diumenge, 25 de gener de 2009

El vent

Ahir un Armaggedon ventíscol va envair Catalunya, ratxes de vent a velocitats que no aguantarien el Saura i els seus panells informatius.
Jo em vaig despertar en un 7è pis de Barcelona quan les parets van cruixir i el llit es sacsejava (sense cap tipus d'acció motriu humana, eh!?), tot amb un xiuelt inquietant de fons. Semblava un terratrèmol! doncs no, era el vent capitalí que bolcava contenidor i motos!

Això, sí, un moment poètic cinèfil: en un 7è pis davant la finestra una bossa de plàstic dansant... que dura la caiguda!

Més tard, després de saber que havien obert la C-17 em vaig decidir a tornar cap a Osona i a l'alçada de l'Ametlla del Vallès un cua llarguíssima! però no estava oberta ja la carretera? efectivament, la cua era provocada pel fenomen "
mirón", els que miraven els afectes de la fi del món ventíscol.
Tot plegat, però va tenir la seva part tràgica, potser som en un país on no sap ploure i no sap fer vent...
Catalunya se recupera de un trágico temporal de viento que se lleva siete vidas