La Generalitat ha emès bons per a ciutadans per fer front a la complicada situació que tots plegats vivim. Els genets de l'apocalipsi del "quan pitjor, millor" ja han començat a trotar i a fer-se acompanyar de les trompetes del fatal destí.
Emetre bons de deute públic és un recurs financer dels estats, sembla que la Generalitat no ho ha de poder fer ni en la pitjor crisi des de fa moltes dècades. Segurament sense el dèficit fiscal la cosa no estaria tant malament.
Fins i tot CiU, que ara s'apunta al concert econòmic (benvingut, però una mica tard, que ara toca el dret a decidir!), sap que els problemes financers de la Generalitat és una qüestió estructural, no qüestió d'un govern.
Us deixo dos enllaços interessants als respecte, un del conseller Huguet i un altre de Pere Aragonès, que contextualitza històricament l'emissió de bons a Catalunya, amb època Pujol inclosa.
Bloc de Josep Huguet: Bons de la Generalitat
Bloc de Pere Aragonès: L'emissió de bons del govern de Catalunya: 1941, 1920, 1933, 1934, 1936, 1985, 1986 i 2010
La Vanguardia: El Govern venderá bonos a particulares a 1000€
La Vanguardia: El gobierno de Pujol recurrió a los bonos porque no llegaba a pagar las nóminas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada