dimecres, 22 d’abril del 2009

Canvi de papers: d'oient a oït

A vegades, un està en el seu lloc i de cop i volta veu com la situació fa un gir i hom es troba a l'altra banda.
Avui li ha passat al periodista de Torelló Guillem Rico, que estava cobrint la visita de la Consellera Serna i de cop i volta ha passat de ser oient a ser oït.
Quan se li ha regalat, a la Consellera Serna, uns busts dels gegants de Torelló, li hem passat la patata calenta al Guillem, que a més de periodista és membre de la colla gegantera de Torelló (i més coses!).
Cal dir que pels que som sovint gravats, fotografiats i controlats per la premsa, situar al periodista sota els focus té la seva gràcia...
Podríem dir que hem vist materialitzada la societat líquida i multidimensional i multidentitària en el Guillem, ara periodista, ara geganter, ara altre cop periodista, però sempre Guillem... quines coses!
Bloc d'Esquerra: Visita de la Consellera de Treball en temps de crisi
Osona.com: Fotos de la visita de la Consellera Serna a Torelló

dimarts, 21 d’abril del 2009

La insinuació d'un nou partit

Tothom té dret a crear un partit, només faltaria.
En la meva opinió, però, crear un partit independentista nou, com l'insinua Joan Carretero, líder de Reagrupament, anatemitzant el fet d'entrar en un govern (que no sigui independentista) i trencar la força parlamentària de l'independentisme és portar l'independentisme en un cul-de-sac.
Només un gran crisi política a l'estil italiana dels 90 (que va destruir el sistema de partits vigents per la corrupció d'uns i la caiguda del Mur de Berlín pels altres) podria portar a la ciutadania a donar suport a un partit nou i amb voluntat aïllacionista. Llavors, a Itàlia, no va ser la Lega Nord (wiki) qui va ser hegemònic (ni al nord) si no Berlusconi (wiki), és a dir, mitjans de comunicació i poder econòmic. I és que si l'independentisme català a patit d'alguna cosa ha estat de suport d'algun grup comunicatiu potent i de part del poder econòmic (com podria ser en el seu moment el Banc d'Escòcia, ara en mans de l'estat britànic).
No albiro una gran crisi del sistema de partits, més enllà d'un abstencionisme cada cop més homologable a moltes democràcies consolidades. Sí, és així de trist...
Sense aquests dos elements, la influència mediàtica i el poder econòmic, cap partit nou pot aspirar a construir una formació amb voluntat d'esdevenir hegemònica a curt o mitjà termini. Sols podrà a aspirar a ser un grup minúscul, que pugui esdevenir un petit lobby parlamentari, a l'estil Ciutadans.
I si això succeeix, haurem de passar balanç de quants diputats independentistes hi haurà al Parlament, de moment n'hi ha 21. Un nou partit farà augmentar aquests diputats?
Clar, que de moment, Carretero, sols ho ha insinuat...

dilluns, 20 d’abril del 2009

ERC: Sumar... o no

Vaig rebre un sms dient "històric". M'havia autoimposat unes vacances reals, així que no havia anat a la conferència de Joan Puigcercós, "L'esquerra que decideix".
Després va sonar el mòbil, un altre company em va dir que sí, que havia estat impressionant. Josep Lluís Carod-Rovira va anunciar que feia un pas enrera i donava suport a Puigcercós perquè lideri Esquerra en les properes eleccions.
Mesos de negociació després d'un congrés nacional tens i mogut havia donat, a la fi, resultat. Ara Esquerra era més unida i més forta. I pel que per molts és important: Polònia haurà de canviar la línia argumental sobre Esquerra...
L'endemà, el divendres, vàrem fer el sopar de la República d'Esquerra Osona, tothom estava realment content, el pas fet per Carod era realment un fet que ha d'estabilitzar el partit. No vol dir que ara Esquerra sigui un partit monolític (mai ho ha estat, ni als 30, ni durant la dictadura, ni dirant la transició, ni durant els 80 ni els 90), però hi havia un consens ampli.
Però ja el mateix divendres a la nit, corria el rumor que Carretero anunciaria el dia següent que creava un nou partit.
L'endemà tothom va poder llegir que Carretero advoca per una "pataforma" electoral independentista, ni de dretes ni d'esquerres, independentista. No creu que cap partit actual doni resposta a l'independentisme social d'avui.
Joan Carretero, líder del sector crític de Reagrupament, deu creure que ja no pot sumar a l'esquerra nacional (i independentista) que és Esquerra Republicana de Catalunya. Les minories són importants, poden sumar i reforçar.
Realment, després que Carretero retirés la seva esmena a la totalitat en el darrer Congrés del partit, vaig tenir al miratge que Carretero exerciria una oposició constructiva dins d'Esquerra. No és així. És una llàstima, però la vida continua i la lluita també!
Bloc de Saül Gordillo: Maduresa a Esquerra
Bloc de Joan Ballana:El repte d´Esquerra
Bloc de Ferran Casas: Carretero busca pis
Article de Joan Carretero: Patriotisme i dignitat (Avui)
PS: Hi ha un article que vaig escriure a La Veu d'Esquerra que parlava de valors, crec que ara és un bon moment per rellegir-lo. Els valors són el que importen

dissabte, 18 d’abril del 2009

Reset a Cadaqués i Besalú, retorn a la realitat...

Hi ha moments que hom necessita fer una desconnexió, un reset, per tal de reiniciar-se i encara el futur amb energies ordenades i revigoritzades.
Amb els canvis necessiten noves forces.
Així que he aprofitat uns dies per marxar acompanyat a Cadaqués, gris, ennuvolat, humit i preciós! Com diu la meva mare, Cadaqués és màgic.
La següent setmana, és a dir, aquesta que s'acava demà diumenge, he anat uns dies a Besalú, en un hotel al costat de l'església de Sant Vicenç. També hi he anat acompanyat, de llibres (Camaradas, de Robert Service, i El poder dels spin doctors, de Toni Aira) i de l'ordinador sense capacitat de connectar-me a internet.
Com que tampoc hi ha gaire bona cobertura, a Besalú, la desconnexió ha estat molt ben aconseguida.
Besalú, vila comtal, dels poderosos comtes de Besalú, i precedida per l'establiment del "castrum" visigot, és una vila, entre setmana, perfecte per gaudir de tranquil·litat i d'uns racons de pedres històriques. A més, hi pots trobar racons tranquils on llegir o sols observar com passa el temps i vols espectacularitat sols has d'admirar el pont romànic per on s'entra a la part vella de la vila.
I en el final de la desconnexió en Carod fa un pas enrere per donar suport a Puigcercós i enfortir Esquerra, 100 persones participen al sopar de la República a Osona i en Carretero insinua la creació d'un nou partit independentista (encara un altre més?). Benvingut a la realitat!

dimarts, 14 d’abril del 2009

Avui és el dia de la República Catalana

..

Santa setmana de festa (II)

Besalú, antic pol de poder medieval

Després d'un petit descans de desconnexió, avui tornem a posar el cartell de tancar per vacances del bloc.
A partir d'ara uns dies de sol.litud amb els llibres i el portàtil. Ah! i em relaxaré pensant l'emprenyat que estarà el Duran i Lleida perquè el primer de CiU a entrar a govern (espanyol) no serà ell!!! (La Vanguardia: El convergente Ignasi Guardans ficha por el Ministerio de Cultura)

dilluns, 13 d’abril del 2009

Cols lunars enmig de les vacances

La Lluna reflectint-se al mar de Cadaqués

Faig un kit-kat de la desconnexió i veig que la NASA vol cultivar cols a la Lluna.
Qui sap si els horts urbans es veuran superats pels horts lunars i més endavant pels intergalàctics... o si les cols lunars mutaran i patirem una invasió de cols extraterrestres...
Qui sap!? I si passa això, qui ens defensarà? als ciutadans de la UE, les cols de Brusel.les?
El Periódico: Científics dels EUA desenvolupen un projecte per cultivar a la Lluna

dijous, 9 d’abril del 2009

Santa setmana de festa (I)

Comença uns dies de festa de debò, sense internet i sense mòbil. Uns dies per escriure i llegir. Per escoltar la remor del mar i recordar velles glòries!
Això vol dir que aquest bloc romandrà tancat per vacances. Que ja toca...
Us deixaré amb uns vídeos del meu canal youtube: CasalsPrat TV
El primer és un dels més vistos de tots, un vídeo que ens mostra qui és Anglada:
..
El segon és el més vist sobre política municipal, el de la presa de pèl més gran que hem patit els ciutadans de Torelló, la retirada de l'ambulància medicalitzada i les urgències nocturnes:
..
I per acabar, el més vist de tots els que hi ha, el de la meva presentació com a candidat d'ERC a Torelló:
..
Per acabar us deixo l'enllaç del bloc del meu viatge per Japó, per si us interessa: http://enjordiakobe.blogspot.com

dimecres, 8 d’abril del 2009

Red Horizons, la biografia del cap dels espies de Ceaucescu

Abans de començar les vacances de desconnexió he pogut acabar Red Horizons, la biografia del cap de l'espionatge de la Romania de Nicolae Ceaucescu (wiki), Ion Mihali Pacepa (wiki).
És un llibre apassionant, que a més m'ha servit per practicar l'anglès.
El llibre el vaig trobar en una paradeta de llibre de segona mà a Berlín. Una gran troballa!
Pacepa era el cervell dels serveis secrets d'espionatge exterior de Romania, una peça clau en el règim comunista. I és que no només l'espionatge era important per temes militars, sinó econòmics. La innovació productiva de la Romania de Ceaucescu es basava en l'espionatge i en aconseguir patents occidentals. Aquestes patents s'aconseguien a través de l'espionatge i, també, a través de la cooperació amb països occidentals.
I com s'aconseguia aquesta cooperació, en un context de Guerra Freda, no ho oblidem? Doncs Ceaucescu ho feia a través del "Pla Red Horizon", un pla que buscava tenir una xarxa internacional d'agents d'influència: diplomàtics, polítics i alts executius a nòmina dels serveis secretes romanesos, ben pagats i a vegades gràcies a fotografies compromeses... Aquests agents feien arribar als governs occidentals el missatge que Ceaucescu actuava al marge de Moscou. Els governs occidentals s'ho van creure, amb viatge a EE.UU. inclòs,... fins que Pacepa va desertar! (aquest capítol de la deserció, pel meu gust i interès, Pacepa l'esbandeix massa ràpid i amb na declaració massa gran pels EE.UU., com justificativa vers els americans).
El llibre ens mostra un matrimoni Ceaucescu, Nicolae i Elena, obsessionats en el culte a les seves persones.
També ens mostra un país on molts ciutadans estaven a nòmina dels serveis secrets i que una xarxa de micròfons monitoritzava el país.
Per altra banda, Pacepa ens mostra una direcció política comunista absolutament submisa a Ceaucescu. Aquí, vull recordar el meu viatge a Bucarest, on ens van mostrar la sala de reunions de la direcció del Partit Comunista, on hi havia una taula enorme rodona, tots eren iguals, només que hi havia una cadira d'or... la de Ceaucescu.
També se'ns mostra un matrinomi Ceaucescu que no accdepta cap crítica (ni cap dicidència), irascible i que si cal usen tot l'aparell estatal per contrarrestar la seva set de càstig o venjança.

Un petit apunt anecdòtic: Ceuacescu, com Stalin, tenia una sala de cine privada on hi veia pel.lícules americanes, al romanès li agradaven les els films policíacs.
El llibre també parla de la política exterior de Ceaucescu, que es basava en l'operació "Red Horizon" i també en l'objectiu d'aconseguir el Nobel de la Pau per l'acció de Ceaucescu a Orient Mitjà, que es basava en fer el doble joc entre els palestins i els israelians i àrabs moderats.
Un llibre altament interessant, com ja he dit, una gran troballa a Berlín.

dimarts, 7 d’abril del 2009

Canvis de ZP: + PSOE

Després d'una filtració monumental, avui Zapatero ha anunciat la remodelació del seu govern, amb la creació d'una tercera Vice-presidència per relacions amb les Comunitats Autònomes i municipis i amb canvis de competències de diferents ministeris.
ZP ho ha justificat escudant-se en la crisi, encara que no s'enten gaire alguns cessaments com el de Bernat Sòria (Sanitat) o la de Cabrera (Cultura) o de Magdalena Alvárez (i olé!) lligats al context de crisi.
L'entrada de Chaves (Vice-president tercer i responsable de relacions amb les comunitats autònomes), del número 2 del PSOE José Blanco (ministre de Foment) i de Trinidad Jiménez, dona de confiança de ZP dins el PSOE a Madrid i a nivell estatal, és per reforçar el perfil de partit PSOE en el govern espanyol.
També en sobresurt el canvi de Solbes, un home esgotat (i espremut fins al màxim), que serà substituit per Elena Salgado, la dona de les transferències interminables del nou Estatut. Una dona austera, gris i de llarga trajectòria al PSOE.
Aquests canvis es circumscriuen en un context de manca d'una majoria estable al Congrés espanyol, després del Frente Nacional a Euskadi, de la crisi institucional amb Catalunya i per uns mesos que es presenten durs pel govern espanyol.
Dubto que treure a Solbes serveixi per estovar al PP, dubto que posar d'interlocutor a Chaves (l'últim felipista) i treure a Magdalen Álvarez serveix per estovar els catalans i dubto que la PSOEbunkerització del govern sigui la millor solució per ZP, que té com a objectiu aprovar els propers pressupostos.
PS: només una idea em ronda pel cap, possiblement es vol potenciar a Trinidad Jiménez per Madrid posant-la de ministra, però el fet de nomenar Blanco com a ministre és una manera d'apartar-lo de l'aparell socialista després de la derrota a Galícia?
Enric Juliana: ¿Quiere el califato andaluz tutelar a Zapatero?
Quico Sallés:
Treball en equip
Enric Marín:
Símptome de debilitat

dilluns, 6 d’abril del 2009

Bracons: dubtes i oportunitats

El divendres passat es va obrir oficialment el Túnel de Bracons, una infraestructura que ha d'unir dues comarques veïnes que fins ara vivien d'esquenes: Osona i la Garrotxa.
Va ser una posada de llarg de pes, amb el President de la Generalitat al capdavant.
El Túnel de Bracons i l'eix Vic - Torelló - Olot han tingut la seva contestació i controvèrsia en els darrers anys. Contestació, sobretot a la Garrotxa, contra l'impacte ambiental de la carretera. Controvèrsia, per les dimensions de la via (3 o 4 carrils) i per qui realment en farà ús, si camions pesats col.lapsaran la nova carretera. I per les controvèrsies dins el primer tripartit per tirar endavant o no l'obra. Fins i tot Joan Saura va dir que si ell estigués en un govern "mai" es faria aquesta carretera... com ens recorda Albert Bardolet, de CiU.
Crec que el túnel té les seves coses positives, sobretot per comunicar les dues comarques, que en sortiran beneficiats sobretot les famílies, el turisme i les petites i mitjanes empreses, que podran obrir la seva activitat econòmica a la comarca veïna, sense que el transport sigui un sobrecost excessiu.
Els meus dubtes són sobre l'equibri impacte ambiental - dimensions de la via de comunicació, l'equilibri entre el nostre entorn i la seguretat.
Les dimensions de la via, amb tres carrils em fa pensar massa amb l'eix Vic - Girona, i no em fa gens de gràcia. Tothom coneix els perills que comporta aquesta carretera...
Malgrat tots els dubtes, crec que Bracons és una oportunitat per Osona, la Garrotxa i sobretot per Torelló, que guanya una centralitat mai coneguda.
Què hi diu en Marc Alberch: Àudio1 i Àudio2
Osona.com:
Fotos i vídeo: Osona i la Garrotxa ja estan enllaçades pel túnel de Bracons

diumenge, 5 d’abril del 2009

Descens del Voltregà una tragèdia grega

L'altre dia parlava amb en Dani, sobre hoquei (per mi això vol dir sobre patins). Ell va sovint a veure partits del Cerdanyola (web), que ara juga la divisió de Plata.
Jo no sóc un gran seguidor d'aquest esport però m'hi proper. Com a anècdota només dir que el meu pare em va fer aprendre a patinar per veure si tenia habilitats per jugar a hoquei (és dels pocs esports que li agrada). Com podeu imaginar: no jugo a hoquei i no patino...
La qüestió d'aquest apunt, però, és el descens dramàtic i cruel del Voltregà (web). Dramàtic perquè és un equip humil, fet a base gent de casa i a pesar de "l'espoli" constant dels seus millors jugadors. El descens del Voltregà és com si baixés l'Athletic.
Una altra anècdota: el meu primer metge era una ex-estrella del hoquei que havia jugat amb el Voltregà en la seva dècada màgica.
I ha estat un descens cruel perquè just aquest any el seu arxirival, el Vic, ha guanyat la Copa del Rei. Ni en la misèria del rival es poden recolzar els voltreganesos... el déus s'han posat en contra dels del Voltregà...
L'esport és cruel, però també és alegre. Cal fer la feina ben feta i esperem que el Voltregà no es converteixi en un equip que sigui capaç de treure jugadors com el Borregan, però que no estigui consolidat a l'OK lliga, com el Cerdanyola.
L'hoquei al Voltreganès és una cultura, una manera de veure la vida (sembla que la canalla neixi amb patins!), tot un patrimoni.

divendres, 3 d’abril del 2009

Europa: Welcome home, President Obama

Barack Obama (wiki), un polític que ha provocat una il.lusió de masses a nivell global, està de gira per Europa. Primer toca la cimera del G20 i després cimera de la OTAN i reunió de la UE.
Obama es trobarà com a casa. L'opinió pública i la publicada van inserir al llavors candidat a ser candidat pels Demòcrates a la presidència dels EE.UU. en el cim de la il.lusió i del canvi. Un canvi que psicològicament anava més enllà de la substitució de Bush Jr. Segurament el seu color de pell hi va tenir molt a dir. Però sobretot el seu "Yes, we can", l'eslogan que vola demostrar que tot era possible.
Obama no és d'esquerres ni de dretes, és transversal, parlava d'un sol poble, una sola nació (l'americana), cosa que vol dir moltes coses. El pensament progre, però, el va assumir com a abanderat dels humils. Els liberals com l'abanderat contra la burocràcia. Hi havia un Obama per gairebé tothom.
A Europa, en estat d'avorriment i envelliment li manca alguna èpica on agafar-se. Sarkozy i Segolene van protagonitzar l'últim acte d'èpica política a Europa, en un mar de grisor gestora.
Obama emociona a Europa, és l'èpica que el vell continent necessita, desitja i no té. Una èpica gens arrauxada, però, que amb el benestar material no s'hi juga!
Una èpica optimista, del que tot és possible i anirà millor. Malgrat la crisi, tot pot anar millor. Yes, we can!
Obama viatja a Europa, un viatge que es sentirà com a casa seva. Obama, a Europa, juga a casa.

dijous, 2 d’abril del 2009

Sóc com sóc. Una entrevista

En El 9 Nou de dilluns passat, va sortir una entrevista a la contraportada que em van fer. Us la podeu baixar en format Pdf clicant en aquest enllaç del meu bloc d'Esquerra.
És de la sèria d'entrevistes de preguntes (i respostes) curtes titulades "Sóc així". És d'aquelles entrevistes que pregunten sobre la canço preferida, un personatge històric, quina mania tens, etc.
Jordi Casals: "Tinc la mania d'olorar els llocs quan entro", entrevista a El 9 Nou

dimecres, 1 d’abril del 2009

Cocktail ZP: espanyolisme al País Basc, CiU a Catalunya

Em vaig equivocar. No serà la primera vegada.
Al final no hi haurà sociovergència basca, Zapatero ha jugat la bassa espanyolista del PSOE i ha pactat amb el PP per fer fora al nacionalisme basc del govern.
Segurament el fet de no dependre d'UPyD, partit netament nacionalista espanyol de Rosa Díez, facilita el pas fet per ZP i Patxi López.
El pacte nacional (espanyol) al País Basc és un pacte anti. No ho és perquè no governi el partit que té més diputats (el PNB), sinó perquè s'instal.larà el segon partit del Parlament en un govern en minoria, ja que el PP no tindrà cap cartera, sols la presidència de la cambra legislativa. L'objectiu del pacte, doncs, és l'expulsió del PNB.
Per què ZP ha actuat així? Vist els resultats de les darreres eleccions, la seva Espanya plural li va comportar que depengués dels excel.lents resultats del PSC, a Espanya el PP superava el PSOE. Ara toca canvi de via: abandonem el reformisme i abracem l'espanyolitat.
Però la qüestió és com acabarà la legislatura ZP i el PSOE? amb qui aprovarà els pressupostos? amb el PP? O potser amb CiU? però per aconseguir els vots dels convergents necessita que caigui el govern català i que Artur Mas s'instal.li a la Plaça Sant Jaume.
Està asfixiant ZP al govern d'Entesa per aconseguir suports parlamentaris a Madrid de CiU? Aconseguirà fer caure el govern català abans d'arribar a les votacions dels pressupostos espanyols?
Sembla que Zapatero busqui el que mai ha estat possible, guanyar unes eleccions a partir de plantejar uns mals resultats a Catalunya. ZP vol guanyar a Espanya a través de l'espanyolisme (fora PNB) i amb els suports de CiU (fora govern de PSC -i ERC!-). Un estrany cocktail...
Joan Puigcercós: "La debilitat de Zapatero pot ajudar Catalunya amb el finançament" (1)
Joan Puigcercós: "La debilitat de Zapatero pot ajudar Catalunya amb el finançament" (i 2)