Ahir un Armaggedon ventíscol va envair Catalunya, ratxes de vent a velocitats que no aguantarien el Saura i els seus panells informatius. Jo em vaig despertar en un 7è pis de Barcelona quan les parets van cruixir i el llit es sacsejava (sense cap tipus d'acció motriu humana, eh!?), tot amb un xiuelt inquietant de fons. Semblava un terratrèmol! doncs no, era el vent capitalí que bolcava contenidor i motos!
Això, sí, un moment poètic cinèfil: en un 7è pis davant la finestra una bossa de plàstic dansant... que dura la caiguda!
Més tard, després de saber que havien obert la C-17 em vaig decidir a tornar cap a Osona i a l'alçada de l'Ametlla del Vallès un cua llarguíssima! però no estava oberta ja la carretera? efectivament, la cua era provocada pel fenomen "mirón", els que miraven els afectes de la fi del món ventíscol.
Tot plegat, però va tenir la seva part tràgica, potser som en un país on no sap ploure i no sap fer vent...Catalunya se recupera de un trágico temporal de viento que se lleva siete vidas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada