Reunió amb els regidors infantils del CEIP Vall del Ges

Avui he anat a visitar els regidors del consistori infantil de Torelló que representen al CEIP Vall del Ges.
Ens han vingut a rebre abans d'entrar a l'aula davant uns cartells on els regidors infantils expliquen les seves aficions, després hem arribat a l'aula i tot seguit alguns alumnes ens han fet preguntes després d'ahver-nos presentat. Amb mi també hi era la Montse Ayats, la regidora d'ICV-CdG.
Ens han preguntat per la feina que fem, per què estem en la política, en quins partits estem, si ens tornarem a presentar, què vol dir estar en un partit polític i moltes altres coses, entre les quals la seva proposta estrella: un cinema.
La veritat és que l'hora s'ha fet curta i els nanos han estat atents i escoltaven. Quitxalla escoltant i parlant sobre política. Sorprenent?
Crec que és important apropar la política i els polítics als nens (com a d'altres sectors de la població). La política i els polítics són un element bàsic de la democràcia, i allunyats i aliens a la ciutadania fa que tot es perverteixi i perdi sentit.
El 17 de març hi haurà el segon Ple Infantil de Torelló, us convido a ser-hi!

Saber dir adéu

Fa unes setmanes hi va haver una controvèrsia amb el fet que l'entrenedor de futbol del Mallorca, Gregorio Manzano, escrivis al seu bloc un apunt (4 años después, curiosament aquest apunt no hi és en la versió en català...) que sonava a comiat. Això va passar en un moment que es rumorojava que no renovaria i que possiblement tenia una oferta del Sevilla.
Aficionats i premsa esportiva va posar el clam al cel: com podia acomiadar-se a mitja temporada i en un moment dolç de l'equip?
Goyo Manzano va sortir donant explicacions que no era un comiat, si no que volia agrair als qui li han donat tant a l'equip balear.
Segurament Manzano marxarà i segurament aquell apunt és un comiat o una avançada d'aquest. I crec que és un bon comiat, elegant i generós. Un comiat on el que s'acomiada no es posa el centre del món.
Saber dir adéu, saber plegar, i més en un lloc de responsabilitat, de lideratge i de l'esfera pública és important. L'absència d'un regust amarg de rancúnia, sovint egocèntrica, fa que la continuitat dels projectes, després de l'adéu, amb altres persones, sigui més fort i amb més possiblitats d'èxit.
Els projectes són com una cursa, que no s'acaba finsa al final, fins que no atravesses la meta. I aquesta és l'adéu. Un bon adéu, a més, és la millor inversió pels que venen després.

A la imatge, una vinyeta d'Aleix Saló, sobre un dels casos de no saber dir adéu. N'hi ha molts més...

La Trobada Nacional de Joventut: El Full de ruta dels joves (TV3) i fotografies

Interessant vídeo sobre la Trobada del Pla Nacional de Joventut i sobre els joves, enc concret de la rebaixa del dreta a vot als 16 anys.

Generació Ni Ni, la decadència juvenil!

Ahir en la presentació del llibre de 30 anys de polítiques de joventut, va sortir a debat la generació Ni-Ni.
Carles Feixa, antropòleg de terres de ponent, va explicar que aquest terme el va crear Avalot, les joventuts de l'UGT per denunciar la precarietat dels joves. Ara, però, gràcies a una tele progre (com va dir Eugeni Villalbí), dóna nom als joves en general.
Històricament sempre ha estat oberta la veda per l'atac a la joventut com a decadent. Els clàssics grecs ja ho feien.
En el torn de paraula del públic, un regidor de CiU del Bages, va dir que l'administració pública ha sobreprotegit als joves i que aquests s'han acomodat, avalant la teoria Ni-Ni (versió la Sexta). Per acabar-ho de reblar, el sociòleg Lluís Tolosa ha dit que s'hauria de comparar on fan cua els joves d'aquí (per anar a OT, sic) o els de Xina (a muntar negocis i a buscar feina per promocionar-se). Jo he vist molts joves fent cua a les Borses Joves d'Habitatge per intentar trobar alguna solució per aconseguir l'habitatge...
El Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, va fer un bon article al respecte a El Punt (Generació Ni-Ni?) , quan el va penjar al Facebook, algú hi va deixar un comentari que deia que més que Joves Ni (estudia)-Ni (treballa), s'hauria de parlar de pares In-In: incompetents i inacapaços d'educar als seus fills.
Com va dir Aleix Saló (bloc), en la presentació del seu llibre "Generació Bombolla", els joves actuals són fills d'una bombolla d'hiperprotecció familiar que ha topat amb una altra bombolla, la immobiliària. La cosa va per aquí...

Post curt no apte per a joves (perquè no llegeixien)
Dèria: I tu ets un Ni-Ni?
Eugeni Villalbí: Generació Ni-Ni?

Ser un jove d'orígen català a Amèrica, per exemple

Ahir un grup de joves de Casals Catalans de l'exterior van participar en una taula rodona en el marc de la Trobada de Joventut que organitzem a Manresa.

Hi havia joves de casals de Costa Rica, l'Argentina, el Québec i Equador.

el que va quedar demostrat que viuen amb molta intensitat la seva identitat, sovint transmesa familiarment, ja que la majoria de joves dels Casals (a excepció, per exemple, del del Québec, que solen ser de joves que han anat allà a estudiar o treballar) no han viscut a Catalunya.

Aquest fet ens porta a una doble reflexió sobre com viuen la identitat catalana aquests joves catalans o els que vivim aquí. I l'altra reflexió és el fet de veure que els catalans no ens dissolem en els països que ens acullen, el que no vol dir que estiguin "integrats" en aquests països. No cal perdre els orígens per acomodar-te en la societat que t'acull.

Per altra banda, el Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, va posar damunt de la taula que el fet que els joves prenguin protagonisme deins els casals, aquests són més dinàmics i miren cap al futur. Els casals catalans de l'exterior no només poden viure de la nostàlgia.

El Ple de Torelló en crònica, vídeo i àudio

Podeu llegir notícies sobre el Ple de Torelló a:
Osona.com: La Universitat de Vic, la neteja viària i l'aigua centren el ple de Torelló
El9nou.cat (vídeo): Torelló resol el conflicte laboral amb el personal de la neteja viària
ElTer.net (àudio): Torelló amplia el pressupost i posa fi al conflicte amb el servei de neteja
Radio Ona: Nou sistema d'ajuts, via concorrència competitiva, per les Ampes de Torelló

Un Ple desacompassat

El Ple d'ahir va ser d'esacompassat, la filarmònica política de Torelló no era harmoniosa.
Vam començar amb una prèvia on la Junta General de Gestiomat ratificava el gerent de Gestiomat per després dissoldre la societat.
S'aprovava una modificació del contracte del servei de neteja de la via pública que comportava un augment de 50.000€ respecte a l'aprovat feia poc d'un mes i l'alcalde deia que no tocava parlar d'aquests 50.000€.
Es va dir que l'Espai Dona (que encara ningú sap què ha de ser) ja no va a l'antic edifici de Correus sinó que possiblement anirà al Club, quan un dels debats més intensos entre ERC i la sociovergència per aprovar conjuntament el Pla de Barris era l'ús del Club en clau centre cívic preminentment per a joves i entitats i es destinava un espai concret per l'Espai Dona.
Es va denunciar un conveni amb el Consell Comarcal de la recollida d'animals, però del qual l'alcalde en va dir que no n'estaven descontents (per què es denuncia, doncs?!)
Es va modificar per enèsima vegada les bonificacions de la piscina i l'alcalde diu que l'ajuntament el que ha de fer és rectificar quan s'equivoca. El que hauria de fer és no equivocar-se tant sovint, dic jo... humilment.
El portaveu de CiU es va proclamar seguidor de la revolució permanent i l'alcalde rebutja la mà estesa del cap de l'oposició (un servidor) per treballar perquè la UVic també compti amb Torelló, mentre els portaveus de PSC i CiU assenteixen cordialment les paraules d'un servidor...
I per acabar, el regidor d'Hisenda que arriba tard i en l'apartat d'informacions replica als grups de l'oposició pel què s'imagina que li hem dit en el punt de la modificació del contracte del servei de neteja que he fet esment unes quantes línies més amunt (que en minuts de Ple va ser molt).
O no vam trobar el compàs o això de la política municipal és infinitament sorprenent.

El Ple de Torelló en 2 minuts

De blocaires.osona a l'osonosfera.cat

El passat divendres al Casino de Vic, es va fer l'assemblea constituent de l'osonosfera, la comunitat blocaire de la comarca d'Osona.

Tot va començar un 22 de novembre del 2007 a les Gorgues, amb la presentació del manifest blocaires.osona. Aquell va ser un primer pas fet per blocaires que ens movíem en la política).

A partir de llavors, la comunitat blocaire va superar el primer nucli "polític" i l'olla 2.0 va anar fent xup xup i la comunitat blocaire osonenca ha vist néixer un portal de referència, hem fet diferents conferències, hem estat presents a la Catosfera i vàrem tenir un paper en els Premis Blocs que es va celebrar a Vic al 2009.

El divendres érem l'Adriana Barba (elegida presidenta), el Joan Ballana, el Josep Comajoan, el Dani Martínez, Joan Ayats, Jordi Vila, Guillem López, Carles Banús, Jordi Font i Iñaki Escudero, però la Osonosfera són tots els blocaires de la comarca.

Apunts sobre l'osonosfera

PS: un bon salt de blocaires.osona a l'osonosfera

Post curt no apte per a joves (perquè no llegeixien)

Els joves llegeixen menys que fa uns anys, però estan més pendents d'Internet.
Només una pregunta: què es fa davant una pantalla d'ordinador o de mòbil si no és llegir? Només es pot llegir a través dels llibres o del paper? És que tenim uns joves que són un desastre...
La Vanguardia: Los adolescentes catalanes leen un 10% menos que hace seis años

Ernest Maragall: entre la venjança i les 100 famíles

Hi ha una teoria que diu que a Catalunya històricament han manat 100 famílies, que en la història contemporània s'han situat en els partits dominants, llegim CiU i PSC.

Parlem de gent de Barcelona i de tradició familiar burgesa.

És el que en podríem dir classes dominants del país, en termes clàssics.

Un dels grans impactes psicològics de l'accés al govern del primer tripartit, va ser l'accés al poder de subalterns com ara els de comarques o l'àrea metropolitana. Amb el segon tripartit, amb Montilla al davant, substituint a Maragall, aquesta situació encara s'accentua.

L'estat polític natural per aquesta classe dominant és la sociovergència, implícita (pactes socials i econòmics) o explícita (encara mai editada) amb un govern liderat per CiU i acompanyat pel PSC de Sant Gervasi.

Aquest PSC de Sant Gervasi és el de Maragall i Castells, al que alguns anomenen sector catalanista. Potser és millor dir-ne sector sociovergent.

Segurament el moviment radical en dos passos (conferència i article)en el taulell d'escacs de la política catalana protagonitzat per Maragall (Ernest, wiki) és una barreja entre la venjança (servida freda) per la decapitació del seu germà al front del PSC i un moviment per tallar les ales a un futur govern de subalterns de comarques i de l'àrea metropolitana i on el PSC pactés amb CiU. I això no seria possible amb Montilla (ni amb els montilles) al davant dels socialistes, però sí amb un Castells.

La fórmula de govern tripartit d'esquerres pot agradar o no, però suposa fer trontollar les estructures psicològiques del país amb l'entrada de sectors no dominants (social, econòmic i territorialment) al govern, i a alguns això no li agrada gens i els fatiga.

Web del col.lectiu Els altres andalusos: El final de les cent famílies?
Ernest Maragall: PSC y Catalunya (l'article d'opinó)
La Vanguardia: Ernest Maragall ve a Catalunya "fatigada" del tripartit y cree que no sumará en las próximas elecciones
Avui: José Zaragoza: "Quan tens responsabilitat de govern i veus que has comès un error, cal rectificar"

El Periódico: El PSC tanca en públic la crisi i obre el pols entre bastidors

Nació Digital: Carme Capdevila: «El tripartit no ha sabut comunicar-se amb la gent»
PDF amb la conferència del Conseller Maragall (a través de Vilaweb)

Seguiment de l'esmorzar 2.0 a Joventut per twitter

La setmana passada, el Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, amb el Julià Fernàndez, Director de l'Agència Catalana de la Joventut, es van reunir amb persones de referència del 2.0. Podeu llegir el seguiment de la trobada al meu twitter: twitter.com/jordicasals
Les persones que van participar en la trobada van ser l'Eduard Batlle, l'Oriol Lladó, el Pau Canaleta, l'Àlex Gutiérrez, el Jesús Ferré, la Trina Milan i el Toni Aira, i ens va donar un cop de mà en Jordi Font.
Gencat.cat/Joventut: El secretari de Joventut es reuneix amb blocaires per recollir les seves propostes per al nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya

Carnaval de Torelló 2010

El Cop d'Estat del Rei Carnestoltes (El9TV)

El Pullassu...
1


2


... i 3



El9Nou.cat
Fotogaleria del Carnaval de Terra Endins 2010
Fotos de les senyoretes i els homenots

Osona.com
Galeria de fotos de les Senyoretes (i els Homenots!)
Galeria de fotos de la Rua 1
Galeria de fotos de la Rua 2

Dissabte: La Rua del Carnaval de Torelló

www.carnavaltorello.cat/rua

Divendres: Senyoretes i Homenots a Torelló

www.carnavaltorello.cat/senyoretes

Esmorzar 2.0: joves, administració i TIC

Demà la Secretaria de Joventut (facebook i jove.cat) hem organitzat un esmorzar 2.0 del Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, el Director de l'Agència Catalana de la Joventut, Juli Fernández (bloc) i un servidor, amb persones vinculades al món de la comunicació, de les eines 2.0 i que també puguin donar idees des de perspectives territorials diferents.
Comptarem amb la presència de l'Eduard Batlle, l'Oriol Lladó, el Pau Canaleta, l'Àlex Gutiérrez, el Jesús Ferré, la Trina Milan i el Toni Aira.
Ens donarà un cop de mà per dinamitzar la trobada en Jordi Font (twitter).
En aquest esmorzar 2.0 parlarem de comunicació, d'interlocució de joves i administració i de participació, tot amb el rerefons de les TIC i les seves possibilitats. L'administració comença a urgir que es posi al dia i sigui prou permeable a l'ús de les TIC.
La pugna entre la jerarquia administrativa i la jerarquia líquida està servida.