dilluns, 12 de maig de 2008

Informació 2.0: quan la informació és un procés

Aquests darrers dies a la blocosfera osonenca hem pogut viure com els blocs i la premsa escrita, a vegades protagonitzada pel mateix periodista viuen una interconnexió molt interessant.
A partir d'un article escrit al bisetmenari El9Nou, per part de Josep Comajoan, sobre els camins ramaders i Olost, diferents reaccions al bloc de Comajoan, on també hi penja l'article imprès, sovint ampliat, com en aquest cas, s'han succeït diferents fets que han anat modulant el que semblava que era el fet noticiat.
Hem passat d'una denúncia contra l'acció política d'un ajuntament, el d'Olost, a una rectificació per part de la Generalitat, als denunciants (SOLC), ja que havien referenciat (falsament) al Govern de Catalunya per justificar els seus arguments (segons nota de la mateixa Generalitat).
Una dinàmica blocaire molt interessant entre les afirmacions inicials d'Aleix Cardona (veieu aquesta entrada i aquesta altra) i l'article modificat de Comajoan (llegiu aquí), amb participació inclosa de l'alcalde de l'Olost, Josep Maria Freixanet (veieu el seu bloc nou).
La informació 2.0 té aquestes coses...

2 comentaris:

Josep Comajoan ha dit...

Jordi, a l'article d'avui (que quan tingui un moment penjaré al bloc) també m'alegro d'aquesta simbiosi diari de paper/bloc. Amb tot, aquesta vegada, el meu article no estava "modificat", com tu dius... Altra cosa és que l'opinió, a la vista de noves proves, es pugui matisar una mica. De tota manera, l'assumpte està molt, molt embolicat i de totes les parts en litigi, hores d'ara, ja em penso que no n'hi ha ben bé cap que digui tota la veritat. Em fa l'efecte que tothom amaga alguna cosa. Potser en això també estic equivocat, no ho sé. És només una opinió. Espero que no em ploguin ara acusacions de no haver contrastat les meves opinions. Que, tal com deia en un comentari al meu bloc, l'opinió és lliure, sempre que no es falti al respecte. Que els periodistes també tenim sentiments, eh?

Jordi Casals i Prat ha dit...

Hola Josep,
ben retrobat en aquest bloc. Jo ja em passo pel teu, però no tinc gaire temps de fer-hi comentaris com déu mana (si és que mana).
He llegit l'article sobre blocs i sentiments.
Està bé que se sàpiga que els periodistes i els polítics tenim sentiments.
En quan això que algú amaga coses en aquest cas, un presentiment, crec que hi hauries d'aprofundir i, si cal, poder caure en ser políticament incorrecte, és adir, que potser reben els que no reben mai...
Una abraçada!