dijous, 7 d’octubre del 2010

Corbacho: un llop al corral dels federalistes catalans


Hi ha qui pensa que en campanya electoral tot si val. Si anem a una de les democràcies més crues del món, la nordamericana veurem com els candidats són escanejats i si se'ls hi troba el més mínim defecte moral o de comportament, serà linxat públicament i probablement compareixerà al costat de la seva lleial dona i els seus fills demanant excuses i dimitint.
A casa nostra, potser estem en la situació inversa. Aquí la cruesa de l'escrutini als candidats deixa pas al rebullit de dir el que hom vulgui.

El que l'ha dit grossa ha estat tot un ministre, Celestino Corbacho. No se li va ocórrer res més que dir que un procés cap a la independència no seria pacífic, és a dir, que seria violent.
Corbacho sembla aquell apoderat socialista de l'àrea metropolitana, allà al 2003, que recriminava als seus veïns d'origen andalús que per deixar que ERC tingués tants vots serien expulsats de Catalunya amb trens de bestiar. Ho sembla amb demagògia, però el que ha dit Corbacho sona a amenaça, una amenaça que a molts ha recordat les foses balcàniques.
I ahir, la candidata Tura, qui està a la llista per equilibrar el rol de Corbacho no ha fet res més que justificar les paraules fastigoses del ministre. Una demòcrata com ella, de família de tradició republicana, no pot acceptar amenaces de violència davant processos democràtics com el que una majoria social porti a Catalunya cap a la independència.

Mai els socialistes havien explicitat tant el seu federalimse com mai cap dirigent havia mostrat una tesi txetnic com aquesta de Corbacho.
Hi ha un llop al corral dels federalistes catalans i quan gruny el justifiquen.