Bons de deute públic, una eina utilitzada també per Jordi Pujol

La Generalitat ha emès bons per a ciutadans per fer front a la complicada situació que tots plegats vivim.
Els genets de l'apocalipsi del "quan pitjor, millor" ja han començat a trotar i a fer-se acompanyar de les trompetes del fatal destí.
Emetre bons de deute públic és un recurs financer dels estats, sembla que la Generalitat no ho ha de poder fer ni en la pitjor crisi des de fa moltes dècades. Segurament sense el dèficit fiscal la cosa no estaria tant malament.
Fins i tot CiU, que ara s'apunta al concert econòmic (benvingut, però una mica tard, que ara toca el dret a decidir!), sap que els problemes financers de la Generalitat és una qüestió estructural, no qüestió d'un govern.
Us deixo dos enllaços interessants als respecte, un del conseller Huguet i un altre de Pere Aragonès, que contextualitza històricament l'emissió de bons a Catalunya, amb època Pujol inclosa.
Bloc de Josep Huguet: Bons de la Generalitat
Bloc de Pere Aragonès: L'emissió de bons del govern de Catalunya: 1941, 1920, 1933, 1934, 1936, 1985, 1986 i 2010
La Vanguardia: El Govern venderá bonos a particulares a 1000€
La Vanguardia: El gobierno de Pujol recurrió a los bonos porque no llegaba a pagar las nóminas

Mantenir la tensió democràtica

Avui me publiquen el meu darrer article fins després de les eleccions a Nació Digital, es titula "Mantenir la tensió democràtica", on aposto perquè cap vot independentista es quedi a casa i així tenir prou força al Parlament per no fer cap pas enrera del camí fet. Podeu trobar tots els article o bé a la mateixa pàgina de l'article o a la página del facebook de La Columna de Jordi Casals a Nació Digital.

Nació Digital: Mantenir la tensió democràtica

Corbacho: un llop al corral dels federalistes catalans

Hi ha qui pensa que en campanya electoral tot si val. Si anem a una de les democràcies més crues del món, la nordamericana veurem com els candidats són escanejats i si se'ls hi troba el més mínim defecte moral o de comportament, serà linxat públicament i probablement compareixerà al costat de la seva lleial dona i els seus fills demanant excuses i dimitint.
A casa nostra, potser estem en la situació inversa. Aquí la cruesa de l'escrutini als candidats deixa pas al rebullit de dir el que hom vulgui.
El que l'ha dit grossa ha estat tot un ministre, Celestino Corbacho. No se li va ocórrer res més que dir que un procés cap a la independència no seria pacífic, és a dir, que seria violent.
Corbacho sembla aquell apoderat socialista de l'àrea metropolitana, allà al 2003, que recriminava als seus veïns d'origen andalús que per deixar que ERC tingués tants vots serien expulsats de Catalunya amb trens de bestiar. Ho sembla amb demagògia, però el que ha dit Corbacho sona a amenaça, una amenaça que a molts ha recordat les foses balcàniques.
I ahir, la candidata Tura, qui està a la llista per equilibrar el rol de Corbacho no ha fet res més que justificar les paraules fastigoses del ministre. Una demòcrata com ella, de família de tradició republicana, no pot acceptar amenaces de violència davant processos democràtics com el que una majoria social porti a Catalunya cap a la independència.
Mai els socialistes havien explicitat tant el seu federalimse com mai cap dirigent havia mostrat una tesi txetnic com aquesta de Corbacho.
Hi ha un llop al corral dels federalistes catalans i quan gruny el justifiquen.

PS: El de la crosta se suma a Corbacho: Para el coro independentista declarado y para el cripto también...

Naciódigital: Corbacho adverteix que la independència de Catalunya no serà «pacífica»
Naciódigital: Tura disculpa Corbacho
Bloc de Pere Aragonès: Independència i fractura social

Vídeopost: L'Oficina Jove d'Osona ja és una realitat (el9TV)

El passat dissabte, vam inaugurar, a la Farinera de Vic, la primera oficina jove de la Catalunya Central, la d'Osona, que alhora és la tretzena de Catalunya, inserida en la Xarxa Nacional per l'Emancipació Juvenil.
Aquest equipament és una aposta de la Secretaria de Joventut per reformular els serveis d'informació juvenil (que no substituir-los) i que implícitament porta a una manera de treballar en xarxa amb els diferents recursos que hi ha a la comarca.
Osona és rica en serveis a la joventut, hi tenim les borses joves d'habitatge de Manlleu, la Mancomunitat la Plana i Vic, així com 22 Punts d'Informació Juvenil i diferents tècnics, com per exemple els mancomunats de la Mancomunitat, del Lluçanès i del Bisaura, a més de tècnics de salut que treballen la prevenció a Vic, Manlleu i Torelló.
L'Oficina Jove ha de facilitar fer les coses encara millor, tot sigui pels 27.000 joves d'Osona.
Per la part que em toca, com a responsable de la Secretaria de Joventut a la Catalunya Central, estic ben conent d'haver aconseguit tirar endavant aquesta oficina que suposa l'acord de tres institucions diferents, amb la presència de tres partits polítics diferents (fins i tot per més inri un servidor està a l'oposició al Consell Comarcal). Per sort, la lleialtat institucional s'ha acabat imposant.
També cal dir que Esquerra compleix també amb els joves!, l'Oficina Jove era un dels compromissos d'Esquerra Osona en les darreres eleccions, a proposta de les JERC Osona.
La inauguració va comptar amb la participació del Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí (bloc), i el Director de l'Agència Catalana de la Joventut, el Juli Fernàndez (bloc).

El9nou.cat: Inauguren a Vic l'Oficina Jove d'Osona destinada als 27.000 joves de la comarca

Gent Valenta

Gentvalenta.cat

President Correa: Bolivariano 2.0

En les darreres hores, a Equador, el president Rafael Correa ha patit un segrest en el marc d'una revolta policial.
Aïllat en un hospotal, després d'haver-se encarat amb els policies revoltats i haver estat agredit, la lluita per la legalitat vigent equatoriana s'ha traslladat també a Internet, via twitter i a través d'una web.
El twitter de la presidència de la república i la web www.larevolucionciudadana.com informaven dels successos.
Correa, membre de l'esquerra rupturista llatinoamericana, també coneguts com a bolivarianos, ha estat capaç de connectar amb la gent, tant del país com de fora a través de la xarxa.
Lluny de la iconografia i les formes estridents de Chávez, Correa sap connectar amb la seva ciutadania (tant castigada per l'oligarquia local, com bona part dels estats sudamericans) des del segle XXI. És possible, a més, que l'ús de les eines com twitter, així com Youtube, ha provocat una reacció estranyament ràpida i poc ambivalent en la comunitat internacional, fruit d'una informació puntual.

La Vanguardia: Rafael Correa recupera el control de Ecuador
Nació Digital: L'estat d'excepció a l'Equador, des de Twitter
3cat24.cat: Correa, alliberat: "No hi haurà perdó"
3cat24.cat: Imatges de l'alliberament del president Correa

Vídeo-post: El conflicte de la piscina al Ple de Torelló (El9TV)

Vídeo: El9TV.com

El9Nou.cat: El conflicte de la piscinia de Torelló arriba al Ple Municipal
Web d'Esquerra Torelló:Esquerra crítica el paper de l'equip de govern en les negociacions per l'ús de la piscina i el Club Natació
Bloc de Jordi Casals: Xerrar per xerrar al Ple de Torelló...

Vaga

Columna de Jordi Casals a Nació Digital: Contra la crisi: ciutadans!

Bloc d'Esquerra: El tot o res davant la vaga general de la doctora Casals
Web d'Esquerra: El Ple de Torelló debat sobre la vaga del 29J

Xerrar per xerrar al Ple de Torelló...

Foto: Franch presidint el Consistori infantil de Torelló

Quan et dediques a la política local en pobles petits, o no tant petits, com Torelló, a vegades la línia que separa la relació personal i la institucional és molt fina, difícil de no traspassar.

Es vulgui o no, hi ha unes normes de relació institucional. En Miquel passa a ser l'alcalde i en Jordi, per exemple, passa a ser portaveu del grup d'Esquerra.

Has de ser conscient que quan parles no parles per tu mateix, sinó pel grup i els votants que representes, a més de la institució, en aquest cas, Torelló.

La gestió del Ple per part de l'alcalde, que és qui el presideix, ho ha de tenir en compte i, ahir, l'alcalde de Torelló no ho va tenir prou clar. Després d'un ple prou tranquil, es va acabar innecessàriament tens, per una manca de respecte institucional.

Quan un regidor de govern, en el torn del monòleg de les informacions fa esment a un regidor d'oposició, aquest ha de tenir capacitat de rèplica. No per ganes de xerrar, sinó per dret a rèplica per al.lusions. L'alcalde no pot cridar un "si tens ganes de xerrar, xerra!" al portaveu del principal de l'oposició (ni a cap altre regidor). No per guapo, sinó per respecte institucional.

El Ple no és una tertúlia de bar, on la gent xerra i debat, és un lloc on els representants dels ciutadans, debaten i decideixen. Jo sóc en Jordi, però al Ple sóc el representant del Grup Municipal d'ERC-AM Torelló.

Comporta molta responsabilitat, però també respecte institucional, alcalde inclòs.

Video-post: Plats trencats (UGT)

Un vídeo interessant de l'UGT-SICO d'Osona sobre la vaga general.

La crisi amb regust a frankfurts i hamburgueses

Entre frankfurts i hamburgueses casolanes es poden tenir grans converses, sobretot si hi poses salsa d'hamburguesa, mai igual que la del McDonald's imperialista, però prou bona.
Amb regust encara de la mostassa que inundava la salsitxa enorme vaig sentir una gran frase: "La vaga més bèstia des del crack del 29 i no tindrà cap culpable. La crisi se'ns mostra com un esperit vaporós". Bé, van ser dues frases.
És ben veritat. Patim una gran crisi econòmica, d'aquelles sistemàtiques que ens han de portar a un nou escenari, on la cobdícia especuladora s'ha emportat per endavant un tret identitari dels catalans: les caixes, un model únic i que molts observadors internacionals "al.lucinaven" (no trobo cap paraula millor).
Ens hem d'ajustar el cinturó, hem de congelar pensions, retallar sous i despesa pública, retallar (o aniquilar) plantilles dels sector industrial i fer plans de salvament del sector financer. Per arribar on?
La societat paga la crisi. La societat... tots! però qui és el responsable? qui ha d'assumir la responsabilitat?
Ah, sí... el 29 de setembre hi ha vaga general. Demanarem responsabilitats als causants? Sabrem dirigir les proclames?
Com diu el clàssic, "La verdad está allí fuera", serem prou valents per acceptar-la i fer-hi front?

La columna a Naciódigital, ara als dimecres

Ja fa unes setmanes que escric a Naciódigital una columna. Primer ho vaig fer cada dos dissabtes a partir d'avui ho faré dimecres, cada quinze dies.

Avui podeu llegir: "La sociovergència ens vol acollonir", sobre la creació d'un estat de por davant la independència, abans eren els tancs ara és la fractura social.

Altres articles publicats són:

Lectures i diagnosi de Pujol i Carod (28/08/2010)
El que és nefast per Oriol Pujol (14/08/2010)
El que cal no és una «Solidaritat» (31/07/2010)
De l’Assemblea de Catalunya al dret a decidir (17/07/2010)
Que no se’ns podreixi la poma catalana (03/07/2010)

Actes de Torelló per l'11 de Setembre

Divendres, 10 de setembre

Vic

-Participació de la Fidelíssima Companyia Josep Vila (columna Vall del Ges) en els actes unitaris de la Comissió 11 de setembre d’Osona

Sortida a les 8 del vespre de davant La Central (al carrer Manlleu de Vic)

Dissabte, 11 de setembre

Torelló

-A les 10 del matí concentració a la plaça de la Vila. Hi haurà esmorzar per a tothom

-Cercavila reivindicativa fins al monument de Rafael Casanova. Amb la participació de les colles geganteres i els grallers dels pobles de la Vall del Ges

-A les 12 ofrenes florals al monument de Rafael Casanova i parlament a càrrec de Joaquim Albareda, professor d'història moderna a la Universitat Pompeu Fabra.

ORGANITZA: Comissió 11 de setembre de la Vall del Ges, Ajuntament de Torelló

Novetats blocaire de per aquí: Isaac Peraire i Arnau Jaumira

Aquests dies han sorgit dues novetat a blogosfera de per aquí, que m'agradaria destacar.
La primera és la renovació del bloc de l'Isaac Peraire, candidat d'Esquerra a Prats de Lluçanès (per això no parlo d'Osonosfera, no crec que li fés gràcia), portaveu regional de les JERC, dinamitzador juvenil de Vic i geganter. Us recomano que hi feu un tomb (malgrat que m'hagi deslinkat... hehehehe) i hi trobareu diferents recursos a més del text com un canal Youtube o galeries de fotografies.
L'altra novetat és la del bloc de l'Arnau Jaumira, que s'estrena amb un apunt comparatiu entre els Manel i els Amics de les Arts, que sembla que siguin els Blur i Oasis o Beatles i Rollings del panorama català, per la dicotomia, sobretot entre els fans que hi ha.
Si l'Arnau escriu només que sigui la meitat de bé que com tira les fotografies, serà un gran bloc. El bloc és Culdegot.blogspot.com.

L'independentisme en el mite de Saturn

Hi ha un mite de l’època antiga que explica que el déu Saturn devorava els seus fills. Era una mesura per mantenir l’hegemonia del poder per part de Saturn; no volia que cap dels seus fills el substituís.
Amb l’hegemonia absoluta i eterna de Saturn, l’ordre establert era inqüestionable, però també la fortalesa d’aquest. Qui plantaria cara a qui devora el seus propis fills?
Però la por als fills perquè et destroni porta a l’estancament i al col•lapse, amb tints de paranoia, ni que siguis Cronos (el nom grec del déu Saturn) el temps no es pot aturar.
Zeus, un dels fills de Cronos es va poder escapar i va acabar amb el poder de Cronos que va ser expulsat del Cel.
Davant de l’actitud política de devorar els fills per perpetuar-se en el poder, hi ha la de devorar el pare per aconseguir el poder. És a dir, l’aniquilació constant de qui ocupa el poder des de la base.
Si devorar els fills per mantenir-se al poder, porta a un estancament dins un ordre estricte i inqüestionable, devorar constantment els pares per aconseguir el poder, porta a la crisi i el desordre constant, a una debilitat que acaba en qualsevol capacitat per portar a terme una empresa ambiciosa.
Els projectes polítics demanen un procés dinàmic que permeti mantenir l’ordre i la fortalesa en una realitat canviant. Els projectes polítics, com l’independentisme, demanen la no obsessió pel monopoli del poder, però tampoc perdre el respecte al fort i a la seva trajectòria.
L’independentisme català no es pot permetre devorar constantment els fills ni els pares.