Mentre hi ha conflicte hi ha esperança

Un nou Mnifiesto a favor del castellà o en contra del català (tanto monta, monta tanto a les Espanyes imperials!). Òmnium Cultural omple el TNC (veure Naciódigital o bé Vilaweb-TV) en un acte per demanar unitat del catalanisme davant la més que possible retallada a l'Estatut (ja prou retallat per Mas i ZP).
Hi ha qui pensa que la història es mou a través del fil dels conflictes (tesi-antitesi-síntesi).

El conflicte dels catalans sense estat vers els estats on hi són aquests catalans (llegiu Espanya i França) no s'atura, malgrat l'anestèsia del tarannà de Zapatero i la grandieur neo-bonapartista (no militarista, eh!) de Sarkozy.

El conflicte és viu, perquè la nació catalana és viva. El conflicte és viu perquè de viva no la volen Catalunya.

Mentre hi hagi conflicte hi ha esperança, a l'espera de la llibertat.

Aeroport, Oliba, Salom i la Roja: Ple del Consell Comarcal

Hem fet el Ple Comarcal que tocava el juny, els tema més calent ha estat el de l'aeroport, en Jordi Serra ha posat damunt la taula les maneres de fer sociovergents, podeu llegir-ho en aquesta entrada del meu bloc d'Esquerra.
en les relacions amb el Ripollès. I n'hi ha que parlen d'Alt Ter i Catalunya Interior... Podeu llegir aquest notícia a la També vàrem aprovar una moció d'adhesió al Mil.lenari del nomenament d'Oliba com a Abat de Ripoll i Cuixà, en la meva defensa de la moció vaig denunciar el paternalisme i l'osonacentrisme. Ho podeu llegir a la web d'Esquerra Osona.
Ahir, però, també va ser el dia que Josep Salom (CiU)va renunciar com a Conseller Comarcal, després de 9 anys. En Salom, que vàrem estrènyer llaços per Internet (per exemple, mireu aquí), va sortir a moltes fotos com a arquitecte de la sociovergència al Consell Comarcal. Ara plega. Segur que ens retrobarem en algun espai, virtual o no. Molta sort.
I, a tall d'anècdota, m'agradaria que no passés desapercebut el paperot que juga l'Anglada en el Consell Comarcal, on només va parlar per cridar "A por ellos!" i esbufegar perquè arribaria tard a veure la Roja contra els rojos russos. Això és el què pot aportar la PxC a les institucions?
Per cert, no seria just, i segurament així constarà en l'acte, que l'ecosocialista Bardolet (bloc) passi com a interessat pel partit de la Rojaaporellosoléééé! com diria Berlusconi: "con ironiiiiiia!"

20è aniversari del Consell Comarc... què?

Aquest divendres, el Conseller Ausàs, de governació, presidirà la commemoració del 20è aniversari del Consell Comarcal d'Osona, en un acte que es farà a l'auditori Marià Vila d'Abadal, a l'Edifici del Sucre.

Com a nació dual que som, ple de realitats i contrarealitats, Catalunya té institucions i contrainstitucions, sense ser necessari llegir aquest prefixe "contra-" com a contrari, sinó com generador de dualitats que es sol.lapen.

Tenim el Govern central(ista) i el Govern de la Generalitat (d'origen dual: medieval i de l'efímera República Catalana de Macià), tenim els ens supramunicipals de les Diputacions i dels Consells Comarcal, i estem a l'espera de les Vegueries... i comptem amb ciutats/capitals que treballen centrífugament i sovint a esquenes del Consell Comarcal. Quin malgastar d'energia!

Llegint a Rovira i Virgili (wiki), en els annexos d'un llibre dels anys 30, hi trobo referències a textos constitucionals federalistes, autonomistes i separatistes catalans. En alguns, les comarques hi tenen un paper central, fins i tot alhora d'escollir senadors (del Senat català!) o el President de Catalunya.

La comarca és un element clàssic i tradicional en l'organització política i territorial del nostre país. Actualment, però, sembla que no li hem sabut donar el rol just i adient, movent-se en una ambigüitat entre un ens de servei als municipis i una institució representativa del territori.

S'hi trobarà solució?

Poetes i bandolers al monestir de Casserres

Aquest dissabte el fil conductor va ser el monestir de Sant Pere de Casserres, d'estil romànic i en un entorn que el fa més especial del que ja és. Tot un tresor històric i monumental que, segur, molts osonencs i catalans no coneixen prou bé.
En el marc d'aquest espai vaig poder gaudir d'una nova iniciativa innovadora a l'entorn de la comunicació poètica, que va més enllà de les paraules escrites i dels rapsodes estàtics. Una nova iniciativa on en Joan Crosas (bloc) hi era pel mig.
Juntament amb el poeta i amic torellonenc, en el marc de "Casserres Poètic" i amb la coordinació del poeta osonenc Josep Checa, hi era l'Anna Miralpeix, amb caràcter i qualitat artística indubtable, i el torellonenc d'adopció i de llinatge implicat amb el país, Biel Barnils (bloc clausurat fins a l'alliberament de Franki i bloc poètic), de mirada serena i contundent com el seu pare Ramon Barnils (wiki, Youtube i especial a Vilaweb). Amb aquests tres poetes els acompanyava l'actriu Marta Parramon.
En Joan Crosas cada cop em reafirma més en la idea que té un futur tant gran com ell vulgui, la qualitat i la iniciativa la té i, si cal, com a artista total.
Per acabar la jornada a Casserres, després de menjar una fusta d'embotits i formatges amb accent iberoamericà, vaig participar en una actuació de les "Nits de Serrallonga". Dic participar perquè té un to bastant interactiu (2.0! hehehe), compte amb els rellotges...
És important reforçar l'imaginari col.lectiu, com pot passar amb Serrallonga (wiki), la cohesió d'un país no sols bé donada per les polítiques de benestar, les culturals de tall popular també. I la memòria històrica que conforme el nostre país, va molt més enllà del 1936... I acostumats com ens tenen, nosaltres també tenim els nostres Bravehearts!
Si ets suscriptor del 3/24.cat podeu veure aquest vídeo.

Europa es debilita si sacrifica la Llibertat

Abans d'ahir es va aprovar una directiva europea, en el Parlament Europeu, filla dels vents que bufen des d'Itàlia i França, impulsats pels presidents Berlusconi i Sarkozy. Ho podeu llegir a Vilaweb, al 3/24 (amb vídeo inclòs) o en el bloc de l'eurodiputat liberal Ignai Guardans, de CiU, que hi va votar a favor sense vergonya.
La directiva, que vol donar resposta a la immigració il.legal, homogeneïtzant, en la mesura del possible del tracte de la immigració en tots els estats de la Unió, contempla la possibilitat de mantenir retinguts en centres de detenció als immigrants en situació irregular, que no han comés cap delicte, un màxim de 18 mesos, menors inclosos.
Amb això es violen moltes de les obligacions internacionals en matèria de drets humans dels estats europeus.
En un temps de crisi sembla que la immigració a Europa serà un dels focus de conflicte, si més no, és allà on la institució parlamentària europea apunta.
Que cal homogeneïtzar les polítiques migratòries a la UE està clar, ara bé, que el tracte vagi per aquest camí ja no és del tot òptim. No es tracta de contraposar el paternalisme d'esquerres del papers per a tothom amb la directiva europea suara esmentada, això seria molt pervers i simplista.
Més enllà d'una Europa que permeti la prosperitat econòmica, Europa ha de descansar la seva identitat sobre els fonaments de la Llibertat, amb majúscula.
Cloure a persones, privar-les de la seva llibertat és una pena molt dura. Només ha de restar reservada per actes criminals, és l'últim pas a donar, un cop descartada la pena de mort.
Ara, el Parlament Europeu planteja la retenció de persones fins a 18 mesos (un any i mig!) pel mer fet de no tenir papers.
Aquesta directiva és un pas enrere en la construcció d'una Europa sòlida, perquè una Europa excessivament repressora sempre serà més dèbil.
Què he escrit en matèria d'immigració:
Clica aquí per veure les entrades en aquest bloc
Què és necessari perquè el mal triomfi?
El cabdill de la PxC em llegeix i no li agrada...
Immigració: drets, deures, ciutadania, opinions

Escull el nou capgrós de Torelló

El centenari dels Gegants de Torelló (web) va avançant.

Per l’aplec de Rocaprevera, en motiu del centenari, serà una jornada d'estrenes: un capgròs nou i un ball dels sis caps centenaris.

Aquest centenari és 2.0, participatiu, així que l'elecció del nou capgròs es farà per votació popular.

Ho podeu fer a la Biblioteca Dos Rius o bé per Internet, en aquest enllaç.

Hi ha quatre propostes inicials: la Puntaire, la Catalana, la Mallorquina i la Pescallunes. També es poden fer altres suggeriments.

Jo ja he votat... i tu?

Cliqueu aquí i accedireu a una crònica molt interessant del centenari dels Gegants de Torelló, és d'Enric Xicoy.

ÚLTIMA HORA: El treball Centenari Geganter, presentat per les escoles de Torelló i el CEIP Lloriana de Sant Vicenç, és un dels set finalistes del Premi a la millor acció escolar de promoció de la cultura tradicional catalana realitzada durant el curs 2007-2008 que es convoca en el marc de la Festa Major de la Cultura Tradicional a Catalunya...

Arribem tard i escrivim (gràcies) tard: Primera Trobada de l'Osonosfera

Trobada Osonosfera from Arnau Martí on Vimeo.

El passat divendres es va fer la I Trobada de l'Osonosfera, de la comunitat blocaire d'Osona. És curiós fondre dos conceptes com és el virtual i el presencial.
Hem caminat molt i bé des d'aquella presentació del manifest blocaires.Osona.
En la Trobada, presentada a la Font del Desmai, que va girar a l'entorn de la taula rodona (malgrat ser allargada i rectangular) moderada per l'Enric Xicoy (bloc) i participada per Vicent Partal (bloc), director de Vilaweb; Carles Puigdemont (bloc), periodista i polític de CiU; i el referent per molts Saül Gordillo (bloc), director de l'ACN.
Jo vaig arribar tard, tal com va anunciar algun Twitter (gràcies!). Osonosfera i arribar tard, és un còctel massa sovintejat per mi... Però mentre no tingui el do de la ubiqüitat, paciència...
Així que el que vaig gaudir més va ser el sopar, flanquejat pel Saül i el Partal, amb algunes converses en diagonal amb Puigdemont.
Com sempre vaig acabar parlant de política... però també de les patates McCain! Que tenen nom de candidat americà...
Aquesta I Trobada va ser amena i participada, n'ha sortit un portal i un grup cohesionat, plural i dinàmic amb ganes de fer coses en l'Osonosfera.
Ja em perdonareu que no hagi postejat sobre l'Osonosfera fins avui, però és que la ressaca post-congressual d'ERC ha estat intensa i complexa...
Podria posar enllaços de molts apunts i blocaires, però aprofitem el portal de l'Osonosfera i allà ens hi trobarem tots!

XXVè Congrés Nacional d'Esquerra, comença la era Puigcercós

Aquest havia de ser un congrés d'unitat, on Esquerra n'havia de sortir ferma i preparada per iniciar una nova època.
Però va ser un congrés ple de tacticisme, dels que veuen el partit com un espai de quotes. El tacticisme és un mal que pateix la política catalana. I quan un partit treballa a llarg termini no es pot permetre aturar-se en batalles tacticistes de curta volada.
Si el Superdissabte la jornada electoral va transcórrer amb tota cordialitat, l'assemblea congressual es va viure amb més apassionaments i, sense generalitzar, ni molt menys, sorgint en algun moment les passions més baixes.
La voluntat de Joan Puigcercós era la de sumar, no pactar quotes si no fusionar les diferents sensibilitats, es van transaccionar la majoria d'esmenes. Ara, la voluntat continua sent la mateix.
La cosa no va poder ser. Ja va ser molt, i crec que important, que Carretero retirés la seva esmena a la totalitat.
Esquerra Independentista sembla que treballi més pel Congrés d'aquí quatre anys que per l'Esquerra dels propers quatre anys. Discursos èpics (López-Bofill) i il.lusionats (una brillant Paluzié que s'estrenava en un Congrés d'Esquerra), però era hora de ser generosos, també.
ERC Futur treballa en clau candidatura a la presidència a la Generalitat de Carod-Rovira, està molt bé, però un candidat no fa el tot i, si arribem al 2010, cal picar molta pedra. I això ho hem de fer tots, sigui quin sigui el candidat.
Joan Puigcercós té una executiva on tota la gent és de la seva confiança, però segurament no hi són tots els de la seva confiança que voldria que hi fossin.

**********************************

Carretero, comptador a zero?
Joan Carretero, el líder de Reagrupament, que anuncia amb vehemència que no és convergent (mai ho he dubtat, però no treu que tingui seguidors de CiU), fa un pas endavant i tanca la porta al coitus interruptus.
Amb el dubte de si ha posat definitivament el comptador a zero o no, el que sí que és veritat és que el fet de retirar l'esmena a la totalitat obre moltes portes a trencar una dinàmica excessivament caïnita. Si l'actuació de Carretero no és tacticista, Esquerra és més forta que abans del dissabte.

*******************************

Xavier Vendrell, fora...
No comparteixo el fet de fer caure el Xavier Vendrell, però les regles del joc són clares.
Vendrell, el cap de la sala de màquines li han fet pagar anar brut de grassa de les mateixes màquines...
Jo em vaig emocionar veient un Vendrell cara a cara amb l'assemblea que l'havia tombat, parlant amb el cor, amb un missatge ple de lleialtat cap a Esquerra i el què representa, que és l'independentisme.
Veient-lo allà vaig sentir frustració, però més tard el seu antidesànim em va fer veure que amb persones com ell tot és possible. També, però, que hi ha molt per fer, com diu el ja
clàssic.
Podeu veure aquest vídeo, amb una part de la seva intervenció en la meva presentació com a candidat a Torelló.

****************************

El partit no està trencat, però sí esquerdat. Ara cal rejuntar les ferides.
L'esperança, és que Joan Puigcercós ha viscut pel partit, se l'estima. Com d'altres. Aquest valor afegit, més la capacitat de lideratge en positiu i les capacitat polítiques del president d'ERC, és el que fa que ens sobreposem a les sorpreses que ens donen els del costat, dels personalismes i dels tacticismes.
Ara és l'hora de sumar. Una suma que està per construir. La suma dels que volen una Esquerra sòlida i capaç de treballar estratègicament, amb paciència i el cap fred per alliberar aquesta nació nostre.

Un treball que només s'entén des de la lleialtat (no parlo de fidelitat) a l'equip.

Sense tot això, sense Esquerra, el procés sobiranista que ens ha de portar a exercir el dret a decidir no reeixirà mai. Nosaltres sols no ho farem, però sense nosaltres, tampoc es farà.

Post Congressual "under construction"

Encara estic posant en ordre les reflexions i els pensaments (complexos) post-congressuals.
Espero que esmorzant pugui teclejar-los. I encara tinc pendent el post de l'Osonosfera!
De moment, en motiu d'un dels temes cabdals d'aquest Congrés Nacional, el fet de no sortir elegit Xavier Vendrell, us deixo aquest apunt de Saül Gordillo i aquesta notícia a NacióDigital
També vull apuntar que ja hi ha un grup de suport a Vendrell al Facebook, impulsat per un blocaire republicà de Torelló.

Els tres mosqueters republicans?

Diuen (Dumas) que el lema dels mosqueters francesos era "un per tots, tots per un".

Un lema que és compartit, per Suïssa. Sols ho apunto a tall anecdòtic.

Avui, jornada pre-congressual d'Esquerra, hi ha un trio (sorprenent) que sembla entonar aquest to de cara al Congrés Nacional de demà.

Les informacions són contradictòries i arribades a través de diferents mitjans electrònics (vilaweb, Nació Digital, ElPeriódico.cat i Avui.cat).

Per una banda els membres de les tres candidatures que no van guanyar el Superdissabte demanen que Puigcercós i Ridao no es pensin que són "el 100% d'ERC" i que respectin la pluralitat. Per altra banda hi ha qui diu que no estan per entrar a l'executiva actualment (Carretero i Uriel) i encara un altre proposa noms (entre el qual el seu) per entrar-hi (Niubó).

Enmig hi ha la ponència congressual, la mesa del Congrés Nacional, etc...

També es parla del Consell Nacional, diuen que no és un òrgan funcional perquè està dominat per la direcció. El primer que em ve al cap és que a la meva comarcal hem elegit els representants del Consell Nacional democràticament i que entre els escollits hi va haver el membre d'Esquerra Independentista Jordi Brillas.

Si al final es fa aquest front mosqueter, veient les divergències programàtiques i els diferents posicionaments en quan a l'executiva a formar, sembla que serà més "un tots contra un" que "un per tots i tots per un".

Potser és que està núvol i un potser veu les coses en gris. Però és important que la responsabilitat sigui el fil conductor de tots els militants d'Esquerra en el proper Congrés Nacional.

Aquest Congrés ha de ser d'unitat, amb un resultat integrador, igual que l'executiva. Però entendre aquesta integració com un pacte de sectors seria un error. Cal que sumem tots i que estiguin en els llocs de direcció els millors i treballar en positiu pel projecte comú.

Emboiramenta... i amb tot l'orgull!

Avui és un d'aquells dies espessos.
A mi, l'espessor m'arriba fruit de combinar diferents barrets que fan canviar de perspectiva vital i professional. A vegades, aquests barrets se solapen i ja no sap un quin porta o quants.

Regidor? Partit? Blocaire? Agència Catalana de la Joventut? Consell Comarcal? Tots?

Si en aquest còctel hi barregem la incapacitat de fer el despertar d'hora i el dormir d'hora una rutina, hom perviu en un jetlag permanent i continuat. La cafeïna ja no fa efecte si no és per engroguir les dent i excitar els àcids estomacals!

Aquesta setmana em sobren dos dies i el cap de setmana no arriba fins diumenge.

Són dies de passió, de dissenyar, de planificar, d'escriure, d'estrenar... i la boira que no s'alça del cervell embussat.

Qui em va manar ficar-m'hi?! Jo... i n'estic orgullós!

De la Renaixença a l'osonosfera

Ahir a la Font del Desmai, a Folgueroles, vàrem presentar la I Trobada de Blocaires d'Osona, amb la presentació subsegüent del portal www.osonosfera.cat, punt de trobada de la blogosfera osonenca.
Ara fa uns 150 anys, la Renaixença va iniciar-se en la Font del Desmai, amb patriotes lletraferits, entre els quals Jacint Verdaguer (wiki). Ara, les plomes i els papers han deixat pas als portàtils. No és que vulgui comparar els blocaires amb els poetes de la Renaixença, només constatar que els temps canvien i les expressions culturals i comunicatives, també.

El fet de l'existència d'una blogosfera en català, al segle XXI, és tant important com el fet d'escriure poesia en català al XIX.

A més, podem constatar que la llengua ha estat fil conductor del nostre país des del XIX (i anteriorment) fins al segle XXI actual. És responsabilitat nostra que això continuï així.

Podeu veure més fotografies de la presentació d'ahir en aquest àlbum del blocaire Jordi Vila.

Del Superdissabte Republicà al Congrés Nacional

Aquesta setmana és de transició i treball, de l'esforç del consens del Superdissabte al Congrés Nacional.
Les diferents candidatures han fet els seus balanços i comencen a treballar per construir la unitat que ens ha de ser més forts.
Comencen converses del nou president elegit, Joan Puigcercós i membres d'altres candidatures, com el cas d'ahir amb Carretero a Manresa (mireu aquest apunt de Saül Gordillo).
Encara queden moltes esmenes vives a la ponència del Congrés, entre elles, dues de meves. El Congrés s'espera èpic (ni que sigui per la durada) i intens. Un Congrés que ha de ser clau i que ens ha d'impulsar a una nova etapa de construcció d'una base social hegemònica per poder exercir el Dret a Decidir.
Apunts sobre el Superdissabte:
El meu bloc d'Esquerra: Els resultats del Superdissabte Republicà
Bloc de Lluís Pérez-Lozano: No, we couldn't (Esquerra Independentista)
Blog de Dessmond: Un primer pas (no és d'ERC, però sí de Reagrupament.CAT)
.
ElTer.net: La comarca d'Osona vota Joan Puigcercós en les eleccions a la presidència d'ERC
Ràdio Ona: Joan Puigcercós, el més votat a la comarca d'Osona
Osona.com: Puigcercós guanya les eleccions d'ERC d'Osona
El9Nou.cat: El tàndem Joan Puigcercós i Joan Ridao guanyen a les eleccions d'ERC a Osona i al Ripollès
PS: dels blocaires d'ERC Futur que llegeixo normalment no n'he trobat cap apunt i a Vilaweb Vic no hi ha cap informació sobre el Superdissabte a Osona.

Achtung! Air Berlin...

Air Berlin s'hi ha lluit.

Jo creia que els alemanys tenien clar la importància de la llengua i la cultura en la constitució dels pobles.

Ja veig que el cosmopolitisme mal entès, el que li fa nosa la diversitat i practica el darwinisme cultural (a favor sempre dels estats i, sobretot, dels més forts), s'ha instal.lat, com a mínim en la direcció d'aquesta companyia aèria.

Des de l'aire, damunt d'un avió berlinès (d'un Berlín diferent d'aquella ciutat amant de la llibertat que d'on es va autoadpotar Kennedy), han dit, amb accent teutó, que el català està a punt de fer desaparèixer el castellà... Igual com l'alemany de l'Alsàcia el francès!

.

Notícies relacionades:

Nació Digital: Les declaracions del president d'Air Berlin motiven un boicot contra la companyia

Vilaweb: Indignació contra Air Berlin per haver atacat el català des de la seva revista

Vilaweb: La polèmica contra Air Berlin rebota a Alemanya

El Periódico: Air Berlin menysprea l'ús del català com a llengua oficial

L'Avui: La blogosfera catalana es mobilitza en contra d'Air Berlin

...i un apunt interessant al bloc Catalans a Berlin: Air Berlin deixa veure la ideologia de la seva direcció

De Blocaires.Osona a l'Osonosfera: I Trobada de la Blocosfera Osonenca

Aquesta setmana, per fi, és la posada de llarg de la I Trobada de l'Osonosfera, la comunicat blocaire de la comarca d'Osona.

Fa mesos de la presentació a un grup de periodistes per part del Joan, el Carles, el Raül, l'Iñaki, la Laia, i un servidor del manifest Blocaires.Osona, punt d'arrencada de l'Osonosfera. A partir de llavors, l'olla va començar a bullir i avui la blocosfera osonenca activa és àmplia i plural. Llavors sols érem polítics, avui l'espècie osonosfèrica ha millorat...

El dimarts farem la presentació a la premsa de la trobada, a la Font del Desmai, on fa 150 anys també un grup de poetes catalans van projectar amb força la seva poesia a la moviment de la renaixença de Catalunya. Per presentar Blocaires.Osona vam escollir les Gorgues, un espai de debats polítics durant el franquisme. Ep! debats no oficialistes...

A principis d'any, els blocaires osonencs vàrem fer una primera aparició pública amb la presentació de Nació.CAT, del blocaire català de referència, Saül Gordillo.

Divendres, a la sala polivalent de l'Ajuntament de Tavèrnoles, a partir de les 8 del vespre, Vicent Partal, Saül Gordillo i Carles Puigdemont ens acompanyaran en la Primera Trobada Blocaire d´Osona.

Blocaires del món osonenc, apropeu-vos hi!

...i si encara no esteu a Osonosfera.cat, us hi podeu apuntar.