Parlant de la independència a El9Tv

M'acabo de veure a la tele, a El9TV, en un especial del program de debats polítics Angle Obert. Normalment aquest programa és conduït per l'Agustí Danés i participat per polítics comarcals que parlem de temes que afecten la comarca i el país.

Aquest cop, però, el debat l'ha conduït en Josep Comajoan (bloc) i el tema era girava a l'entorn de la pregunta "Catalunya pot ser independent el segle XXI?", proposat per estudiants de l'UAB que participen en una assignatura que treballen els mitjans locals i comarcals. L'any passat, es va fer un debat similar però a l'entorn de la immigració.

Els companys de tertúlia han estat el convergent Xevi Solà (que ja hem compartit d'altres moments polítics...), la socialista Lluïsa Carbonell i la professora italiana de la UAB Laura Cervi.

Des del primer moment s'han creat dos blocs, el sobiranista format per un servidor i en Solà (ara toca, això de la independència a CiU?) i per l'altra banda la socialista Carbonell, molt interessada en la meva condició de no nacionalista i sí independentista, i per la italiana Cervi encaparrada a Padanitzar l'independentisme català.

Puc constatar que m'he d'aprimar uns quilets, que el Frenadol em va durar fins a la mitja part i que el que motiva al PSC i a CiU no és la independència sinó fotra-se les un contra l'altre.

L'Isaac Peraire, que era allà el dia de la gravació n'ha fet una crònica, la podeu llegir en el seu bloc.

Un tomb, entrada la nit, per part de la Torellonosfera

Mig ensortint del grip, és tard i acabo de fer els comunicats sobre el darrer Ple (els podeu llegir a la web d'Esquerra) i d'enviar un apunt al bloc d'Esquerra (que podeu anar seguint les actualitzacions a través de la columna dreta d'aquest bloc). L'apunt que acabo d'enviar és sobre un fet surrealista: el PSC s'ha abstingut en una moció que va impulsar l'equip de govern de Torelló, format per regidors del... PSC!
Seguint en el surrealisme em trobo en el bloc de l'Enric Xicoy un apunt on diu que votarà el PP! quan pitjor millor... vaja! L'Enric ha dinamitat la noció clàssica de vot útil. Gairebé li faré cas, ...
M'he animat i he fet un tomb per part de la Torellonosfera, en Jaume després de no escriure res des de l'agost del 2007 (Jaume!!!!!!!) ha penjat un apunt sobre l'AVE i ZP.
He seguit amb els nous blocs, el de l'Albert i la del David, em quedo amb dues reflexions que fan sobre les eleccions i el fet de votar. Podeu llegir l'apunt de l'Albert aquí i el del David aquí.
Per acabar, amb els blocs més lírics de la Vall del Ges, veig que la Rosa fa massa temps que no escriu al seu bloc i que en Joan (bloc), per sort, escriu com sempre (de bé).
.
Foto: la Lluna que pescaria si no estigués massa cansat (treta de Nació Digital)

El grip i l'agenda

És curiós que en ple segle XXI un virus com la grip (wiki) pugui entrar dins la nostra societat post-moderna i castigar-nos el nas, el coll i altres parts del nostre cos inutilitzant-nos per uns dies. Personalment, l'ofensiva vírica es mostra en forma d'aixafament a l'esquena.

El grip és un dels virus més mutants i eficaços, tenim vacunes, però el virus muta tant ràpid que aquelles es queden obsoletes.

El virus de la grip ens recorda que som un ser més en aquest planeta i que de cap manera el dominem absolutament. Si no, segur que no ens aixafaria una agenda marcada des de fa més de quatre anys, just quan es va anunciar que es començaria a fer el Parc Urbà de la Cabanya de Torelló (durant la campanya hi vam prestar atenció en aquesta zona, veieu aquest apunt). El fet d'aquesta tardança a l'hora de materialitzar l'obra ja ha sortit en algun ple, mireu aquí.

Avui, el virus, esquivat durant molts dies, ha modificat la meva agenda...

Cartellera electoral a Torelló

Foto feta al 22 de febrer, inici de campanya de les eleccions espanyoles del 2008. Cartellera electoral a la Plaça Nova de Torelló... són cartells de les municipals del 2003!

Ep, que la campanya ha començat avui.

Un cop ha sonat l'última campanada de les 12 de la nit, ha començat oficialment la campanya, que vol dir que ara els partits ja poden demanar el vot legalment, fins ara es podia fer campanya, però sense demanar el vot explícitament, però vaja...
El Gobierno de España fa temps que fa campanya a cops de taló superguai daaaal Jose!, el PP fa temps que monta actes electoralistes juntament amb uns Bisbes peperos.
CiU fa temps que entre baralla i baralla fa campanya a favor de (agafeu aire): donarsuportaZPperfercaureelgovernd'entesa,ainoperl'estabilitatd'espanyaicatalunyaperqueenduranquenoésindepediuquecatalunyaésespanyaperòpotsersíquealfinalpactaremambelpp.

Esquerra mostra i mostra el candidat (Joan Ridao, bloc), el mostra tant que ja surt a Polònia i li foten molta canya, potser massa i tot.
Els d'ICV alternen el tren i la bici de l'Herrera, treuen el nas en el rebentement d'EUPV conjuntament amb el Bloc Nacionalista Valencià (aliat de CDC!!!), però aniràn amb els d'IU per tenir grup parlamentari propi.
I els no nacionalistes espanyolistes reclacitrans s'han barallat entre ells perquè volen un bon cacho de vot antinacionalista perifèric (sic). Fa temps que el Rivera s'ha vestit de metge en contra la malaltia nacionalista i que l'ex-socialista Rosa Díez fot canya (diferent que la de Polònia al Ridao) al PSOE.
Però la campanya ha començat avui, eh!
..
PS: com que no hi demanàvem el vot nosaltres ja vam presentar el bloc de campanya d'Esquerra Osona: http://osonamadrid.blogspot.com
.
Què pensen els candidats per Barcelona sobre la immigració?

.

Construïnt l'Estat Català del Benestar, conferència de la Consellera Capdevila a Vic

Aquesta setmana, el dimarts, l'Honorable Consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, va fer una conferència a l'Aula Magna de la Universitat de Vic. Aquesta conferència és una d'un seguit que ha anat fent per tot el territori del Principat sobre l'Estat social de Catalunya, on parla de les polítiques socials del govern català i de la futura Llei de Serveis Socials.

La Consellera va afirmar que el paradigma de les polítiques socials han de passar de l'assistencialisme i del familiarisme a l'universalisme. Aquest és un gran pas endavant, i en voler acabar el "familiarisme" (és a dir, amb comptar la família com un agent més en la tasca de treball en serveis socials) és un canvi cultural.

En un article escrit ja fa un temps, arran de les dades sobre la pobresa a Catalunya, feia referència a l'estat del benestar en diferents indrets. En l'àmbit llatí d'Europa l'estat del benestar sempre ha estat dèbil i escapçat, carregant la responsabilitat en la família, donant per fet que la família està per la labor.

És bo canviar de paradigma de serveis socials i eixamplar l'Estat Català del Benestar, tal com va dir la Consellera Capdevila.

PS: el cabdill de la PxC ja va haver de fer el numeret en el piscolabis, estava indignat perquè no tenia públic....

Contra la pobresa: Estat del benestar.

Notícia a El9Nou.CAT, d'on en surt la foto.

Habitatge jove al Parlament de Catalunya

Avui, el Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, acompanyat pel Director General de l'Agència Catalana de la Joventut, Julià Fernández, ha comparegut al Parlament de Catalunya en la Comissió de Joventut.
Entre altres coses, com ara el Pla d'Actuació 2008-2011 i la Llei de Polítiques de Joventut, ha parlat sobre el programa de la Xarxa de Borses Joves d'Habitatge (XBJH).
La XBJH depen de la Direcció de Programes de l'Agència Catalana de la Joventut, Direcció de la qual m'han encomanat dirigir-la. La funció d'aquesta Xarxa nacional és la de facilitar l'accés de l'habitatge als joves, ja sigui a través d'aconseguir un pis de lloguer amb un preu menor al del mercat o bé sigui a través d'ajudes al lloguer.
A més, però, també té la funció d'incidir en el preu de l'habitatge. Això ho aconseguim controlant la major part possible dels pisos de lloguer del mercat, oferint unes garanties als propietaris a canvi de reduïr el preu. Òbviament és un programa estratègic de llarg recorregut, però podem dir que del 2006 al 2007 hem més que doblat el nombre de propietaris atesos en la XBJH, això és una molt bona senyal, estem guanyant la confiança dels propietaris perquè posin els pisos en lloguer i a un preu més just. El lloguer just és una bona eina contra l'especulació.
Queda molt camí per fer, però l'estem fent. Enguany creixarem en totes les demarcacions obrint nobes borses a Vic, Manlleu, Ripoll, Sant Celoni, Vilaseca i l'Anoia. A més comarcalitzarem les borses de Tortosa i de la Seu d'Urgell a més d'ampliar la cobertura de la de Tremp als Pallarsos i a l'Alta Ribagorça. La XBJH ha d'anar creixent i d'una forma equilibrada en el territori, per aquest mandat ens hem marcat l'objectiu d'arribar al 90% de joves, ara ja donarem cobertura a 2/3 parts dels joves.
.
Servei de Borsa Jove d'Habitatge, clica aquí.
Notícia sobre l'extensió de la XBJH, clica aquí.
Servei d'assessoria on-line en matèria d'habtatge del Jove.cat, clica aquí.

Esquerra 2.0

Aquesta setmana hem presentat la campanya d'Esquerra Osona per les eleccions espanyoles. És una campanya 2.0. Ho podeu llegir al meu bloc d'Esquerra.
A més, tenim un bloc de campanya: http://osonamadrid.blogspot.com
Aprofito per presentar en el meu bloc els blocs de dos companys del grup municipal de Torelló, un és regidor: l'Albert Soldevila; l'altre és membre actiu del grup de treball, és el David Tanyà. Dos blocaires osonencs més. I una cosa, la Torellonosfera comença a ser potent...
Podeu llegir el bloc de l'Albert aquí i el del David aquí.

A Ràdio Ona li costarà 2.500€ ser una emissora d'Espanya

Cada cop més sovint parlem de les balances fiscals i el dèficit fiscal que pateix el nostre país. Ara fins i tot el PSC ja demana la publicació de les balances.
Però vull explicar el cost que pot arribar a tenir formar part de l'Estat espanyol. En el cas de Ràdio Ona: 2.500€.
Aquest és el preu que el Patronat haurà de pagar per presentar uns plànols al Ministerio en castellà, això vol dir traduïr un informe i refer els plànols al castellà.
Algú dirà que no és molt. Per mi sí. És una pèrdua de diners que els llançarem pel simple fet que Espanya no entén que més d'un terç del territori de l'Estat hi existeixen més llengües oficial a més del castellà.
Espanya plural?

Les urgències de Torelló i el lideratge comarcal

Fa uns Plens, Esquerra Republicana de Catalunya vam donar suport a qualsevol actuació que podés fer l'alcalde de Torelló, Miquel Franch (PSC), per mantenir les urgències a Torelló i evitar que les urgències nocturnes de tota la comarca (en aquest aspecte el Lluçanès ja és independent)es centralitzessin absolutament a Vic. CiU també s'hi va apuntar.
Hem anat avançant en la via Torelló, que ha esdevingut via Vall del Ges, Orís i Bisaura. Properament es farà una trobada a Torelló amb polítics municipals de l'àmbit suara esmentat.
L'èxit en la missió de mantenir les urgències és complicat, potser fins i tot utòpic. Però ho lluitarem, perquè ens ho creiem.
En el bloc del periodista Josep Comajoan s'apunta la pregunta de si Torelló pot liderar un tema de comarca (veure notícia a El9nou.CAT).
La resposta hauria de ser que sí. Aquesta és la resposta que jo tinc. Però els fets, és que la comarca pateix d'un vigatanisme mal entès, del que es mira el melic perquè espensa que és el centre del món mundial. No és un tòpic.
Amb el nou sistema d'urgències centralitzat, segur que no sols es planteja per una qüestió de comarca i de servei, tothom sap de les mancances de Vic en matèria de personal d'urgències, per exemple.
Però també podríem parlar del plantejament de la Vegueria de la (Gran) Catalunya Interior, projecte de l'alcalde de Vic, al marge dels alcaldes d'Osona, per no dir de la resta d'aquesta seva (Gran) Catalunya Interior.
Des de Torelló també volem liderar la comarca, i amb el tema de les urgències més que mai, perquè cap líder comarcal legitimat (ni Vic ni Consell Comarcal) no defensa el bé comú de tota la gent d'Osona.

Teatre, todo es puro teatroooo!

Aquest ha estat un capdesetmana de teatre.
El divendres, vaig assistir a l'estrena de "Raons Trigonomètriques" de l'amic i company de projecte de poble Joan Crosas (bloc), el dissabte del tret de sortida del Butaka Jove a Mataró i el diumenge a un ple total per "A la Toscana" (a la web de La Vanguardia), de Sergi Belbel.

L'obra del Joan és gairebé art total, amb poesia, teatre, cinema i música en directe, amb la Coral Lloriana. Amb moments estelars, en especial amb un pre-final in crescendo amb explosió retòrica sublim. En Joan encara ha de créixer com a artista, i segur que arribarà amunt, té un talent especial que Torelló ha de mimar.
El dissabte vaig poder viure in situ l'estrena de Butaka Jove a Mataró, una actuació destinada a facilitar l'aproximació dels joves al teatre. Al Club Clap hi va haver un ple total per veure un esplèndid espectacle de Hip-Hop i dansa. Espero que la gent de Xarxa i de Butaka tinguin èxit en aquest nou projecte a la capital del Maresme.
I per acabar, el diumenge, també al Cirvianum de Torelló, Sergi Belbel ens va fer endinsar en la deconstrucció de la destrucció d'un arquitecte d'èxit a través del subconscient perdut en malsons amb banda sonora de mòbil. Tot per arribar a un inici a la Toscana, amb amenaça de bucle "si no diu el que mai diria". Segurament no aclareixo res, però és perquè l'aneu a veure. Us agradarà...

Els bisbes i la política

Continua una controvèrsia que sols té tanta força fruit de l'anticleri-calisme (que no agnosticis-me) d'aquest país nostre i el del costat.
La Conferència Episcopal Espanyola s'ha pronunciat a favor del vot al PP i en contra al del PSOE (o viceversa). No ho ha dit explícitament, però sí que ho ha fet implícitament. Pel mig hi han barrejat les converses amb ETA i el fallit procés de pau.
Alguns bisbes catalans, com el de la Seu d'Urgell se n'han desmarcat, així com l'Abat de Montserrat.
Jo, ateu confès, crec que els bisbes tenen tot el dret a opinar públicament, jo diria que fins i tot a fer campanya activa per un partit polític, al cap i a la fi representen una bona part de la ciutadania, però segurament l'Església i els anticlericals sobrevaloren la força social i d'opinió d'aquesta.
Segurament aquestes afirmacions polítiques poden provocar contradiccions internes entre creients catòlics, però potser aquests s'haurien de plantejar el per què els bisbes defensen un partit i no un altre. Per què els bisbes no poden ser elegits democràticament. Per què l'Església catòlica té una estructura tant jeràrquica i antidemocràtica. Però aquestes preguntes se les haurien de fer els catòlics.
El què no és de rebut, és que el José Blanco, Secretari d'Organització del PSOE, amenaci en modificar el finançament de l'Església (ara es pot escollir donar un 0,7% a una ONG o a l'Església quan es fa la declaració de la renda). Aquest revanxisme simplista, utlitzant mesures pròpies de l'Estat en benefici del partit, és tant antidemocràtic com l'estructura de l'Església. I de laïcista no en té res...

Nota de la Comisión Permanente de la Conferencia Episcopal Española ante las elecciones generales de 2008

Joves immigrats, joves catalans

Avui, a l'Agència Catalana de la Joventut, comencem un seguit de formacions a informadors juvenils en matèria d'intercultu-ralitat.
Catalunya té una realitat que hem d'encarar, i els joves d'origen immigrat són una part de la nostra població que hem de posar especial atenció, ja sigui per fer una bona política d'acollida (on els Punts d'Informació Juvenil tenen un paper important) i d'acomodació com pels que ja fa més temps que són aquí. No ens podem permetre immigrants de segona generació, això seria el nostre fracàs a l'hora d'incorporar aquests nous catalans a la nostra societat.
Aquests dies podem celebrar que una osonenca ha guanyat el premi literari Ramon Llull, el seu nom és Najat El Hachmi. Una catalana de primera generació. Hi ha qui se'n felicita, sense esmentar plantejaments d'importants companys seus.
A continuació, podeu llegir l'article d'opinió que publica la Revista Mà (bloc), que ja té el número 2 al carrer (podeu baixar-vos la en format pdf clicant aquí):

Joves immigrats, joves catalans
Catalunya ha viscut un nou procés migratori d'entrada de persones provinents d'altres indrets. Si al llarg del segle XX aquests processos havien estat protagonitzats per persones provinents de diferents indrets de l'Estat Espanyol, actualment el procés és fruit de migracions des de països sovint amb models culturals i socials molt diferents als catalans.
Aquest procés no és conjuntural, no és momentani. Al contrari, és estructural, un procés que està canviant el perfil de la nostra societat.
Aquesta realitat comporta molts reptes, que es poden resumir amb el d'enfortir la cohesió social. Això vol dir incorporar els nous veïns a la societat catalana.
Per això hem de prestar atenció al joves d'origen immigrat. Hem de treballar perquè la seva incorporació en la nostra societat sigui plena i que aquest procés no s'allargui més d'una generació.
El concepte d'immigració de segona generació representa el fracàs de Catalunya a l'hora d'encarar la incorporació dels nou vinguts a casa nostra.
Hem de passar de l'immigrant de segona generació al català de primera generació.
Però la realitat és que hi ha una disfunció legal (per exemple amb els permisos de treball dels joves reagrupats) i de recursos econòmics per posar al dia les polítiques socials. Un nou sistema de finançament de Catalunya té més sentit que mai.

Foto: Najat El Hachmi i Paco Candel, extreta del bloc de Cesc Poch, que compte amb aquest apunt interessant: Najat El Hachmi / Paco Candel

Històries per no dormir i històries per dormir molt bé

L'altre dia, escoltant el Barça al cotxe, a RAC1, vam escoltar una intromissió terrorífica, la veu afònica i rabiosa d'Aleix Vidal-Quadras, català il.lustre vicepresident del PP, no del català perquè es va autoexiliar a la Metròpoli madrilenya.
L'agressiu verb de Vidal-Quadras escupia arengues radicals nacionalistes de fer caure el govern socialista i als seus aliats (?) nacionalistes, de "salir de esta mierda", deia, que la unitat d'EspaÑa (amb Ñ ñ) està en perill.
La reacció dels locutors esportius va ser la mateixa que la meva: quina por...
He buscat al Google i he trobat: Vidal Quadras o Aramís Fuster, apunt al bloc de Marc Vidal del maig del 2006. Algunes coses es queden quietes... i no deixen dormir!
Per sort, d'altres sí que estan canviant, com per exemple que la primera vigatana a guanyar el premi Ramon Llull es digui Najat El Hachmi (Notícia a El 9 Nou). No vull dir que si es diguès Carme o Maria seria pitjor, però que una noia amb nom ple de fonèmes aliens al català guanyi un premi literari català de prestigi demostra que la nostre llengua està avançant i que és viva.
No sé si ajudarà molt, però segurament que també és positiu que el Departament dels Pirineus Orientals (ergo Catalunya Nord) ha aprovat un text que reconeix el català com a llengua oficial (llegir a l'ACN aquí).

PS: M'agradaria trobar un enllaç amb el tall de veu terrorífic del Vidal-Quadras, si algú em pot ajudar...

Ahir el Pullassu i avui les Senyoretes

Ahir el Pullassu (podeu veure el vídeo de El9TV, abans no l'arxivin, aquí) i avui...

I demà la Rua!