dimecres, 23 de juliol de 2008

Karadzic em fa reflexionar sobre la presó

La detenció del líder dels serbis de Bòsnia, Radovan Karadzic, m'ha impactat.
Vaig viure les guerres dels Balcans, dels 90 en la meva adolescència fins a fer els 18 anys. M'he fet persona convivint amb aquell conflicte tant cruel i tant inapropiat per la "racional" Europa o la casa dels pobles que era Iugoslàvia.

Jo vaig participar en la campanya Toròsnia, Torelló x Bòsnia, molt exitosa i que va servir per recollir diners per finançar equipament mèdic.
Ara veig a l'assassí Karadzic, amb una imatge gens altiva, lluny d'aquella de quan era l'esbirro principal de Milosevic. Karadzic, el psiquiatre i frustrat poeta encarnat en botxí. Té un aspecte de metge ancià, fins i tot de hippie!
Dol, però, que l'entrega de Karadzic, i segurament la posterior de Mladic (el cap militar dels serbobosnis i acusat de dirigir la matança de civils de Srebrenica), sigui una peça de mercadeig entre la UE i una Sèrbia que vol tenir la oportunitat de ser-ne membre. Però bé, les regles del joc són aquestes, en un tauler tant complexe com el dels Balcans.

Arran d'aquesta detenció, però, em ve el cap la qüestió del càstig, de la presó (de la pena de mort?). Jo crec que la presó ha de ser concebuda com una eina de reinserció, una eina social.
Però, segur, segur, que també ha de ser una eina de càstig a mans de qui té el monopoli de la violència, l'Estat.
En el cas de Karadzic (i dels crims contra la humanitat), però, és l'Occident imperant qui s'atribueix el monopoli de la violència. Però això és un altre debat...
La concepció de la idea que la presó és una eina de reinserció social és perquè es creu que bona part de la delinqüència és fruit d'un context social.
Ara bé, quan els delictes són s'arrel política (que no ideològic, ep!), també s'ha de parlar de reinserció? reinserció política? reinserció de qui ha planificat l'assassinat massiu per raons d'ètnia?
Què en dirien els liberals democràtics, grans pensadors de la presó com a eina social de reinserció, en el cas Karadzic?
Curiosament, he trobat un debat sobre la presó i la seva funció al bloc de l'Isaac Peraire, podeu llegir-lo clicant aquí.
Més de 12 anys perduts. De Boban Minic (El Periódico), és un article interessant.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

I els violadors? què em de fer amb ells?

Anònim ha dit...

La finalitat de la presó, fins i tot pels liberals, també obeeix altres finalitats, com per exemple la teoria de la prevenció general. Pots buscar les teories de la pena al llarg de la història del dret penitenciari: a) retribucionisme; b) prevenció general; c) prevenció especial; d) correccionalisme i dret protector; e) teories mixtes; f) perspectives actuals de la teoria de la pena.
La jurisprudència espanyol ha tractat els delictes polítics com a delictes passionals (ideològics) i basant-se en això creu que el reu és irrecuperable. Vés amb compte amb aquest discurs.

Jordi Casals i Prat ha dit...

gràcies per la teva aportació anònim (2)o anònima, ho apuntes molt bé.
En quan a l'últ paràgraf, crec que apuntes que vagi en compte amb un discurs que faig que vol condemnar els delictes ideològics i polítics.
Crec que hi ha diferents "delictes polítics", i a l'estat espanyol la jurisprudència, que veig que coneixes bé, la trobem sobretot lligada a ETA i al món abertzale, lligat a ETA o no.
Crec que són qüestions diferents a Karadzic, per exemple el tancament de revistes com Egunkaria.
Gràcies per la teva participació tant il.lustrativa.