diumenge, 6 de juliol de 2008

Pragmatisme o banalitat nacional?

Aquestes darreres setmanes Espanya viu un revival nacional a través dels èxits de la Roja, dipositària de les essències hispàniques del toro d’Osborne. Un revival que ha fet sortir de l’armari casolà a molts rojygualdistas a Catalunya. Com mai fins ara, la bandera espanyola no havia aparegut en tantes poblacions catalanes com en les celebracions de la victòria europea contra els futbolistes germànics de fa unes setmanes.
Hi ha un desacomplexament nacional espanyol a casa nostra.
Aquest desacomplexament també s’ha materialitzat a Espanya amb el Manifiesto por una lengua comun, que defensa el castellà com a llengua de tot el territori nacional (espanyol, és clar). Això ho fa, com no pot ser de cap altra manera des del prisma nacionalitzador espanyol, contra el català, basc i gallec.
Grans mitjans espanyols com El Mundo o Tele5 donen cobertura al Manifiesto, i signatures il·lustres l’adornen (alguns sense saber-ho). Lligant-ho amb la Roja, el capità de la selecció, Iker Casillas, el director esportiu i el president de la Real Federación Española de Futbol (RFEF), Fernando Hierro i Angel María Villar, respectivament, també l’han signat.
El desacomplexament espanyol, en expansió, pot comportar un acomplexament nacional català, segurament ara es veuran menys samarretes de la selecció catalana pels carrers del nostre país, per exemple.
Ara bé, aquest acomplexament, potser es transforma en banalitat, en banalitzar el fet català. Això podria ser l’explicació que Tele5 continuï essent la televisió líder a Catalunya o que la Federació Catalana de Futbol recolzi a Ángel Villar per la seva reelecció a la RFEF o que Xavi, Puyol, Capdevila, Fernando Navarro, Sergio García i els futurs convocats per Espanya, no demanin una rectificació al capità de la selecció i al director esportiu de la RFEF.
O potser el que es banalitza, no és la identitat nacional catalana, sinó el conflicte identitarista que promou el revival nacional espanyol.Potser els catalans som tant pragmàtics que no perdem temps en aquests conflictes banals i preferim mirar Tele5 i a Xavi i Pujol amb la Roja i centrar el conflicte en les infraestructures o el finançament o l’estatut (retallat) retallat... potser.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo crec que catalunya esta decadedent i el president espanyol que tenim és un clar símptome

Anònim ha dit...

JO DEMANO UNA ESBRONCADA AL CAMP NOU,AIXI QUE DIGUIN ELS SEUS NOMS PER EL "MICRO", JA SE QUE ES IMPOSIBLE, PERO MIRA HU DIC PER SI GUALLA. JUGANT AMB BARC.......