni Abad, que ja l'any passat va fer una defensa fèrria d'un finançament just (va parlar de concert econòmic!) i de les infraestructures que ell creia imprescindibles, que no comparteixo del tot. Aquest any va tornar a parlar del finançament i va insinuar fer ús del poder que dona recaptar tots els impostos a través de l'Agència Tributària Catalana, demanant al Conseller Castells (wiki), allà present, si ja tenia el compte corrent.
A més, Abad va dir que se sent "esparverat" de l'incompliment de la llei per part del Gobierno de España amb l'Estaut, preguntant als allà presents: "què passa quan un empresari no respecte la llei?".
També va fer referència a les balances fiscals, com a mostra de la injustícia que pateix Catalunya i que dificulta encara més la situació de crisi del país.
Per acabar, va demanar que les mesures que s'estan impulsant davant la crisi financera no sigui sols per tapar forats, si no per facilitar liquiditat a les empreses mitjanes i petites.
El divendres a la tarda, republicans osonencs ens vàrem reunir amb el Conseller Huguet (wiki i bloc), després que aquest hagués visitat a empresaris de la comarca (veure notícia a Osona.com i a El9nou.cat).
Josep Huguet té clar que el món empresarial té molt a dir a l'hora de crear unes estructures de país i que necessitem un empresariat que aposti per la innovació. Si no hi ha innovació, no hi ha futur.
Talent i innovació, dues claus pel futur econòmic de Catalunya, un país que ha de tornar a ser d'emprenedors, on les administracions catalanes i empresa hem de posar molts esforços.Foto: Antoni Abad, president de la CECOT
Escriuré sobre la victòria d'Obama a les eleccions presidencials, sense voler caure en l'obamitis imperant a casa nostra, que ha comportat un seguiment electoral de les eleccions americanes més bo, complet, profund i espectacular que qualsevol de catalana, i, a més, amb un sentit tant positiu que ha superat qualsevol tipus d'antiamericanisme possible.
Això sí, aquest seguiment electoral ha estat tant pro-Obama que l'han arribat a considerar el nou Martin Luther King (wiki) i JFK (wiki) junts (esperem que no acabi igual...)! Pobre McCain, el republicà "roig" sols ha estat un ex-militar tronat...
Anyway, Barack Obama ha guanyat, he could it, i ara què? Hi ha qui diu que el món canviarà, que Amèrica canviarà. Hi ha qui diu que el món es frustrarà, que Amèrica es frustrarà. Hi ha qui diu que el món s'ensorrarà, que Amèrica s'ensorrarà.
Humilment crec que no ha guanyat tant el canvi (change) sinó l'esperança (hope). L'esperança davant una situació de crisi econòmica en un context de contestació de l'Amèrica imperial i hegemònica mundialment. Obama ha aconseguit mobilitzar sectors socials històricament desmobilitzats, com els joves i els afro-americans, a més de posar al seu costat una minoria hispànica que ja no és la dels cubans reaccionaris de Miami, sinó les noves generacions nordamericanes amb pares hispans i amb mexicans que s'encaren contra la duresa anti-immigració dels republicans, on McCain n'ha caigut pres, malgrat els seus plantejament inicials molt liberals.
Obama representa l'esperança en un món millor, molt judeo-cristià, tal com els EE.UU. El llistó, doncs està molt alt. Tres reptes monumentals haurà d'encarar: - la crisi econòmica financera, que no crec que la recepta obamista sigui la de l'intervencionisme "socialista", no va amb la cultura política americana.
- la d'un escenari internacional on els EE.UU. té dos grans forats negres com és la de l'anarquia de l'Iraq i la guerra civil permanent, que està esdevenint una narcoguerra més que una guerra contra el terror. A més hi ha els països díscols que amb el petroli fiquen el dit a l'ull a l'imperi, com ara Iran o Veneçuela. I per acabar, hi ha la Xina i a Índia emergents i la Rússia que es desvetlla imperialment. Quin pes donarà a la diplomàcia i quin a la força? Dubto que Obama sigui un pacifista...
- la d'una societat amb greus desigualtats en drets socials i de ciutadania. Molts votants d'Obama s'han mobilitzat per aquest motiu, per canviar aquesta fira de desigualtats, per incorporar a la nació races, classes socials i territoris. Serà capaç Obama?
McCain també representava el canvi respecte el que teníem, malgrat les caricatures europees. Obama a més del canvi és l'esperança.
El canvi és fàcil, només amb Bush fora ja es notarà, però de l'esperança es passa al desencant molt fàcilment.
No serà fàcil, però ell deu pensar que Yes, we can! (i els seus assessor ja deuen pensar com fer-ho o fer-ho veure...)
Aquesta setmana tenim l'e-week, Setmana Digital, a Vic, que diuen que és la capital d'Osona.
Els de l'Osonosfera hem (en aquest cas, la primera persona crec que és excessiva) col.laborat amb un taller sobre blocs.
Finalment, un servidor no hi podrà ser, tinc compromisos de l'Agència Catalana de la Joventut, un sopar que em tirarà pels aires la dieta espartana de fa dues setmanes... no sé si està gastronòmicament content o no per això.I després del taller, que ha de servir per millorar la nostra comunicació 2.0, és a dir: bidireccional entre qui escriu i que llegeix d'una forma proactiva, participant-hi (aquest és el sentit 2.0), hi ha la conferència de Juan Freire (bloc) i un bloc&beers, espai d'oci, també 2.0 (participatiu;) on segur que es parla de blocs i de moltes altres coses.
Sincerament, fa temps que reclamava un blocs&beers (o gintònic?) i va i me'l perdo.
Tothom qui llavors estigui prop de la boira (virtual o no) osonenca s'hi pot passar. Segur que us ho passareu molt bé!
Abans que no hagués acabat les primàries de republicans i demòcrates, vaig agosarar-me a predir que McCain guanyaria les primàries i que guanyaria les presidencials si el seu contrincant era Obama.No és que m'agradés més McCain que Obama, en un país on votes entre dreta i dreta profunda, em costa elegir, malgrat que em captiva la connexió entre Obama i la ciutadania que creu en el somni americà. Jo sols volia objectivar la situació.Raonava que McCain era un republicà atípic, a les antípodes d'un Bush escorat a la dreta evangelista i amb un perfil de líder absolutament debilitat.Raonava que McCain podria entrar en l'espai electoral demòcrata més moderat o en els indecisos que tendien als demòcrates.Raonava que el factor racial debilitaria Obama i, que malgrat el seu discurs era més conservador que Hillary, la seva àuria de canvi (de revolució!) l'allunyaria del centre polític.Raonava que Hillary es podria imposar a McCain, perquè podia ocupar el centre polític americà amb més força que un republicà a causa de Bush.No sabia que la crisi econòmica esclatés enmig de la campanya electoral, i que els assessor d'Obama serien millors que els de McCain per escenificar qui està millor preparat per afrontar la crisi.No sabia que Palin, més a la dreta que Bush, seria el complement de McCain, fet que desdibuixaria el perfil "liberal" (en el sentit americà) del republicà McCain.Raonava certes coses i no en sabia d'altres. Obama ha guanyat. Ara, em tocarà menjar-me McCain amb patates... McCain!
En els propers dies l'elecció del nou president dels EE.UU. serà un fet. Han estat anys des de les primàries de republicans i demòcrates, de precampanya i de campanya electoral.Els dos candidats són el republicà John McCain (web i wiki) i el demòcrata Barack Obama (web i wiki). Des d'una perspectiva europea, sembla que Obama s'imposarà clarament. Clar, que també semblava que John Kerry també s'havia d'imposar a Bush fill...He seguit amb interès, però sense passió, tot el procés, des de les primàries, on McCain ho va tenir fàcil, per una banda, i Obama es va imposar a Hillary Clinton en unes primàries molt renyides, tant renyides que al final Hillary va haver de renunciar a l'ús dels superdelegats a la convenció on es s'havia d'elegir el presidenciable dels demòcrates.Jo vaig apostar que si la batalla electoral era entre Hillary i McCain, guanyaria la primera, prou "falcó" i prou stablishment per guanyar el segon, el "republicà demòcrata", anomenat així perquè és un republicà moderat i que va per lliure.En canvi, si els contrincants eren Obama i McCain, creia que McCain s'imposaria perquè Obama era massa trencador, si més no en eles formes, i difícilment podia arrancar vots de les files republicanes, i McCain, al ser un centrista podia arreplegar vots de demòcrates.
En el sopar de l'Osonosfera, vaig poder parlar-ne amb Vicent Partal. Ell donava molta importància a l'ús de la xarxa i de les xarxes socials, des d'on Obama havia connectat amb molta gent. Segur que aquests mitjans, han permès que sectors socials passius en les eleccions americanes es mobilitzin, sembla.La mobilització de nous electors és clau per la victòria d'Obama, al meu parer, com he dit abans, pocs vots pot robar del cantó republicà, però pot engreixar les urnes de nous votants, antics abstencionistes. Aquesta és la clau si Obama vol guanyar McCain.A més, al meu entendre, McCain ha patit una estratègia del seu partit que ha desfigurat el seu perfil centrista i, conseqüentment, ha limitat la capacitat d'introduïr-se en el camp de votants demòcrates. Sarah Palin (wiki), governadora d'Alaska i candidata a Vice-Presidenta, n'és l'exponent més clar. Encara no entenc perquè s'ha buscat invertir el capital de la figura de la vice-presidenta per captar el vot més conservador, quan aquest és captiu del Partit Republicà, no s'aniran cap al Partit Demòcrata i difícilment es quedaran a casa enfront Obama.Tres elements, per mi claus, com és la capacitat d'atreure nous electors d'Obama, la capacitat primigènia de McCain per robar vots als demòcrates i, alhora, l'elecció d'una candidata a la Vice-Presidència, Palin, que ancora els republicans cap a extrems conservadors, són el que poden donar la victòria republicana o demòcrata, a més del llegat tant negatiu pels republicans com és el de Bush fill (wiki), el que per molts ha estat el pitjor president de la història dels EE.UU. i l'esclat d'una crisi econòmica que els assessors d'Obama han sabut acomodar a la seva campanya.
PS: la política americana té curiositats com aquesta...
Hvala és l'ossa eslovena que van introduir al Pirineu per recuperar l'ós en la nostra principal serralada. Era un projecte amb fons europeus, de caràcter estratègic, a llarg termini.
Un caçador ha estat ferit i ara ja volen treure l'ós. De què ha servit tot plegat?
Som una societat hedonista, on el risc, per mínim que sigui el volem eradicar, ho podem veure en diferents àmbits de la nostra societat. Per això tants programes de govern i de televisió per promocionar l'emprenedoria. Emprendre és arriscar.
Tornant a l'ós i al Pirineu, hi ha qui vol anar a disparar animals sense que hi hagi cap perill, sense cap risc, a excepció que un caçador et foti un tret per error...
Per cert, Hvala, vol dir gràcies en serbocroata.
Quina ironia, que ara vulguem expulsar Hvala després de portar-la aquí pel mer fet de comportar-se defensivament davant una amenaça.
Ho volem tot: arreglar la biodiversitat que ens hem anat carregant, anar a caçar sense riscos, anar armats i anar a la senyo si un animal ens esgarrapa per sentir-se amenaçat. Volem ser uns pinxos assegurant-nos que ningú pot amenaçar-nos...
Gràcies, Hvala, per mostrar-nos com som... si més no, alguns.Aquí teniu una web interessant: www.sosossospirineu.org
Ahir al vespre, a la seu comarcal d'Esquerra Osona (web), Josep Maria Freixanet (bloc), diputat de la nostra federació comarcal al Parlament, i Carles Martínez, president de la Sectorial Nacional d'Educació d'Esquerra, varen compartir 2 horetes parlant de la LEC (Llei d'Educació de Catalunya) amb militants i simpatitzants osonencs, molts dels quals eren mestres.
