Funcionaris extremenys finançats amb la solidaritat de les famílies catalanes

En el bloc de Loburromasque, vaig trobar la taula que podeu veure, on es fa una relació de quants funcionaris per habitant tenen les comunitats autònomes. Podeu comparar-ho amb les balances fiscals, curiosament, les que aporten més (les que pateixen més dèficit fiscal) són les que tenen menys funcionaris. Amb què es gasten, doncs, els recursos les comunitats receptores?
I llavors encara parlen d'igualtat...
Clica damunt la imatge per veure bé la taula.

CiU de Muntanyola: vergonya política

(Vídeo extret d'El9TV)

Avui s'ha viscut un d'aquells episodis grotescos que fan allunyar la política de la ciutadania. El lloc ha estat a Muntanyola.
A petició del Grup Municipal d'ERC-AM, s'ha celebrat un Ple Municipal extraordinari a les 11 del matí i en una sala alternativa de 10 metre quadrats!
Per què aquest fet tant estrany? Doncs perquè l'alcalde de CiU, Ramon Llorà, havia de justificar el trencament d'un pacte amb ERC en què s'havien de repartir l'alcaldia 2 anys i 2 anys. Els resultats de les eleccions, amb una diferència de 6 vots, va ser CiU 3 regidors, ERC 3 i PSC 1.
Ramon Llorà, alcalde de Muntanyola per CiU, ja és un símbol, el del qui no respecta els pactes, perquè els pactes del repartiment del mandat demana molta confiança mútua. I a traïció, CiU, liderada per Llorà, l'ha trencat per acaparar el poder que havia pactat compartir.
Llorà demostra que no sap respectar els pactes i que, a més, no té la talla política suficient per encarar els seus actes: un Ple a les 11 del matí d'un dimarts i en una sala de 10m2 és vergonyós!

ElTer.net: CiU trenca definitivament el pacte amb ERC a Muntanyola

S'acaba el curs polític a Torelló. Del Tercer Espai a la Sociovergència

Ja hem fet l'últim Ple municipal del curs polític, el qual va començar amb la constitució d'un consistori on el PSC era la força més representada però que perdia dos regidors que alhora li feien perdre la majoria absoluta.
CiU, qua va anar a buscar el veterà Lluís Bassas, va aconseguir sumar dos regidors, però es va quedà un per sota dels socialistes.
Iniciativa - Ciutadans del Ges van perdre un dels dos regidors.
Finalment, ERC vàrem triplicar la representació i passàrem d'un a tres regidors, aconseguint esdevenir el tercer espai buscat i ser claus per fer majories, sempre que ... la sociovergència no es materialitzés a Torelló, així com va passar al Consell Comarcal. Va passar, amb 6 mesos de retard, però va passar.
Ja vàrem dir que nosaltres, ERC, teníem vocació de govern, però que no ho volíem fer de qualsevol manera, que nosaltres volíem aportar programa.
La sociovergència no ha mostrat el document del pacte amb el programa conjunt consensuat...
Així que hem acabat el curs polític amb la sociovergència liderada per Franch (PSC) i amb Esquerra com a principal partit de l'oposició, amb llenguatge parlamentari, un servidor ha esdevingut cap de l'oposició.
Aquest curs polític també ha vingut marcat per la baixa temporal per salut de Miquel Franch, l'alcalde des de ja fa dos mandats, aquest és el tercer. Esperem que pugui tornar al setembre, i en plena forma!
L'últim Ple del curs polític, enmig de la Festa Major, ha tingut medi ambient, avenços (tardans) en l'àmbit educatiu, contenidors, cultura i esport i busca de consens per part d'ERC, que sembla que no ha agradat al PSC...
Ah! i també hi ha hagut la continuació de la buidada de continguts del plenari, ara han apujat el volum de despeses que han de passar pel Ple. El primer capítol ja el vàrem viure en el darrer Ple. Coses de la sociovergència...
.
Més informació del Ple a www.esquerra.cat/torello i a blocs.esquerra.cat/jordicasals

Finançament: unitat o tacticisme. Què volem ser els partits catalanistes?

El camí cap a un nou finançament i les transferències competencials va fent, i sembla que arribar a la fita marcada per l'estatut (retallat pel pacte Mas - ZP) serà molt difícil.
La bilateralitat sembla que és tabú pel govern espanyol del PSOE. I, malgrat publicar les balances fiscals, que no s'havia fet mai, on es pot veure la solidaritat fiscal d'algunes Comunitats Autònomes vers unes altres, sembla que no es tindran en compte a l'hora de dissenyar el nou model de finançament per Catalunya.
És necessària una unitat d'acció de les forces polítiques catalanistes, perquè l'acord sigui satisfactori o, si no, que no hi hagi acord.
Catalunya no es pot permetre establir un acord de mitjà o llarg recorregut que neixi castrat, que no doni les respostes necessàries perquè aquest país nostre deixi d'estar encallat. Cada dia és més evident que l'autonomia que tenim sempre estarà limitada pel finançament que puguem tenir.
Ja vàrem fallar en el procés estatutari, en l'acord de finançament no podem fallar, no podem deixar pas al tacticisme partidista. I els partits hem d'assumir les nostres responsabilitats:

• el PSC ha defensar el país que governen amb el president Montilla
• CiU ha d'actuar amb responsabilitat i posar per davant l'ansietat de tornar a presidir la Generalitat, treballar a favor de la unitat sincera, sense fotografies d'última hora.
• ERC hem de demostrat que el govern d'Entesa també té sentit de país, a més de contingut social (que no es pot executar sense un bon finançament...)

PS: Podeu llegir aquest article, d'Alfons Almendros, sobre l'impacte del dèficit fiscal als Països Catalans: L'Eix i les balançes fiscals

El centenari de l'estelada, bandera de lluita de l'independentisme català

Enguany es celebra el centenari de l'estelada (wiki), la bandera de lluita dels independentistes catalans.
Vicenç Albert Ballester Camps (wiki) va ser-ne el creador, i la imatge més antiga que se'n té constància és del 1908. Aquesta, és de l'estelada blava amb estel blanc, la de l'estel roig en fons groc és de finals dels 60 i no m'estranyaria que fos del 1968, així que ara faria 40 anys.
Segurament es va dissenyar inspirant-se amb la bandera de la jove república independent de Cuba, seguint la vexilogia de la bandera dels EE.UU., una nació també independitzada d'un estat imperialista, en aquest cas Anglaterra. L'estel blanc en fons blau és el símbol de la llibertat de la nació. També podeu llegir aquest apunt del bloc Loburromasque, una troballa interessant que ara mateix enllaço.
S'ha creat una comissió per commemorar aquest centenari, podeu visitar la seva web (on podreu veure imatges de l'estelada al llarga de la història), així com un apartat on es pot seguir l'actualitat de la campanya.
Pel país, hi ha hagut municipis que han aprovat mocions per commemorar el centenari fent onejar l'estelada en solitari durant alguna data. Per exemple, aquest és el cas de Vilafranca del Penedès, amb el suport de ERC, CiU i la CUP (mireu el bloc del portaveu republicà, Pep Quelart). ERC sembla que també ho intentarà a Lliçà de Vall, mireu aquest enllaç.
També s'ha engegat la campanya 100 anys, 100 cims, segur que algun cim de la Vall del Ges caurà...

Debilitat per Bielorússia, sense saber el per què...

Els que em coneixeu i/o em llegiu sabeu que tinc una estranya dèria per l'Europa de l'Est, incloent la central que l'admirat Kundera la segrega de l'Est massa rus i bàrbar...
Sense saber molt el per què, l'interès s'intensifica en una república ex-soviètica que no hi he estat mai i que és una gran desconeguda: Bielorússia (wiki) o Belarús.
Sóc conscient de la seva independència a principis dels 90, del pas de la seva bandera soviètica a la nacional i d'aquesta, de nou, cap a la soviètica.
He seguit la seva selecció en els campionats d'hoquei sobre gel, conec el seu jugador de la lliga americana (NHL), Ruslan Salei. Coneixia al nou jugador del Barça, Hleb, ja de quan va aterrar a la Bundesliga, al Stutgart.
Per què Bielorússia? No ho sé... la veritat! Però m'agradaria visitar un país on la indústria química és importantíssima, que compte amb una capital, Minsk, grisament soviètica però amb un barri jueu que s'ha de visitar.
Pateixo amb el seu president/dictador, Lunkaixenko (wiki), amb la violència política i policial... Pateixo per la mort lenta de la seva llengua enfront de la totpoderosa llengua russa.
Per què? No ho sé!!!!
A Torelló, acollirem a nens bielorussos, víctimes continues dels efecte del desastre de Txernòbil.

Karadzic em fa reflexionar sobre la presó

La detenció del líder dels serbis de Bòsnia, Radovan Karadzic, m'ha impactat.
Vaig viure les guerres dels Balcans, dels 90 en la meva adolescència fins a fer els 18 anys. M'he fet persona convivint amb aquell conflicte tant cruel i tant inapropiat per la "racional" Europa o la casa dels pobles que era Iugoslàvia.
Jo vaig participar en la campanya Toròsnia, Torelló x Bòsnia, molt exitosa i que va servir per recollir diners per finançar equipament mèdic.
Ara veig a l'assassí Karadzic, amb una imatge gens altiva, lluny d'aquella de quan era l'esbirro principal de Milosevic. Karadzic, el psiquiatre i frustrat poeta encarnat en botxí. Té un aspecte de metge ancià, fins i tot de hippie!
Dol, però, que l'entrega de Karadzic, i segurament la posterior de Mladic (el cap militar dels serbobosnis i acusat de dirigir la matança de civils de Srebrenica), sigui una peça de mercadeig entre la UE i una Sèrbia que vol tenir la oportunitat de ser-ne membre. Però bé, les regles del joc són aquestes, en un tauler tant complexe com el dels Balcans.
Arran d'aquesta detenció, però, em ve el cap la qüestió del càstig, de la presó (de la pena de mort?). Jo crec que la presó ha de ser concebuda com una eina de reinserció, una eina social.
Però, segur, segur, que també ha de ser una eina de càstig a mans de qui té el monopoli de la violència, l'Estat. En el cas de Karadzic (i dels crims contra la humanitat), però, és l'Occident imperant qui s'atribueix el monopoli de la violència. Però això és un altre debat...
La concepció de la idea que la presó és una eina de reinserció social és perquè es creu que bona part de la delinqüència és fruit d'un context social.
Ara bé, quan els delictes són s'arrel política (que no ideològic, ep!), també s'ha de parlar de reinserció? reinserció política? reinserció de qui ha planificat l'assassinat massiu per raons d'ètnia?
Què en dirien els liberals democràtics, grans pensadors de la presó com a eina social de reinserció, en el cas Karadzic?
Curiosament, he trobat un debat sobre la presó i la seva funció al bloc de l'Isaac Peraire, podeu llegir-lo clicant aquí.
Més de 12 anys perduts. De Boban Minic (El Periódico), és un article interessant.

200 apunts en aquest bloc

Aquest ha estat l'apunt 200 d'aquest bloc, iniciat el 6 d'octubre del 2007. Dic d'aquest perquè tinc d'altres blocs, alguns circumstancials com els dels viatges a Japó, als Balcans o Praga, com el meu antic bloc (abandonat per la meva tranquil·litat, malgrat perdre el .cat) i el bloc d'Esquerra, que està actiu i es centra absolutament a temes de política comarcal d'Osona i local de Torelló.
Doncs bé, en veure el número 200, m'ha fet gràcia mirar sobre què he escrit, així que he fet un cop d'ull als labels, les etiquetes (situades ben avall del bloc, a la columna dreta). És curiós que sols hagi escrit un apunt que parlés del Barça , del President Companys, d'ETA , Taurins i antitaurins, de la renda bàsica i de Teatre, bàsicament perquè són temes que m'interessen i que donen per escriure molt. Curiós. Ara bé, estava cantat que el top 3 dels temes siguin Esquerra , Torelló i Sobiranisme. També he escrit d'altres partits, sobretot del PSC, a prop CiU i a molta distància PSOE (9), ICV i el PP (5 els dos); Unió és a darrera de tots, però amb un valor afegit ja que hi és inclosa dins a CiU. El valor en emergència, sobretot després de les eleccions municipals, és la Sociovergència (17). M'agrada rellegir els apunts sobre Democràcia (8), Literatura (8), Cultura Popular (7), Internacional (7), Llibertat (7), Comunicació (21) i Regne d'Espanya (21).
També m'agrada revisitar els de la sèrie Homenots, que enganxa amb el què hi ha al meu bloc antic.
Segurament l'etiqueta més exitosa és la Sants Innocents (2), hehehehe...
La més emergent, a més de la de sociovergència és la de la osonosfera (6) i la de Blocaires.Osona (24). Ara, el més personal és l'etiqueta Des de dins. Però el què més m'agrada és llegir el que escriviu en els missatges que deixeu en aquest bloc, i sobretot en els debats que hi manteniu. Gràcies per llegir i participar!

Bassas farà dialogant la sociovergència?

El divendres vaig poder comprovar en privat el tarannà dialogant de Lluís Bassas, líder dels convergents de CiU i número 2 de la sociovergència torellonenca. Actualment és l'alcalde accidental per la baixa del Miquel Franch, del PSC.
Podeu llegir-ho en aquest apunt del bloc d'Esquerra.
Sincerament espero que Bassas pugui estendre la voluntat de buscar el consens, i no exigir-lo, a tot el govern sociovergent. Esperem...

Apunt d'apunts de Torelló

Aquest és un apunt d'apunts sobre Torelló.
Començaré per l'impacte de la globalització a Torelló, a una de les empreses històricament insignes de la població, la Vitri. Aquesta empresa sempre ha estat present a la meva vida des de xic, ja que el meu pare, malgrat que llavors vivíem a Manlleu, treballava a la Vitri.
Un dels mots lligats a la globalització i que rima: la deslocalització, amenaça la Vitri. Bé, més aviat ha passat d'amenaçar a ser perpetrada. Eslovàquia és el destí, allà la mà d'obra és més barata i a mitjà termini no té perquè està menys preparada.
Mala peça al teler tenim en aquest país si o sabem reconduir el valor afegit d'aquest país, fins ara mà d'obra (més) barata, cap a la qualitat i la innovació.
El Conseller Huguet parla de fer de la crisi actual una oportunitat per la regeneració del teixit productiu. La incògnita, però, recau sobre el futur dels treballadors, sobretot els més veterans.
Sembla que després de 3 dies de vaga, empresa i treballadors han arribat a un acord, el número de gent que es quedarà sense feina, però, és important. No podem estar tranquils.
Notícies relacionades:
Osona.com: Els treballadors de Vitri de Torelló convoquen una vaga i Fumata Blana a la Vitri
ElTer.net: L'empresa Vitri i els treballadors arriben finalment a un acord

***************

En l'àmbit més cultural, ja s'apropa la Festa Major de Torelló, llarga i intensa són dos mots ja tradicionals en aquesta festa de tots els que vivim aquí, a Can Pescallunes. Teatre, Música, danses, Gegants i activitats made in Torelló, ... vaja, que us hi passeu!
Parlant de gegants, en el marc del Centenari dels Gegants de Torelló, es gravarà el CD dels balls dels gegants i els capgrossos de Torelló, que inclourà la peça Els gegants han fet cent anys!. La direcció és càrrec de Xavier Capdevila.
Podeu a la web del centenari: www.gegantstorelló.cat

***************

Per acabar, només posar-vos a disposició l'article del periodista de Torelló, Enric Xicoy (bloc), Torelló Conversialista. L'ha publicat a ElTer.net. Com sempre, interessant.

Pla de barris denegat, una oportunitat

L'ajuntament de Torelló no ha entrat en la convocatòria del Pla de Barris d'enguany. No ho celebro, malgrat que el meu grup al Ple Municipal s'hi va abstenir en el seu moment, per diferents motius, com ara la manca de consens polític, la manca de participació ciutadana real i per alguns projecte concrets, podeu llegir aquesta notícia penjada a la web d'Esquerra o bé en aquest apunt.

Ara espero reunir-me amb l'alcalde accidental, el convergent Lluís Bassas, per tal de demanar que si hi ha nova convocatòria l'any que ve i Torelló s'hi vol tornar a presentar, tal com ha dit ell mateix, les coses es facin d'una manera diferent i on tots els grups hi puguem participar. Potser aquesta denegació és una oportunitat per treballar plegats, govern i oposició, per fer una proposta millor.

I abans, caldria també una mica de reflexió i autocrítica als grups que varen avalar la proposta del Pla de Barris de Torelló.

Veurem què passa divendres...

Podeu llegir aquestes notícies relacionades:

Ràdio Ona: ERC demana reflexió, consens i autocrítica a l´equip de govern pel Pla de Barris

ElTer.net: ERC de Torelló vol reformular la proposta de la nova convocatòria del Pla de Barris al municipi

Osona.com: Esquerra demana reflexió, autocrítica i voluntat de consens en el Pla de Barris, a l'equip de govern

... i també aquest apunt que va fer en el seu dia el regidor Albert Soldevila.

Malifetes socialistes i convergents a Osona

Aquesta setmana, El 9 Nou, m'han publicat un article sobre l'actuació del president del Consell Comarcal, el socialista Miquel Arisa, amb l'afer de les al.legacions signades per ell, sense haver passat cap tràmit legal (ni una resolució de presidència!).
Podeu llegir l'article a la web d'Esquerra Osona, clicant aquí.
Però si us indigna, per dir-ho d'una manera, aquesta malifeta dels socialistes d'Osona, els companys d'Esquerra de Muntanyola, liderats pel Toni Bou, n'han viscut una per part dels convergents.
Esquerra Muntanyola va pactar després de les eleccions municipals del 2007, un govern de coalició amb CiU, on s'incloïa una alternança de l'alcaldia per part de les dues formacions.
Avui dimecres, en Toni farà una roda de premsa per mostrar el seu punt de vista davant una clara deslleialtat política dels seus fins ara socis.
Pel què es veu, l'alcalde de Seva té molts seguidors de la seva escola política on "no hi té cabuda ni la moral ni l'ètica"... tal com recorda aquesta brillant crònica, publicada a Osona.com, del sempre brillant Miquel Macià.

(Foto: Osona Comarca)

Una comparació congressual entre Convergència i Esquerra

Els de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ja han acabat el seu 15è Congrés.

Sembla que els hi ha anat prou bé, ells el comparen amb els congressos d'Esquerra i del PP. Sense poder-se comparar, sobretot perquè cada partit té una forma de funcionar en els seus congressos diferent, la veritat és que CDC l'ha tirat endavant més plàcidament que d'altres, malgrat algun vot de càstig important, com en el cas de Madí.

Això sí, l'ambigüitat continua essent la marca de la casa...

Encara que fer comparacions entre el funcionament intern i congressual de CDC i Esquerra no serveix per res, m'agradaria fer una reflexió sobre el comportament dels congressistes d'ambdós partits.

En veure els assistents al congrés de CDC cridant "Mas President!" (sense allò de Catalunya independent, eh!), recordo que en el congrés d'Esquerra, tots els militants assistents ens vàrem trobar en el cant dels segadors.

Uns, els convergents, es troben units i cohesionats a l'entorn de la missió que Mas arribi a la presidència de la Generalitat.

Els altres, els republicans, ens trobem units per la nació, pel país.

Els d'Esquerra hauríem de ser conscients que sense poder (exercit de moltes maneres, però no de qualsevol) no hi haurà independència ni millor benestar pels nostres conciutadans. Esquerra ha de voler ser un partit de govern (que no de poder)

Osona.com entrevista

Avui a Osona.com han encetat un cicle d'entre-vistes polítiques que es podran veure en format de vídeo.
La primera ha estat la de Josep Maria Matas, president de CDC a Osona i secretari general de l’ACM, l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (web).
En l'entrevista es parla de molts temes relacionats amb la comarca d'Osona, des de la crisi econòmica i com fer-hi front a l'aeroport, passant per la sociovergència emergent a Osona.
Em vull aturar un moment en els pactes i què en diu el líder convergent. N'està satisfet però no els socialistes no són la seva prioritat, la seva és ERC. Diu, però que dins Esquerra s'han trobat amb "un nucli anti-convergent".
Jo que he viscut en primera persona l'emergència de la sociovergència a Torelló ja puc dir que la voluntat de no pacte amb CiU no va ser per un tarannà anti-convergent, tot seria massa simple, oi?
És de ressaltar, però, el tarannà gallec de Matas, que et diu sí amb un però potser no implícit.
Bé, el què és de destacar, però, és el que sembla que serà un cicle d'entrevistes polítiques d'àmbit comarcal a Osona.com en vídeo. Realment és interessant i tot un salt qualitatiu important amb el projecte comunicatiu del mitjà electrònic de referència d'Osona, i segons com, també català.
.
PS: bo el retorn als mitjans de Quico Sallés (l'hem del canguro, segons en Ballana), de moment fent entrevistes polítiques a diferents mitjans, com ara el Canal Català i a Osona.com. En Quico és un periodista que no deixa mai indiferent ni a l'entrevistat ni al públic...

www.osonosfera.cat

En la primera trobada de blocaires d'Osona, l'Osonosfera es va presentar un portal on hi són referenciats tots els blocaires osonencs (i osonenques, és clar!).
El portal és www.osonosfera.cat, us convido a entrar-hi i fer-hi un bon cop d'ull. Podreu observar que l'Osonosfera és una comunitat molt rica i plural. També podem veure alguns blocs abandonats... les coses com són!
És de justícia reconèixer la àrdua tasca de fer una primera relació de tots els blocaires osonencs per part del periodista osonenc Josep Comajoan (bloc).
.
PS: Per cert, avui sumo als meus enllaços al blocaire del Moianès Xavier Gasia, ho tenia pendent des de fa setmanes quan ens vàrem reunir i després vaig descobrir el seu bloc.
Espero que els del Bages, que de moment inclou el Moianès, no vegin mala fe en incloure un enllaç del Moianès en un apunt de l'Osonosfera... ;)

Boicot a Tele5, passa-ho!

El conflicte catalano-espanyol viu un nou episodi, el del Manifiesto por una lengua comun.
El tal Manifiesto va tenint adhesions, algunes de catalans il.lustres com la de Montserrat Caballé (nova icona de l'espanyolisme, segons l'Avui) o d'algun mitjà de comunicació, com per exemple Tele5.
Avui he rebut aquest email:
"La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit avui al Manifiesto por la lengua común, que el passat 23 de juny va presentar un grup d'intel·lectuals a Madrid. La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals hi ha Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen que el parlament espanyol elabori una normativa per fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única que pot ser-li suposada als seus ciutadans.
Telecinco és la primera televisió que s'adhereix a aquest manifest
A més, Telecinco ha dit, a l'informatiu del migdia, que “posa a disposició del col·lectiu que porta aquesta iniciativa el seu canal de televisió per donar suport a aquest projecte”.
Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres ens adherirem a una vaga que consisteix en no mirar Telecinco.
Això no és un boicot, sinó una vaga. Junts podrem!
Telecinco mai més!
Passa-ho."
Doncs això... PASSA-HO!!!!

Pragmatisme o banalitat nacional?

Aquestes darreres setmanes Espanya viu un revival nacional a través dels èxits de la Roja, dipositària de les essències hispàniques del toro d’Osborne. Un revival que ha fet sortir de l’armari casolà a molts rojygualdistas a Catalunya. Com mai fins ara, la bandera espanyola no havia aparegut en tantes poblacions catalanes com en les celebracions de la victòria europea contra els futbolistes germànics de fa unes setmanes.
Hi ha un desacomplexament nacional espanyol a casa nostra.
Aquest desacomplexament també s’ha materialitzat a Espanya amb el Manifiesto por una lengua comun, que defensa el castellà com a llengua de tot el territori nacional (espanyol, és clar). Això ho fa, com no pot ser de cap altra manera des del prisma nacionalitzador espanyol, contra el català, basc i gallec.
Grans mitjans espanyols com El Mundo o Tele5 donen cobertura al Manifiesto, i signatures il·lustres l’adornen (alguns sense saber-ho). Lligant-ho amb la Roja, el capità de la selecció, Iker Casillas, el director esportiu i el president de la Real Federación Española de Futbol (RFEF), Fernando Hierro i Angel María Villar, respectivament, també l’han signat.
El desacomplexament espanyol, en expansió, pot comportar un acomplexament nacional català, segurament ara es veuran menys samarretes de la selecció catalana pels carrers del nostre país, per exemple.
Ara bé, aquest acomplexament, potser es transforma en banalitat, en banalitzar el fet català. Això podria ser l’explicació que Tele5 continuï essent la televisió líder a Catalunya o que la Federació Catalana de Futbol recolzi a Ángel Villar per la seva reelecció a la RFEF o que Xavi, Puyol, Capdevila, Fernando Navarro, Sergio García i els futurs convocats per Espanya, no demanin una rectificació al capità de la selecció i al director esportiu de la RFEF.
O potser el que es banalitza, no és la identitat nacional catalana, sinó el conflicte identitarista que promou el revival nacional espanyol.Potser els catalans som tant pragmàtics que no perdem temps en aquests conflictes banals i preferim mirar Tele5 i a Xavi i Pujol amb la Roja i centrar el conflicte en les infraestructures o el finançament o l’estatut (retallat) retallat... potser.

I el president... va mentir!

Finalment ha sortit a la llum que el president del Consell Comarcal d'Osona, enlairat per la sociovergència autòctona, va mentir en el darrer Ple Comarcal.
Després de la intervenció del portaveu d'Esquerra, Jordi Serra (bloc personal), que denunciava que hi havia unes al.legacions, signades per Miquel Arisa com a president del Consell, al Pla d'aeroports reclamant l'aeroport corporatiu de Catalunya per Osona, sense que aquestes haguessin estat aprovades per cap òrgan de decisió del Consell.
El socialista Miquel Arisa (web, no actualitzada des fa un any)va dir que l'havia avalat el Consell d'Alcaldes i que hi havia una resolució de Presidència. Jordi Serra va dir que no l'havia vist, que si existia que no passava res, però que si no existia les al.legacions no són vàlides.
Dimecres, apareix una resolució de Presidència... en data posterior al Ple Comarcal! Això vol dir que no existia la resolució i que Arisa va mentir, el President del Consell Comarcal va mentir al Ple Comarcal. A més de constatar que les al.legacions presentades per Arisa són nul.les de ple dret.
I CiU i el Independents d'Osona, aliats del PSC al Consell Comarcal, què hi diuen?
.
El Grup d'Esquerra hem fet unes consideracions, podeu veure aquest enllaç a la web d'Esquerra Osona.
També podeu llegir aquest apunt del bloc de Joan Ballana.
Tal com informava Osona.com, Miquel Arisa (com alcalde de Centelles) estava molt interessat en l'aeroport, mireu aquest enllaç. Aquest interès ja va ser anunciat per les seccions locals d'Esquerra a Osona sud, tal com es pot llegir en aquest enllaç de El9nou.cat.
.

PS: Pots llegir aquest apunt en el meu bloc d'Esquerra sobre l'últim Ple Comarcal: La sociovergència és un estat d'ànim. Cas de l'aeroport.

Tenim un problema, i es diu 2%

El 2% és el llindar de creixement econòmic en què per sota d'aquest es comença a destruir llocs de treball, és a dir que l'atur augmenta.

Això i que als anys 60 i 70 el llindar per entrar al primer món eren els 2.000$ (no hi havia euros llavors!) de PIB/habitant és el que em va quedar d'índex econòmics de la carrera d'Història. Pobre? segurament que sí, però com que la vida és un aprenentatge continuat, doncs anem fent...

Bé, aquest 2% és l'horitzó on l'economia de casa nostra si apropa, crec, inexorablement, i quan hi arribem la crisi serà ja una realitat en moltes llars.

Aquesta crisi que viurem serà la primera en què Catalunya la viurà absolutament immersa en l'era global i és de caire estructural, que afecta i és a causa del tipus d'economia que tenim, basat en el petroli com a energia bàsica i de la construcció com sector productiu central del creixement dels últims anys.

Dos elements, un d'àmbit mundial, el de la dependència del petroli, i l'altre intern, el de la construcció, fruit de l'especulació immobiliària com a inversió per moltes i molts catalans.

No serà una crisi fàcil de superar i que per fer-ho correctament demanda un canvi de paradigma energètic (serà el moment de les energies renovables?) i un canvi de model de productiu.

Segons el Conseller Huguet (bloc i entrevista a RAC-1), que no deixa a ningú indiferent, la crisi és una oportunitat, la que els nostres empresaris apostin per fer un salt qualitatiu en innovació i recerca per ser competitius en l'era global.

Però en tot això, hi ha un factor a tenir en compte. La castració institucional de Catalunya, fruit d'un sistema de finançament insuficient per fer polítiques nacionals d'estratègia econòmica, fiscal i social, que permeti dotar el país d'eines per afavorir el canvi de paradigma econòmic i productiu i teixir i reforçar un estat del benestar més sòlid.

Tenim reptes importants per endavant. Però tenim les eines adients?

PS: Buscant imatge he trobat aquest apunt del bloc d'Arnau Valladares-Esteban.

Imatge: acudit gràfic de El Roto, a El País

Un Ple ple

El Ple d'ahir va ser molt dens, 34 punts a l'ordre del dia i de tota mena, per tots els gustos: canvi de noms de carrers, mocions de mobilitat, municipalistes i patriòtiques, propostes per la transparència i demanda de representativitat per part d'ERC, delegacions de funcions del Ple que ataquen la representativitat abans defensada i ens volen fer esdevenir convidats de pedra, modificacions del Pla General, funcionament de l'Oficina d'Habitatge, retallades del pressupost de Joventut (òbviament, de qui si no?!), preguntes i precs sobre escoles i aparcaments soterrats o no (nosaltres tenim dubtes al respecte...), entre de molts altres, fins i tot de la incineradora de Sant Pere!
Un Ple ple.
Però un Ple participat, crec que mai havíem intervingut tant tots els grups de l'oposició i regidors del govern des que un servidor és regidor de Torelló. Hi ha hagut diàleg i bones maneres, alguna sortida ocellaire per sorpresa d'un regidor que havia de contestar sobre la piscina, però els tons molt correctes.
Per cert, a la web d'Esquerra no trobareu cap esment a la pujada de sou del Primer Tinent d'Alcalde de Torelló, no trobo que sigui notícia. A nosaltres no ens fa por parlar de retribucions, no ens fa por que els qui dediquen hores i esforços en el govern de Torelló tinguin retribucions, però en el Ple d'aprovació del cartipàs sociovergent hi va haver nervis quan es va parlar de les retribucions, no sé per què... podeu veure el vídeo a continuació: