Un català a la direcció del Carnet Jove europeu

Tot just ara s’han acabat les votacions pels nous membres del board (direcció) de l’European Youth Card Association (EYCA).En aquesta votació, un membre de la Secretaria de Joventut, el Xavier Castellana, era un candidat per accedir-hi. Ha estat així.Les votacions no són a l’estil d’Eurovisió (“Russia twelve points!”), però té una mecànica de votació complexa, amb vots ponderats segons els titulars que té cada organització. Catalunya, per sí mateixa no vota, malgrat que el Carnet Jove és competència pròpia de Catalunya, com totes les polítiques de Joventut.
Malgrat la complicació afegida de no poder gestionar els vots propis, en Xavi (Catalunya!), ha entrat al board de l’EYCA, tot un èxit pel país, segur! A més, cal destacar que el Xavier ha estat el més votat dels 7 candidats (a escollir-ne 5).
Ja vàrem deixar bona petja amb la conferència de l’EYCA de l’any passat, realitzada a Barcelona. Ara, segur que a través del Xavier Castellana també li deixarem.
Proper objectiu: que Catalunya pugui gestionar els nostres propis vots en la propera conferència...

Conferència EYCA 2008 - Bucarest, pel Twitter

Buna Ceara, podeu seguir la XXIV Conferència d'EYCA 2008, que es fa a Bucarest, pel meu twitter, ha costat poder trobar un wi-fi que funcionés, però a la fi, l'he trobat!
Seguiu la conferència a www.twitter.com/jordicasals
La revedere!
(Podeu veure el vídeo de l'última campanya del Carnet Jove, molt bo!)

Visita oficial a Romania. Carnet Jove i polítiques de Joventut

Després d'aquest dia que ha començat caòtic i està acabant esgotador, me'n vaig cap a l'hotel, que demà toca agafar l'avió cap a Bucarest.
L'Agència Catalana de la Joventut participarà en la Conferència Europea del Carnet Jove (l'any passat es va organitzar a Barcelona) i en uns seminaris de política de joventut, on en Julià Fernàndez explicarà les polítiques de joventut a Catalunya, al costat de responsables d'estats europeus en matèria de joventut. Un espai de sobirania més!
També aprofitarem per retornar la visita que ens va fer l'Agència Romanesa de Joventut.

.
PS: En Comajoan (bloc) ja m'ha informat de quants McDonald's hi ha a Bucarest, així que intentaré mantenir la meva tradició fast-foodista. Hi haurà sarmale als McDonald's romanesos?

Matí caòtic

Avui el matí tot ha anat molt caòtic. El despertador no ha sonat, m'ha despertat un tro que ha sonat com un espetec d'un fuet. Quin ensurt! ràpidament m'he dutxat i m'he vestit, he acabat de fer la maleta per marxar a Romania i m'he adonat que no tenia l'abric! estava a la tintoreria... l'he anat a buscar i he marxat cap a Barcelona, enmig d'una cortina d'aigua i un embassament a l'asfalt. Un camió que anava per sentit contrari a la C-17 m'ha cobert d'aigua al travessar per un bassal.
Per acabar-ho d'adobar m'he trobat un embús, era l'inici d'un embotellament que acabaria tenint més de 2 km, segons Catalunya Ràdio. Era a l'alçada de la Garriga. Un camió ha quedat entravessat ocupant dos carrils, un per sentit...

Quin matí! com serà la tarda?

Ple plàcid però amb conseqüències amb llinterna inclosa

Avui, tal com anunciava Osona.com, ha estat el primer Ple (i esperem que l'últim fins acabar el mandat) sense l'alcalde, en Miquel Franch.
Ha presidit el Ple Lluis Bassas (CiU), però sense ocupar la cadira de Franch, com si s'havia fet en el darrer mandat per part de la llavors primera tinent d'alcalde Flora Vilalta (PSC).
El Ple ha estat relaxat, fins i tot en els punts més calents, com ara la denúncia del Lluís de la manca de respecte dels compromisos per part del PSC, amb connivència convergent. Parlant de compromisos, un servidor ha demanat si la sociovergència farà públics els acords arribats en el pacte de govern. Tot seguit he tastat la manera de fer d'en Bassas, tirar aigua a tot el què sembli vi, i amb tota la tranquil.litat del món, ha dit que el pacte és la suma (integral!) dels dos programes electorals del PSC i CiU. Popera missió, trobar els programes electorals respectius. Recordo el dels socialistes, però no el dels convergents...
S'ha parlat d'immigració, dels carrossaires de Carnaval, de mobilitat, dels casals d'estiu, del Parc Urbà de La Cabanya i d'altres coses, inclòs una Junta General de Gestiomat.
Però el què havia de ser un Ple plàcid, s'ha acabat amb l'oblit del meu portàtil sota al pupitre, fet que no m'ha vingut al cap (quin cap!) fins una hora després quan estava de visita a can Macrobox... He hagut de fer una incursió amb la policia local a la sala de Plens, amb llanterna policial inclosa! Semblava, el policia i jo, que busquéssim els papers del watergate...
I ara toca fer la maleta per anar a Romania (per treball, eh!?).
.
PS: després de trobar la maleta amb la llum de llanterna policial, he passat a posar gasolina, he vist un article anunciat a la portada de l'Avui. És aquest: Sota l'esguard xenòfob local.
PS2: apunt al meu bloc d'Esquerra sobre la política immigratòria: Ambició i consens: política en matèria d'immigració

Plans Locals de Joventut: la secretaria de Joventut lidera les polítiques pels joves i amb els joves

Avui hi ha hagut roda de premsa a la Secretaria de Joventut. L'han fet la Consellera Capdevila i el Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí i ha estat per explicar el lideratge de les polítiques de joventut al nostra país a través dels Plans Locals de Joventut, per part de la Secretaria de Joventut.
Han anunciat que prop de 600 municipis catalans ja comptaran amb plans locals de joventut.
Els Plans Locals de Joventut són l'eina que la Secretaria de Joventut té perquè a Catalunya es facin polítiques de joventut planificades i ajustades a les realitats locals, el què les fa més eficaces. Del Pla de Joventut se'n desprenen actuacions que poden ser subvencionades per la Secretaria de Joventut, ja siguin activitats o inversions en bens immobles.
És important que els joves participin en l'elaboració dels Plans Locals, també en la projecció de les activitats i inversions, això vol dir capacitat d'interlocució i de decidir, de participació, no sols de donar la seva opinió, com algú aplica el calificatiu de participació ciutadana.
Les polítiques pels joves s'han de fer amb ells.

Dies de satisfacció institucional

Aquests dos darrers dies, dimecres i dijous, han estat dos dies que m'he sentit institucionalment realitzat.

El dimecres, el diputat d'Esquerra d'Osona (i el Lluçanès), Josep Maria Freixanet (bloc) va tornar actuar en clau territorial, tal com entenem que ha de ser la tasca del diputat de la nostra comarca. Va ser per defensar els interessos d'un dels pilars estratègics per Esquerra Osona: la UVic.

Com diu en Freixanet, jo crec en la UVic, com a element bàsic de cohesió territorial, del país i de la comarca (i no sols de Vic!), motor imprescindible per la innovació i el canvi de paradigma adormit d'una comarca massa poc productiva (que no la vull productivista, tampoc).

El diputat va demanar respostes al Conseller Huguet per la UVic, aquest s'hi va comprometre per d'aquí 15 dies.

La segona satisfacció institucional ha estat el de la presentació del Llibre Blanc de la prevenció a Catalunya: consum de drogues i problemes associats. Un treball realitzat per diferents professionals i entitats, més enllà de l'administració (però amb ella). El llibre consta de dues parts, una primera on explica la situació del consum a Catalunya i els avenços en la prevenció, i una segona que parla de l'estratègia nacional. Us podeu baixar el Llibre blanc en format Pdf clicant aquí.

És un pas important, molt important. Marca un camí correcte de treball, sí senyor!

Voldria fer un reconeixement a la Maria Estrada, de l'Òrgan Tècnic de Drogodependències, que ha coordinat tot el treball (del qual un servidor, amb el segon cognom canviat -Prats!- també hi ha participat).

Espai de consens pel dret a decidir

Ahir vaig estar en una taula compartida amb gent d'altres partits, de sindicats i d'entitats de la comarca. Era un sopar convocat per la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), on Mònica Sabata i Gerard Fernàndez, a més de l'amfitrió local, Eric Herrera, van presentar la Plataforma als presents.

Tots ja la coneixíem, podríem dir que tots érem del rotllo.

Després de menjar (massa, i amb conseqüències estomacals) i compartir una conversa que anava a dreta i esquerra, amunt i avall, però seguint el fil sobiranista, ens vàrem adonar que feia molt (o fins i tot no s'havia fet mai!) que partits i entitats compartíssim taula per parlar del país, del present i de futur.

Vàrem compartir un espai de consens a l'entorn del dret a decidir. Ho fa possible l'existència d'una plataforma transversal i independent com la PDD, on tots ens hi podem trobar còmodes.

Tal com vàrem compartir en Titot (bloc) i un servidor, seria interessant que la cosa no es quedés en un sopar. Podem anar més enllà, si més no a la comarca, podem portar a terme iniciatives amb tots, mantenint la nostra identitat, sota el paraigües de la PDD.

Això demana, però, un principi d'ètica política que sempre he tingut molt present, el de la no ingerència partidista en la societat civil, l'entrisme leninista que ha fet tant de mal a la complicitat partits-societat civil organitzada.

Ahir hi havia una cosa que ens preocupava a tots, la llibertat del nostre país. Treballem-hi!

Miquel, poca broma amb el cor!

L'alcalde Torelló, el socialista Miquel Franch, ha patit una crisi de salut, podeu trobar l'anunci a Osona.com.

De moment el líder convergent, Lluís Bassas, pren l'alcaldia accidental i amb Pere Galobardes, el segon tinent d'alcalde, del PSC, assumiran conjuntament les competències d'alcaldia.

Poca broma amb el cor! No s'ha d'estirar més el braç que la màniga.

Envio ànims sincers i espero que Miquel Franch es recuperi aviat i del tot.

Patrimoni industrial a Torelló

Avui és el Dia Internacional dels Museus. A la comarca d'Osona s'han fet jornades de portes obertes en els principals museus.
A Torelló, tenim el de la Torneria, però, com l'obra de la Seu, no està acabada, sembla que en un any podrem tenir-lo preparat. Si cal, que algú encengui un ciri.
Però, de la necessitat fent-ne virtut, a Torelló, amb en Gerard Verdaguer al cap davant, conjuntament amb Santi Molera, Jordi Pérez i Bet Soldevila, hem fet una ruta pel patrimoni industrial de Torelló (i Orís, en el cas del Pelut).

2008 Ruta Industrial Torello

Ha estat un matí dur per les meves cames acostumades a caminar del metro a la feina i de la feina al metro, poc més de cinc minuts. Ara bé, adonar-te del patrimoni que es té, tot de cop, és impactant.
A Torelló tenim l'assignatura del turisme pendent, potser caldria estirar aquest filó, el del patrimoni històric industrial. Això, però, també vol dir inversió.
També salta a la vista, veient el que s'ha vist, que a casa nostra (nacionalment parlant) no posem els recursos ni els esforços necessaris per preservar aquest gran patrimoni industrial que tenim. Segurament que no es tenen els recursos necessaris, però sisplau, que no sigui per ganes.

Adéu al Passatge Espanya

El dimarts ens vàrem reunir la Comissió de Noms de Carrers (és cert!) de Torelló amb dos punts a l'ordre del dia, encarar el canvi, o no, del nom del Passatge Espanya i posar nom a un passatge que va del Carrer de Rocaprevera a la Ronda del Puig, just a sota de la casa de La Carrera.
En el primer punt, hi havia damunt de la taula una proposta de l'Assemblea de Joves de la Vall del Ges per canviar el nom d'Espanya per 11 de Setembre. En plenari municipal, ERC també havia demanat que s'encarés el canvi de nom.
És obvi que canviar el nom d'Espanya té un gran pes polític. També és cert que 11 de Setembre té una una importància massa gran per donar nom a un "senzill" passatge.
En la reunió del grup municipal d'Esquerra es va reflexionar a l'entorn d'aquests dos fets. Per respecte a l'11 de Setembre es va posar damunt de la taula que per ser un passatge es podria dir Passatge de la Llisa, en record a una casa que hi havia allà mateix.
Ara bé, pel contingut polític de canviar Espanya, finalment, malgrat ser un passatge, vàrem decidir apostar per Passatge 11 de Setembre, nom de la Diada Nacional, que inclou a tots els catalans.
A més, la impossibilitat a mitjà termini d'anomenar 11 de Setembre a un gran carrer (l'última futura avinguda a posar-li nom, ja li vàrem posar Francesc Macià) també va fer que apostéssim per la Diada Nacional per posar nom al passatge.
Aquesta fou l'elecció, també, de la Comissió de Noms de Carrers.
Ara tenim l'oportunitat, tal com es va puntar en la Comissió, de tenir un Passatge 11 de Setembre en un lloc molt cèntric, pensant, sobretot, en la manifestació que organitzem la Comissió 11 de Setembre de Torelló.
Per cert, el carreró de sota La Carrera es dirà Pujada de La Carrera (després d'un microdebat de si pujava o baixava, sic) i de passada vàrem posar noms als jardins de la finca que es diran Jardins del Rec de les Bruixes, a proposta del representant de l'ADET.
I per acabar-ho de rematar també vàrem posar noms als pàrquings. I per què no hi havia res més!
Així que la Pujada de La Carrera puja (i no baixa) i Espanya deixa pas a l'11 de Setembre. Sempre amb la vènia del Ple que és qui ho acabarà d'aprovar. Esperem que no hi hagi sorpreses...

Quan la imaginació és el substitutiu del recursos econòmics

El President Montilla ha parlat clar, no és la primera vegada, però sembla una gran sorpresa cada cop que succeeix. Aquest cop, ha posat a la Lega Nord al costat de la "desafecció" si no hi ha sistema de finançament nou i òptim, ara.
El finançament és la pedra de toc per qualsevol país, es vulgui autònom, federat o independent. Sense recursos econòmics amb què governar, no hi ha política nacional, social, econòmica o cultural.
Amb competències però sense recursos no es va enlloc. És per això que en la darrera reforma estatutària era tant important blindar el finançament, s'havia d'avançar cap al concert econòmic. La fórmula de l'estatut del 30S era el concert econòmic a la catalana, amb una clàusula de solidaritat amb altres territoris del Regne que no superés el 4% del PIB (ara estem al 10%, fet que no passa enlloc). No va ser així.
Sembla que l'ànima federal del PSOE només existeix en un partit que ni en forma part, el PSC. Així no federalitzarem gaire... A l'hora de la veritat, quan es toquen els euros, el jacobinisme castís de l'esquerra espanyola ressorgeix i parla de ciutadans i ciutadanes i de les seves necessitats, sens e territoris. Em fa gràcia, és quan parlen d'unitat de mercat, en un món global i en una Espanya on una cervesa val al doble a Catalunya que en altres territoris reials d'Espanya.
Acabar amb l'espoli fiscal ja no és una prioritat sinó una necessitat, una emergència nacional, hem d'acabar amb el transvasament fiscal Catalunya-Madrid, ja està bé que el principal capital del(s) Govern(s) de Catalunya hagi de ser la imaginació a manca de calés!
.
Tot llegint l'Avui...
El dèficit de finançament supera els 12.000 milions
Montilla alerta que ajornar la negociació del finançament seria il·legal i diu que no ho acceptarà
Puigcercós insisteix que la proposta de finançament ha de sortir de Catalunya i veu ''molt positives'' les paraules de Montilla

Informació 2.0: quan la informació és un procés

Aquests darrers dies a la blocosfera osonenca hem pogut viure com els blocs i la premsa escrita, a vegades protagonitzada pel mateix periodista viuen una interconnexió molt interessant.
A partir d'un article escrit al bisetmenari El9Nou, per part de Josep Comajoan, sobre els camins ramaders i Olost, diferents reaccions al bloc de Comajoan, on també hi penja l'article imprès, sovint ampliat, com en aquest cas, s'han succeït diferents fets que han anat modulant el que semblava que era el fet noticiat.
Hem passat d'una denúncia contra l'acció política d'un ajuntament, el d'Olost, a una rectificació per part de la Generalitat, als denunciants (SOLC), ja que havien referenciat (falsament) al Govern de Catalunya per justificar els seus arguments (segons nota de la mateixa Generalitat).
Una dinàmica blocaire molt interessant entre les afirmacions inicials d'Aleix Cardona (veieu aquesta entrada i aquesta altra) i l'article modificat de Comajoan (llegiu aquí), amb participació inclosa de l'alcalde de l'Olost, Josep Maria Freixanet (veieu el seu bloc nou).
La informació 2.0 té aquestes coses...

Habemus Terribas, malgrat Mas (el socialista)

D'un dels culebrots polítics dels últims temps, n'ha sorgit fumata blanca: Habemus Papam! millor dit Habemus directora de TV3 (veure notícia).

La incisiva periodista Mònica Terribas ha estat nomenada per la Corpo, dirigida per Rosa Cullell (recordada per un servidor per les seves fèrries defenses a l'Estatut retallat per Mas i ZP en una nit de febrer). A Catalunya Ràdio es manté a Oleguer Sarsenedes.

Amb el nomenament de la Terribas hi ha hagut un prolífer blocaire socialista maresmenc, com és l'ex-alcalde mataroní i actual diputat al Congreso, Manuel Mas (bloc), flagell de sobiranistes, que ha quedat en evidència.

En un d'aquells apunts que un blocaire sempre se'n penedeix, sobretot per quedar en calçotets (en cas de blocaire mascle), en Mas, el socialista, va demanar el cap de la Terribas, a causa d'una entrevista al President Montilla, a l'home fort en matèria comunicativa del Molt Honorable, a Antonio Bolaño.

I mira per on, unes setmanes després el cadàver decapitat que demanava l'ex-alcalde de Mataró, ha ressuscitat a la direcció de TV3. Clar que potser, per Mas (el socialista), saber que la Terribas jo no entrevistarà a ningú durant una bona temporada ja és molt!

És interessant veure els apunts de Saül Gordillo (aquest i aquest) i del mateix Manuel Mas (aquest), amb els respectius comentaris.

Franki: un cas de llibertat

Franki és un jove de Terrassa que ara està a la presó per haver ultratjat la bandera espanyola. Més de dos anys privat de llibertat per una bandera, un símbol que s'hi sent reflectit una comunitat de persones, els espanyols. Però és un símbol al capdavall.
L'Estat liberal weberià es defineix com el qui té el monopoli de la violència (la capacitat de repressió per imposar l'ordre). Quan aquest Estat weberià s'excedeix cau en la tirania, doncs, acaba amb la llibertat.
Presó per ultratjar un símbol és un excés en l'exercici del monopoli de la violència (mantenir l'ordre), aquesta Espanya té massa tendència a l'abisme autoritari per reafirmar-se.
Qualsevol amant de la llibertat li ha de repugnar que Franki estigui a la presó, més enllà del sentiment vers Espanya. Aquest cas atempta contra la llibertat.
(vídeo de Vilaweb.cat)