Article a La Veu d'Esquerra: Els valors són el que importen

Aviat sortirà el proper número de La Veu d'Esquerra, el butlletí comarcal d'Esquerra Osona.
En aquest número hi he escrit un article, titulat: Els valors són el que importen.
El podeu llegir a continuació:

Del període electoral brillant que va encetar ERC el 2003 hi ha hagut moltes versions del seu per què.

Hem pogut sentir i llegir versions que van des de que el sobiranisme i l'independentisme havia crescut i anaven camí a l'hegemonia electoral, fins als atributs excepcionals d'un lideratge electoral brillant.

Personalment no comparteixo cap d'aquestes dues versions.

En la meva humil opinió crec que ERC representava per la ciutadania uns valors que anaven més enllà de l'independentisme o bé de brillants discursos.

Esquerra Republicana representava la regeneració política d'un país esgotat per un pujolisme que s'havia excedit en la seva pervivència. Un pujolisme que representava, en els seus darrers anys el de l'immobilisme darrera un decorat nacional encarcarat, amb uns trinxeres, amb pujolistes a una banda i anti-pujolistes a l'altra, però amb uns lideratges calcats socialment.

Però Esquerra era una cosa nova, amb uns líders que no eren la continuïtat dels polítics que havien estudiat en les mateixes escoles i que vivien en els mateixos barris, els quals havien acaparat la classe polítics des de la Transició.

En certa manera, la política segons ERC obria a les classes populars, la de la majoria de gent del país, i les comarques a optar a exercir el poder institucional. (segueix llegint)

Les dues Espanyes a la tele

Sembla que, amb l'aparició de la TDT i la proliferació de canals privats de televisió, hi ha un desacomplexament en els mitjans per assumir un rol de publicistes polítics, més enllà de l'estratègia comercial i de continguts dels canals.
Quan hom mira els informatius de canals com Cuatro (i CNN+), la Sexta o Intereconomía queda bocabadat pel sectarisme i partidisme desacomplexat d'uns i altres, els dos primers a favor del PSOE i l'últim del PP.
S'ha encetat una pràctica de guerra política en els mitjans, com he dit, d'una forma desacomplexada.
Podem arribar a veure tertúlies sobre les eleccions basques amb dos únics contertulians pro-PSOE, a l'igual que el moderador...
Podem arribar a sentir en un informatiu afirmar que la crisi és més dura a Espanya fruit de la mala gestió de les autonomies i de la incapacitat de ZP (repeteixo, en un informatiu, res d'editorial!).
Fins i tot podem arribar a sentir, en una retransmissió d'un partit de futbol, que just acabar el partit, els espectadors podran veure l'últim cas de corrupció del partit de Rajoy.
El frontisme de trinxera (amb algun que altre míssil...) s'ha traslladat de la premsa escrita i la ràdio a les televisions, la guerra política mediàtica s'ha traslladat al mitjà de masses per antonomàsia i impregna a la majoria de programes: informatius o d'oci.
Sembla que volen segmentar el mercat audiovisual segons la ideologia. Les dues Espanyes surten per antena, això sí en dials diferents.

Cultura popular, en defensa del foc!

Hi ha qui quan es parla de cohesió social es limita sols a pensar en polítiques socials. És veritat que les condicions de benestar i socials són un dels pilars que relliguen la cohesió de la societat.
Però hi ha un altre pilar que ens ha de permetre la cohesió de la nostra societat en tota la seva integralment. I quan parlo de "integralment" vull dir que podem i hem de plantejar-nos la nostra societat des de la perspectiva social però també des de la perspectiva de la identitat compartida, nacional i local.
És per això, que la cultura popular és un element central i imprescindible per la cohesió social. Una cohesió social, això sí, des d'una perspectiva democràtica popular. Gramsci va ser qui va dir que la cultura popular era l'expressió de la visió del món de les classes populars, enfront de les elits dominants.
Així doncs, que la cultura popular sigui forta, és garantia de reforç de la cohesió social i des d'una perspectiva popular, democràtica i nacional.
El grup municipal d'ERC-AM Torelló presentarem al proper Ple una moció en defensa de les expressions de la cultura popular de foc, davant d'una directiva de la UE que haurà d'adaptar el govern espanyol.

Apunts sobre cultura popular

3cat24.cat: Deu mil persones es manifesten a Berga en contra de la directiva que regula l'ús del material pirotècnic
Facebook: Salvem els actes de foc!
Bloc de Pol Pagès: En defensa dels diables, el drac, el ball d'en Serrallonga i les colles de foc

Videopost: David Ramon elegit president d'Esquerra Torelló - Vall del Ges

.

.

Vídeo extre de El 9 TV
Casalsprat-TV

Un vespre amb l’escola concertada

Ahir al vespre vaig estar en un acte organitzat per les patronals de les escoles concertades, una autèntica demostració de força, prop de 2000 persones al Palau de Congressos de Catalunya.
Era un acte perquè la LEC contempli a l’escola concertada. Concretament, vaig acompanyar al diputat de la comarca a una taula rodona amb membres dels grups parlamentaris catalans.
Alguns van dedicar més esforços a parlar de la LEC i d’altres a fer mítings polítics.
Per resumir les aportacions, podríem dir que Rafael López (PP) va adoptar un to populista, mitingero, fent ús de la paraula llibertat gairebé a dotzenes, aixecant ovacions de la platea. Enl de Rajoy té bona oratòria.
Qui no jugava a camp propi era la Dolors Camats (ICV), que va basar el seu discurs en una justificació dels posicionaments ecosocialistes davant la concertada. Ningú la va aplaudir, fins que més endavant va reclamar uns aplaudiments. Llavors els va tenir.
El socialista Daniel Font va fer un discurs de gestoria i administració, no en va és del partit del Conseller Maragall.
La convergent Irene Rigau sí que jugava a camp propi, la gent tenia ganes d’aplaudir-la i ella, en alguna ocasió, parlava de la concertada en primera persona del plural. Aplaudiments i minuts extra en la clausura de la taula rodona. El leitmotive: llibertat d’elecció.
I, finalment, en Freixanet, d’ERC, es va situar en la centralitat, invocant el Pacte Nacional i la voluntat de consens i, a l’hora de parlar de llibertat, també va parlar d’igualtat i responsabilitat. Els aplaudiments, doncs en la centralitat, ni molt ni poc.
Abans de la taula rodona va parlar Ramon Tremosa, tot un candidat europeu parlant de l’escola concertada i va clausurar el Conseller Maragall, mentre li sonava el mòbil.
Bloc de Josep Maria Freixanet: Jornada de l'escola privada concertada sobre la LEC

Alguns blocaires (3) de les JERC

A mesura que avancen els dies des que m'he proposat (exigit) torbar una mica més de temps per a mi i per fer coses que fins fa un temps eren normals, com escriure per mi, llegir i escoltar música no com a companyia, he anat descobrint i redescobrint blocs.
És per això que ara m'adono que no és el primer apunt, aquest, que faig referència a altres blocs i els mostro aquí, a tots vosaltres.
Per començar, l'Anna Peña, la ValenciAnna, un bonic joc amb les paraules. Jove patriota que viu la seva nació des del sud, d'on és l'espurna. S'ha passat a wordpress i podeu llegir els seus apunts, sempre interessants, sobre política i comunicació, en aquesta adreça: valencianna.wordpress.com i, a més, l'han fitxat al directe.cat, mireu aquí.
Un altre bloc molt interessant és el del Jordi Aranda, reflexions molt completes i molt madures d'aquest membre de l'executiva nacional de les JERC. El seu bloc és jordiaranda.wordpress.com
I per acabar, avui, un bloc de la Sara Bailac, secretaria nacional de la Dona a les JERC, amb un bloc d'una qualitat literària molt bona. Hi trobareu poesia en aquest bloc: www.sarabailac.cat

Un aeroport plana sobre Osona (de nou!)

Fa uns mesos el projecte de la construcció d’un aeroport corporatiu va crear certa controvèrsia, primer per l’oposició de ciutadans de les zones afectades d’Osona sud i després per la manera matussera de fer per part del president del Consell Comarcal, el sociovergent socialista Miquel Arisa, alcalde de Centelles.

Va haver de ser Esquerra qui va destapar que el president del Consell havia signat unes al·legacions al Pla d’aeroports de la generalitat, demanant l’aeroport corporatiu per Osona, sense que aquestes al·legacions s’haguessin aprovat en cap òrgan competent del Consell. Coses de la sociovergència...

De raons a favor i en contra segur que n’hi ha per tots els gustos, uns poden al·legar motius de qualitat de vida i mediambientals i d’altres ho poden lligar en crear riquesa, llocs de treball a la comarca. El que està clar és que el nostre és un territori que sembla que no sàpiga entaular debats d’interès comú de tot Osona serenament i ordenadament. Tot és un pim pam pum i que qui no córrer vola.

Les coses fan semblar que l’aeroport corporatiu anirà a Òdena, ja veurem com acaba tot plegat, però sembla que l’aeroport es quedarà a la Catalunya Central, si no és que l’Anoia se’n va cap al Penedès...

Bloc d'Esquerra: La sociovergència és un estat d'ànim. Cas de l'aeroport

Article d'opinió: Manca de respecte institucional al Consell Comarcal

Bloc de xevi Bardolet: L'aeroport com a símptome

Osona.com: Miquel Arisa ofereix Centelles per liderar el projecte de l’aeroport a l’Alt Congost

Osona.com: Osona encara podrà optar a l’aeroport de jets privats i avions petits

Joventut i web a Torelló

Ahir ens vàrem reunir amb el regidor de Joventut per fer arribar les nostres esmenes al Pla Local de Joventut, pel vist, el regidor, Manel Romans (CiU) és receptiu a les aportacions de l'oposició i les (nombroses) nostres que hem treballat amb les JERC (fotolog). Si és així, serà la primera vegada que la sociovergència haurà treballat amb una voluntat real de buscar (i trobar) el consens. Ja veurem...
De moment, esperem superar el desert en polítiques de joventut de Torelló.
Per cert, la nova web de l'Ajuntament de Torelló ja és operativa, podeu visitar-la a www.ajtorello.cat.

El Carnaval de Torelló ja arriba imparable...

Foto del bloc de fotos de Nació Digital

El Carnaval de Terra Endins, el de Torelló, ja s'apropa, amb pas imparable i passarà per damunt nostra deixant-nos una ressaca que tardarem un any a oblidar-la...
Galeria de fotos d'Osona.com de la presentació del Carnaval 2009
Web del Carnaval de Terra Endins: www.carnavaltorello.cat
Article a la Revista Mà: Terra Endins, Carnaval de Torelló
Apunt sobre el cop d'Estat del Rei Carnsestoltes de l'any passat
"Pullasso és cultura popular, cultura popular és nació, ergo..."

Esquerra Torelló, un pas més endavant

Ahir va ser un dia molt feliç per mi. En una assemblea local presidida per Lluís Sabatés i Rosa Pla (bloc), vàrem encetar una nova etapa a Esquerra Torelló, amb forces renovades i ganes de pencar i tirar endavant el projecte dels republicans a Torelló.
Tot això sense cap trencament ni ruptura amb el passat, és un pas més.
Jaume Martí (bloc) va donar el relleu a David Ramon (que encara no té bloc), com abans, en Jesús Calonge (sense bloc però amb facebook) ho havia fet al Jaume.
La d'ahir va ser una assemblea llarga i amb contingut, amb discursos amb sentit i amb records dels darrers anys, des dels orígens d'Esquerra a Torelló, molt abans de la creació de la secció local en sí mateixa. Va bé, de tant en tant compartir aquests records compartits i, sobretot, compartir-los amb cada cop més gent. I a Esquerra, cada cop som més gent.
El nou equip és totalment renovat, amb nous militants però vells coneguts, uns patriotes i, per sobre de tot, unes persones que volen treballar per Torelló. I és que ERC Torelló, més que una opció de partit, és una opció de poble.
Web d'Esquerra: David Ramon és elegit nou president d'Esquerra Torelló - Vall del Ges
Bloc d'Esquerra: Assemblea Local, en Jaume ens diu fins aviat
PS: L'executiva local és molt blocaire, també tenen bloc l'Albert Soldevila, el David Tanyà i el Joan Crosas, encara que deuen està massa enfeinats!!!!

Article publicat a Esquerra Nacional: La Guerra Freda de l'energia

El número d'aquesta setmana del setmanari Esquerra Nacional, hi ha publicat un article meu sobre la crisi del gas que es va repetint entre Ucraïna i Rússia, però que va més enllà.
L'article es titula La Guerra Freda de l'energia, hi ha qui m'ha dit que "el Putin és un cab...ó" i d'altres m'han dit "quin article més pro-rus". Vosaltres direu.

La Guerra Freda de l'energia

Per llegir tot el número de l'Esquerra Nacional, clica aquí

Vídeopost: Els treballadors de la Vitri al Ple de Torelló

.

.

Casalsprat TV, el meu canal a Youtube
Vídeo de El9TV

Oriol Junqueras a Europa (amb Thomas Paine)

Finalment a Esquerra ja tenim candidat a les eleccions europees, és Oriol Junqueras.
L'Oriol és historiador i entre d'altres ha participat en programes de televisió i ràdio i era director del portal Directe.cat (podeu llegir-ne el seu comiat, fruit de la seva elecció com a candidat republicà, aquí).
És difícil parlar d'una sola virtut d'ell, segurament en destacaria la seva capacitat de comunicar involucrant els que l'escolten i la seva intel.ligència. El seu patriotisme està fora de dubte.
És un bon candidat, perquè és un capital de l'independentisme català.
No oblidaré mai la seva anada a Torelló, amb ànec amb peres inclòs (que ve que cuinava el gran Joan!), per fer una xerrada organitzada pel Fòrum Republicà del Ges sobre els Fets d'Octubre.
Però si hi ha una cosa que m'il.lusiona és que l'Oriol Junqueras vagi a Europa amb el referent de Thomas Paine, un referent també per a mi. Llegiu aquest apunt i sabreu per què.
Molta sort, Oriol!
Grup al Facebook a favor d'Oriol Junqueras
És inútil no fer comapracions amb el candidat convergent Ramon Tremosa, aquí alguns apunts:
Bloc de Saül Gordillo: ERC combat Tremosa amb l'independent/ista Junqueras
Salvador Sostres: L'home que es difumina
El Singular Digital: Tremosa assegura que mai ha escrit “independència”
El meu bloc personal: Ramon Tremosa criticarà l'estatut de Mas i ZP i exigirà liderar una candidatura unitària catalanista

Sociovergència: fent partidisme amb els diners de tots!

En el darrer Ple de Torelló (mireu la informació a la web d'Esquerra), no hi va haver gaire txitxa, per dir-ho d'una manera.
Segurament, el més important va ser la presència dels treballadors de la Vitri i la lectura del seu manifest denúncia. A l'acabar ens van entregar a tots els grups el manifest. En parlo al meu bloc d'Esquerra, cliqueu aquí.
Però aquí, vull fer una reflexió per un tema que pot semblar menor, la de l'ús del Pescallunes.
El Pescallunes és el butlletí municipal, un mitjà de comunicació públic de l'Ajuntament de Torelló. En el Ple d'ahir, vaig denunciar l'ús excessivament partidista que se'n fa. Dic excessivament, perquè és obvi que un butlletí municipal la tendència sempre serà pro-governamental, però hi ha uns límits en la tendenciositat partidista, o bipartidista, segons la irònica convergent Cristina Sala (podríem dir tripartidista si comptem a Unió...).
Ja entenc que l'oposició tingui sols una pàgina que ens hem de fer nosaltres mateixos i que l'equip de govern tinguin entrevistes i columnes per fer articles o editorials signades. Però que en les seccions més informatives, més neutres, es direccionin sols cap a un cantó no ho trobo just.
Que en la notícia sobre les ordenances (un tema cabdalt, estem parlant dels impostos!) només s'expliqui els posicionaments i arguments dels partits de govern i que dels de l'oposició se'ns digui que fem propostes que provocaran que els sectors més vulnerables socialment quedin sense cobertura, em sembla molt fort!
El tarannà de la sociovergència és de domini. Fets com no explicar els impostos en el Ple de les ordenances o mentir amb les urgències nocturnes o el de patrimonialitzar un mitjà municipal per interessos partidistes (o bipartidistes, Cristina) ho trobo lamentable, i més si ho paguem entre tots!
Si volen un butlletí partidista que se'l paguin! com fem nosaltres amb el Republicà del Ges.
Enllaç sobre el Pescallunes:
Bloc d'Enric Xicoy: Electoralisme (maig del 2007)
Més enllaços sobre el Ple:
Bloc d'Esquerra: Al Ple amb els treballadors de la Vitri
Web d'Esquerra Torelló
Ràdio Ona: Els treballadors de Vitri assisteixen al ple municipal
El9Nou.cat: La presència dels treballadors de la Vitri centra el ple de Torelló
Osona.com: La presència dels treballadors de la Vitri trenca la sessió de tràmit del ple de Torelló
ElTer.net: Els treballadors de la Vitri de Torelló exposen el seu malestar al ple de l'Ajuntament

Assimetria moral espanyola

Espanya no serà una federació asimètrica, però en bona part si que pateix una assimetria en el cinisme i la moral.
Ahir, vaig enganxar per casualitat un debat sobre les eleccions basques a CNN+, on de debat no n'hi va haver cap, ja que era una tertúlia de la Penya Patxi López: Francisco Llera, director de l'Euskobarómetro (El Euskobarómetro convierte a PP y PSE en la alternativa al tripartito), Joseba Aguirre, ex-nacionalista del PNV i pro-PSE (versió governamental) i el moderador José María Calleja.
Era un debat on donaven per fet que el PSE guanyaria les eleccions i on es quedaven tant tranquils després de dir que Ibarretxe ha governat recolzat en la violència d'ETA i que el nacionalisme és minoritari però que guanya pel "frente institucional nacionalista".
Davant aquestes afirmacions d'una sensibilitat extraordinària davant la violència política, podent lligar el Lehendakari amb la neteja ètnica (Llera dixit) i en canvi, l'Espanya democràtica i constitucional ignora (o no) els atacs violents que l'independentisme al País Valencià que es repeteixen i repeteixen. I com ha succeït amb l'atac a la seu d'Esquerra a la ciutat de València, amb un artefacte explosiu.
Espanya pateix d'assimetria moral...
Bloc d'Eduard López: Fins quan tindrà barra lliure l'extrema dreta al País Valencià?
Bloc d'Anna Peña: En els conflictes el llenguatge no és gratuït
Esquerra.cat: Esquerra condemna l'atac a la seu del partit a València