Al Govern per construir estat, el català

La setmana passada, el dijous, ERC va celebrar al Palau de la Música Catalana un acte sobre els 2 anys de govern d'esntesa catalanista i d'esquerres, format per la mateixa ERC, PSC i ICV-EUiA.
En moments de garbuix polític, com els dels anys que estem vivint, amb reformes estatutàries esterilitzades, pactes no respectats, canvi de sistema polític i cris econòmica global i estructural hispànica, és difícil parar-se serenament a reflexionar sobre què coi està fent un.
Al Palau, amb tranquil.litat, ERC va fer balanç d'una estada al govern de la Generalitat que té com a sentit establir unes bases estatals a la nació catalana, de moment autonòmica.
Unes bases en forma de política territorial i el municipalisme, de crear una estructura en política internacional que permeti teixir complicitats arreu del món, d'estructurar una política cultural que permeti que el català sigui un actor en el nostre món global (i de mercat), unes polítiques socials i de ciutadania que solidifiquin la cohesió social necessària per encetar un procés sobiranista i unes polítiques econòmiques, empreserials i d'innovació que permetin a l'economia productiva catalana projectar-se en una economia global i poder-se desempallegar de la dependència de mercat espanyol.
ERC està a la Generalitat per construir estat, per posar una base imprescindible per encarar el procés sobiranista que s'encetarà quan el poble català ho vulgui.
Es poden haver fet errors, se'n poden fer més en el futur, però ningú ens pot retreure és que estem al Govern per construir estat, un Estat Català.

Usos lingüístics dels catalans des de la Cerdanya

Un cap de setmana de relax a la Cerdanya en aquestes dates és una mica utòpic, sobretot si un es vol oblidar per uns dies de la Barcelona que trepitja cada dia per treballar.
Les "a" obertes capitalines s'imposen pel Puigcerdà mig glaçat i amb restes de neu marronosa, ja. Bé, potser aquestes "a" encara són més obertes que el normal i sovint s'intercalen amb un castellà d'aquells de "o sea".
Els usos lingüístics a la Cerdanya hivernal és tant mestissa com la de Barcelona, potser no s'hi sent l'àrab, l'urdú o el swahili, però el castellà de les Amèriques i de la part alta de Barcelona hi és ben present.
És curiós com en la Catalunya pirenaica el català i el castellà també es "matxambran" (hehehe) com en el metro barceloní, frases que se superposen d'una llengua a l'altra, per donar resposta o per inquirir a l'interlocutor.
He pogut constatar dues situacions en diferents ocasions: gent que parla castellà "o sea" i que a l'hora de renegar ho fa en català. I això que hi ha aquell tòpic tant estrany que es renega millor en castellà. Jo crec que no...
I una altra situació ha estat la de pares i mares que es parlen en castellà i als seus fills els parlen en castellà. Aquesta situació me l'havia explicat el Francesc Codina després d'haver llegit un estudi d'usos lingüístics. Jo no m'ho acabava d'empassar, sabent l'optimisme profund (llegiu aquest article)que "pateix" el Francesc davant la nostra realitat nacional i lingüística.
Qui esperi trobar al Pirineu una Catalunya profunda, conservacionista i contemplativa va equivocat, el dinamisme econòmic, encara que sigui estacional, aporta tons de pell i accents que es poden trobar a Barcelona i en d'altres ciutats, i per això, en un cap de setmana de relax, també es pot estudiar els usos lingüístics catalans des de la Cerdanya.

Aquest bloc farà unes mini vacances!

A llegir un que estarà en una ciutat medieval i un que ens fa notar que a molts els hi calen moltes vacances!
I un conte de Gica Casamare: La dona que roba les olors als homes

És necessari un Congrés Nacional pel Dret a Decidir

Ahir hi va haver la 1a Trobada de càrrecs electes locals pel dret a decidir.
Ja hi ha prop de 1.100 regidors i alcaldes que han signat el manifest fundacional, que el podeu trobar a la web Decidim.cat.
Aquesta vol ser una iniciativa transversal de totes les formacions polítiques, independents inclosos, per avançar en el dret a decidir.
Des de l'àmbit municipal es pot incidir en la normalització de la capacitat de decidir de la ciutadania, és un espai on es donen processos participatius on els ciutadans poden decidir sobre una qüestió concreta.
Negar el dret a decidir és tenir por a la ciutadania. Només es pot fer des de la carrincloneria, com ha dit Jordi Portabella, i des del reaccionisme.
Combinar la normalitat de decidir i l'aprofundiment en la democràcia està a l'abast del municipalisme. I la nació catalana, sense la dimensió municipal no es pot comprendre.
Ara bé, en els últims temps han aparegut nombrosos col.lectius i iniciatives sobiranistes a favor del dret a l'autodeterminació, però sense un fil conductor comú, sense una estratègia comuna que ens permeti caminar amb pas ferm i decisió en un procés sobiranista que ens porti a la creació d'un estat propi.
És necessària la realització d'un Congrés Nacional pel Dret a Decidir on s'estableixi una estratègia clara a actuar en tots els fronts: el polític, l'econòmic, el sindical, el social, el cultural, etc.
Si no, hi ha el perill que tothom dispari perdigonades indiscriminadament, sense sentit, sense coordinació. Sense estratègia.
PS: és definitori que en la trobada de càrrecs electes locals no n'hi hagués cap del PSC?

Amb el Freixanet per la LEC

Avui el matí he acompanyat el Josep Maria Freixanet, diputat d'ERC, a la concentració que havien convocat diferents entitats de l'àmbit educatiu, que s'ha fet davant el Parlament.
Era una convocatòria que buscava la millora de la LEC, no la oposició. En Freixanet hi anava a escoltar i a dialogar.
Hi havia moltes banderes d'ICV i d'EUiA, que tendia més a l'oposició a la LEC, però reclamant coses que ja es preveu.
Podeu llegir l'apunt del bloc del Freixanet i alguns enllaços de diferents mitjans. Veureu la disparitat d'assistents i com es parla molt d'oposició a la LEC. A vegades amb contradiccions entre titular i notícia...
El Debat.cat: ERC i ICV es plantaran demà davant el Parlament contra la LEC
3/24: Els contraris a la llei d'educació es manifesten davant el Parlament
La Vanguardia: Miles de personas se manifiestan contra la ley de educación frente al Parlament de Catalunya

La xenofòbia desacomplexada (El9TV)

Vídeo extret de www.el9nou.cat

El vídeo del "ens han pres el pèl" (El9TV)

Vídeo del Ple de novembre on es va anunciar que l'ambulància medicalitzada ha desaparegut definitivament.

Podeu llegir també aquest apunt o llegir aquesta notícia.

Vídeo: debat sobre el Pla d'Acció Cultural de Torelló

Un vídeo amb el debat sobre el Pla d'Acció Cultural (2008-2016) de Torelló, hi podeu veure les intervencions de la regidora de Cultura Núria Güell, la Montse Ayats (ICV) i un servidor.
Podeu llegir la notícia d'aquest tema clicant aquí.

El vídeo l'he tret de El9TV

Un dia per Osona... uf!

Avui ha estat un dia molt dens políticament.
De nou, el Secretari de Joventut ha estat de visita per la comarca d'Osona.
Hem començat el dia a Vic, amb molt d'ambient, avui era mercat i a més ens hem creuat amb una altra visita, la del secretari d'Immigració que anava amb Joan López, regidor d'Acció Social de Vic.
Després de prendre un cafè al bar Sport, on m'he creuat amb en Ballana, hem anat cap a l'Ajuntament, a la Sala Sert on l'Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut, i Gràcia Ferrer, regidora de Joventut, han signat el conveni de Borsa Jove d'Habitatge, un objectiu que ja ens van posar damunt de la taula en la primera visita per Osona.

Tot seguit, després de visitar les dependències de Joventut de Vic, hem anat cap al Bisaura, una realitat absolutament diferent a la de Vic. Ens hem reunit a Montesquiu amb l'alcalde, Antoni Martín, i els regidors Esteve Sidera i Xavier Soler. Més tard s'hi ha incorporat l'alcalde de Sant Quirze de Besora, el David Mascallera.
Fer política en municipis i regions com al Bisaura és impossible fer-la sense passió, i aquesta sí que la tenen els alcaldes d'aquests municipis. Mai es rendeixen.
Després d'un bon àpat (gràcies Antoni) ens hem dirigit al Consell Comarcal.
Allà ens hem reunit amb el president Miquel Arisa i el conseller de Joventut.
Just després ens hem dirigit a l'acte contra la violència de gènere de Vic, on ens hi ha convidat la Gràcia. Ha estat una llàstima que hagi plogut... just la mitja horeta que ha durat l'encesa d'espelmes!
Ràpidament ens hem tornat a dirigir al Consell Comarcal on el Secretari de Joventut i el responsable de la Coordinació de Barcelona de la Secretaria de Joventut, David Ricart, s'han trobat amb tècnics i regidors de joventut osonencs.
He hagut de marxar a mitges per anar a l'acte contra la violència de gènere a Torelló (web), on s'ha llegit el manifest i s'ha penjat una pancarta en nom de l'ajuntament i de les entitats del municipi.
Ara sóc a casa, escrivint al bloc...
Vídeo de El9TV de l'acta de Vic contra la violència de gènere
Notícia sobre la signatura de la BJH de Vic a Osona.com, a El9nou.cat, LaPlanaweb i a l'Avui
Vídeo extret de El9TV

Ambulància medicalitzada: Ens han pres el pèl, sí senyor!

Ni urgències nocturnes ni ambulància medicalitzada.

Tal com temíem i vàrem comentar ja en un Ple del mes d’abril, l’ambulància medicalitzada, que va ser la solució de Salut de la Generalitat per substituir el buit que va deixar la retirada del servei d’urgències nocturnes de Torelló, ha desaparegut per motius quantitatius: no hi ha hagut prous sortides perquè es consideri necessari el servei.

Un servei com les urgències o d’ambulància medicalitzada (ens van vendre que era un bon substitut) no s’han de valorar quantitativament, sinó qualitativament. Hem de desitjar que hi hagi moltes urgències per a mantenir aquest servei? No caldria, oi?

Però també és lamentable la reacció de l’equip sociovergent de Torelló. Què costava no titllar d’alarmistes a ERC per haver dit a veure si perillava l’ambulància medicalitzada si no hi havia gaires sortides d’urgència?

Què costava no tractar-me de mentider per dir, al Ple de setembre que havia desaparegut l’ambulància famosa?

Què costava haver reaccionat amb més fermesa i, per què no, més dignitat per la retirada del servei per part de la Conselleria de Geli, enlloc d’haver tingut una actitud frontista i de matriu partidista, quan ERC sempre hem donat suport a Miquel Franch en aquest assumpte.

Ens han pres el pèl i no m’ha agradat com ha reaccionat l’equip de govern davant aquest fet. La sociovergència no ha estat a l’alçada.

Ara només ens queda encomanar-nos a Sant CCOO i que els hi doni la raó amb la seva denúncia que el sistema d’urgències nocturnes d’Osona és il·legal.

Bloc d'Esquerra: Quin és el paper de l'oposició?

Per més informació del Ple: www.esquerra.cat/torello

La demagògia xenòfoba d'Anglada vol assaltar el Parlament

Aquest cap de setmana Plataforma x Catalunya (PxC), el partit amb voluntat de Movimiento de l'ínclit Josep Anglada (bloc), ha celebrat el seu Vè Congrés. Ho han fet a Vic, epicentre de la força electoral de la PxC, que amb 4 regidors són la segona força política de la ciutat osonenca.
En la nostra comarca també tenen representació a Manlleu i Roda de Ter. A Torelló van estar a punt d'entrar, sense fer campanya... Cosa que vol dir, que la realitat no es pot ignorar per incòmode que sigui, s'ha d'encarar.
A Catalunya tenen força al Vendrell, Cervera, Tàrrega, Sant Martí de Riucurb, Manresa i a Olot. No es una gran representació, però és massa.
La PxC és un partit desacomplexat que viu de la demagògia populista que viu de la por a la immigració. Quantes assemblees de veïns s'han viscut, per exemple a Vic amb elements de la PxC ficant més llenya al foc, atemorint els veïns.
Anglada, el seu líder, el seu cabdill, cada cop es desacomplexa més i ja no es ruboritza a titllar de xusma als immigrants en un Ple Municipal. Ara, la plataforma angladista vol entrar al Parlament de Catalunya.
Anglada somnia amb Haider (el seu record mascle i ari), mort en accident de cotxe fa unes setmanes, begut. Anglada vol fer entrar el populisme que viu de la xenofòbia al Parlament, la qüestió és: i això qui ho pagarà, qui aportarà diners?

El9Nou.cat: Anglada torna a qualificar la immigració de ´´xusma´´ en el quart congrés de PxC celebrat a Vic
Osona.com: PxC celebra el congrés a Vic, amb el Parlament de Catalunya com a rerafons
Avui.cat: Plataforma per Catalunya oficialitza una candidatura per a les eleccions al Parlament català
Vilaweb (Xavier Sarrià): L'ombra de Haider
Bloc antic de Jordi Casals:
Què és necessari perquè el mal triomfi? (febrer 2007)
El cabdill de la PxC em llegeix... i no li agrada! (Febrer de 2007)

Contra la violència de gènere, 25 N

3 lectures pel cap de setmana

Per aquest cap de setmana us vull recomanar unes lectures.
La primera és sobre els joves gitanos, un reportatge de LaMalla.cat, Joves Caló contra la discriminació. S'hi parla dels problemes socials que es troben els joves gitanos a Catalunya i l'esforç per fomentar l'associacionsime d'aquests a través de l'administració catalana o del Consell Nacional de Joventut de Catalunya. També s'hi parlen de tòpics i de drets i deures, a més de com acabar d'incorporar els joves gitanos a la societat catalana.
Es van posar en contacte amb mi perquè parlés en nom de l'Agència Catalana de la Joventut.
Podeu llegir l'article clicant aquí.
Una altra lectura és sobre el finançament català, es tracta d'un article del setmanari Presència, Ser català surt car, que els qui som lectors de premsa comarcal el podem anar llegint en pape. Si no, el podeu trobar en aquest enllaç.
I per acabar, un article d'Antoni Serra Ramoneda, a El Periódico, per tancar la polèmica dels cotxes oficials: La bona adminsitració pública

L'antivigatanisme segons Comajoan

El Parc tecnològic forma part d'un dels eixos del Pla d'Innovació de la Comarca d'Osona.
Semblava que era un tema en somort, fins que Ausa Futur va aparèixer a la llum, un grup d'empresaris de la comarca de solvència contrastada que volien apostar per la comarca aportant-hi capital propi.
L'ajuntament de Vic, com diu en Joan Ballana en el seu bloc, s'hi va posar de cul, sovint fent servir arguments que els empresaris que es dediquin a fer negocis que de governar i planificar ja ho fan les administracions.
Aconseguir un funcionament amb la implicació del sector privat al costat de les institucions públics en matèria econòmica, industrial i tecnològic és una oportunitat de crear sinergies compartides que ens podrien fer salts qualitatius més que interessants. Però no va poder ser...
Tampoc va poder ser construir el model amb la resta del territori que Vic diu ser-ne capital, Osona. De tothom és sabut que els ajuntaments de la comarca mostraven interès amb el projecte d'Ausa Futur. Però no va poder ser...
Josep Comajoan parla al seu bloc d'antivigatanisme larvat durant anys d'unilateralisme i insolidaritat de Vic respecte a la comarca (i Ripoll). Avala les paraules del "modernitzador" i "progressista" Burgaya que és la última oportunitat per posar Vic (i Osona, dic jo) al mapa. Que l'antivigatanisme no ho mati!
Escudar-se en l'antivigatanisme el fet que el projecte unilateral de Vic no faci trempar a l'extraradi vigatà, ergo Osona, no crec que sigui just i és una mica de xantatge emocional: "o jo, o el no ser".

PS: el conseller Huguet va ser molt crític amb el fer de Vic en el Parc Tecnològic, tal com recull Osona.com.

Jornada de Trastorns Alimentaris a la Secretaria de Joventut

Ahir vàrem fer una Jornada sobre Trastorns de Comportament Alimentari (TCA) a la Secretaria de Joventut. Va ser tot un èxit, d'assistència, amb les inscripcions al màxim possible i amb el contingut, amb una valoració més que positiva per part dels assistents i dels ponents, parlant amb la majoria d'ells van mostrar la seva satisfacció per la iniciativa de Joventut.
Els trastorns alimentaris (anorèxia, bulímia, vigorèxia, etc.) és una de les malalties cròniques que castiguen més a la població jove femenina de casa nostra, però compte, perquè en la masculina comença a agafar importància. La responsabilitat i la manera de respondra-hi no és unidireccional. Hem de parlar de l'entorn social i familiar, de l'àmbit educatiu, la cultura hegemònica (cada època ha tingut la seva) i els mitjans de comunicació, corretja de transmissió dels valors hegemònics, actualment hiperconsumistes i curterministes.
Però com canviar tot això? passant a l'ofensiva en tots els fronts, educar en valors i fent prevenció. Òbviament també s'haurà d'actuar en el tractament clínic. No podem resignar-nos en una realitat que podem tenir la sensació que ens sobrepassa, no podem restar passius, hem de voler incidir però correctament. I això és el que vàrem voler transmetre en la jornada: incidir amb criteri essent conscients de la complexitat de la situació.
Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB): www.acab.org
Jove.cat: aparta de trastorns alimentaris i assessoria on-line