Els que em coneixeu i/o em llegiu sabeu que tinc una estranya dèria per l'Europa de l'Est, incloent la central que l'admirat Kundera la segrega de l'Est massa rus i bàrbar...Sense saber molt el per què, l'interès s'intensifica en una república ex-soviètica que no hi he estat mai i que és una gran desconeguda: Bielorússia (wiki) o Belarús.
Sóc conscient de la seva independència a principis dels 90, del pas de la seva bandera soviètica a la nacional i d'aquesta, de nou, cap a la soviètica.
He seguit la seva selecció en els campionats d'hoquei sobre gel, conec el seu jugador de la lliga americana (NHL), Ruslan Salei. Coneixia al nou jugador del Barça, Hleb, ja de quan va aterrar a la Bundesliga, al Stutgart.
Per què Bielorússia? No ho sé... la veritat! Però m'agradaria visitar un país on la indústria química és importantíssima, que compte amb una capital, Minsk, grisament soviètica però amb un barri jueu que s'ha de visitar.
Pateixo amb el seu president/dictador, Lunkaixenko (wiki), amb la violència política i policial... Pateixo per la mort lenta de la seva llengua enfront de la totpoderosa llengua russa.
Per què? No ho sé!!!!
A Torelló, acollirem a nens bielorussos, víctimes continues dels efecte del desastre de Txernòbil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada