Als EE.UU. estan en absolut procés d'elecció de candidats per part del Partit Demòcrata i el Republicà.Aquest procés és diametralment oposat al dels partits europeus (i del xinès també), ja que els partits nordamericans suara esmentats escullen els seus candidats a través d'unes primàries que es fan en tots els estats on hi participen simpatitzants de cada partit. Cada candidat suma delegats de cada estat i al final, qui en té més és proclamat candidat a President dels EE.UU.
Alguns europeus estem apassionats, majoritàriament pel procés en el marc del Partit Demòcrata, de tarannà més liberal (en el millor sentit de la paraula) que el Republicà, més conservador, fins i tot reaccionari.
Al vell continent ens apassionem en la lluita entre Barack Obama (wiki) i Hillary Clinton (wiki)(ignorant els candidats més esquerranosos, socialdemòcrates, com ara Edwards i Kucinich), segurament fruit de l'anti-bushisme i del morbo de veure la possibilitat d'una dona o un negre com a presidents dels EE.UU.
Però ens oblidem fàcilment que a l'altra banda hi ha vida, i que sobretot es diu McCain.
Faig una aposta, si McCain s'enfronta a Obama, guanya el primer, si la contrincant és Hillary Clinton, guanya la ex-primera dama. Mi jugo... m'ho pensaré.
Clar, que potser McCain no guanyarà les primàries republicanes... i les guanyarà un mormó o un ex-pastor evangelista. Difícilment podria fer-ho l'ex-alcalde de NYC
Però malgrat tot, sigui com sigui, les eleccions americanes són com si a Catalunya es presentessin Convergència contra Unió. Poc apassionant, oi?
.
MOLT RECOMANABLE: bloc d'Oriol Vidal-Aparicio des de l'Oest americà
També us recomano aquest article de Vicenç Navarro (biografia i web) a Sin Permiso: Cómo leer lo que está ocurriendo en las elecciones en EEUU
5 comentaris:
Ep Jordi, bon anàlisi. McCain és el cavall fort dels republicans però no menystinguis en Giuliani que es juga la primera oi última carta a Florida... Aquest dissabte s'haurà de veure si Obama arrasa a la Hillary a Carolina del Sud, si és així, els dos arribarien empatats a victòries al pròxim 5 de febrer on es jugaran el tot per el tot. Personalment, penso que pel contingut polític que representa i per la imatge del canvi que arrossega, Obama merix guanyar.
Què hi fa un comunista com tu interessat per les eleccions imperialistes? hehehe
Suposo que en el fons Obama representa un canvi de fer política als EE.UU., però compte! igual que Sarkozy a França.
Molt bona la comparació amb Convergència i Unió. I ben encertada la recomanació sinpermisera.
Durant el darrer debat demòcrata, es va deixa entreveure un cert nerviosisme de Barack Obama.
Els darrers resultats ens ofereixen dues lectures importants; Hillary Clinton gaudeix d'una major mobilització del target femení en el bàndol demòcrata , així com un major suport per part de l'electorat d'origen hispà ( cal recordar, que les dues comunitats,
competeixen en els mateixos espais socials i laborals, i poden veure al candidat Obama, com a "defensor" dels afroamericans).
Alhora , a South Carolina ( següents primàries, abans del superdimarts del 5 de febrer) l'ex-president Bill Clinton fa dies que es troba realitzant campanya i articulant nous missatges en contra d' Obama( " venedor de fum", " defensor de Reegan; arrel d'unes declaracions de Barak Obama", "inexperiència"). Si aquest eslògans , es filtren entre l'electorat democràta ,i guanya Hillary Clinton per tercer cop, la veritat és que "l'efecte Obama", es desinflaria. Això si, hauria resultat un bon oli en el motor demòcrata per afrontar les primàries contra el bàndol Republicà( crec que guanyarà Mcain ).
En tot cas, des del punt de vista dels estrategues demòcrates, cal que la ferotge lluita no s'articuli i bipolaritzi entre génere (home-dona) i raça ( caucàsics-afroamericans).Una bipolarització molt accentuada, pot jugar en contra , alhora d'afrontar el combat final, pel candidat demòcrata.
Domènec Pérez.
Juga-t'hi una nit de farra pagant tu. jijijijiji
jo aposto per Obak
Publica un comentari a l'entrada